La lliga NBA de bàsquet ja fa uns quants anys que pica pedra per expandir el seu producte arreu del món. Després de l’èxit de l’entrada a la Xina amb la figura estel·lar de Yao Ming, els nord-americans també han provat de fer-se un espai a l’Índia, un país amb 1.300 milions d’habitants. El 2010 van obrir una oficina al país asiàtic amb un únic responsable que va fixar-se en el treball que feien els joves jugadors d’una de les poques acadèmies de bàsquet d’un país que mira de reüll l’esport i, que quan el gaudeix, ho acostuma a fer a través de la popularitat inabastable del criquet.
D’un petit poble granger de Punjab en va sorgir un jove espigat que brillava a l’acadèmia de Ludhiana. Quan tot just tenia catorze anys i enfilava els dos metres d’alçada aquell talent prometedor de mans gegantines va fer el salt als Estats Units per passar a formar part de l’IMG Academy de Florida, un espai educatiu que prioritza el treball esportiu per sobre de qualsevol altre aspecte.
Satnam Singh Bhamara se n’anava al país del bàsquet amb pocs fonaments esportius i amb nuls coneixements d’anglès. El seu lent aprenentatge va costar-li un llarg temps d’adaptació però de mica en mica va anar trobant el seu lloc fins a atraure les mirades d’alguns agents de bàsquet que veien en la seva alçada (2.13 metres) un futur prometedor a la NBA.
Satnam Singh no era especialment ràpid, però coordinava bé els moviments per ser un home alt, tenia bona mà en els llançaments i molta força física. Amb tots aquests atributs va aconseguir iniciar el camí cap al draft de la NBA al costat d’un agent de renom que el va presentar a bona part dels equips de la lliga. Cap d’ells veia una súper estrella al seu davant, però sí que els generava certa curiositat la seva història i alguns van augurar-li un futur a la lliga. En la prèvia del draft de 2015, poca gent dels EUA havia sentit parlar de Satnam Singh, però molts aficionats de l’Índia creuaven els dits perquè el seu jugador estrella, el primer que feia el salt al professionalisme des del seu país, fos seleccionat al draft.
Després d’una llarga espera, Singh va ser escollit en el lloc número 52 (d’un total de 60 eleccions) pels Mavericks de Dallas. Només per aquell fet, ja havia fet història per al bàsquet del seu país. Una elecció de segona ronda tardana en què els equips acostumen a fer provatures en base a un potencial per contrastar: si el jugador no funciona, no hi perden res. Si explota, han fet diana.
Al cap de poques setmanes de la seva històrica elecció, el pivot hindú debutava a les Summer Leagues amb un paper testimonial i feia camí cap a la lliga de desenvolupament de la NBA, on el seu paper durant la temporada 2015-2016 també va ser residual. El curs següent el camí va ser idèntic i el 2017 el jugador va haver d’assumir la realitat: 27 partits disputats en dos cursos i 7,1 minuts i només 1,6 punts anotats per partit.
Feia pocs mesos que s’havia estrenat el documental d’èxit «One in a Billion» i Satnam Singh tornava a casa, al seu poble natal, a ajudar el seu pare amb la feina al camp mentre ho combinava amb la participació a la lliga professional de l’Índia. Un pas enrere evident mentre aconseguia liderar la seva selecció en alguns partits internacionals.
Quan la seva carrera esportiva semblava haver arribat al final, el jugador hindú va recuperar la confiança en les seves possibilitats i va tornar a temptejar el salt internacional fins que finalment un equip de la modesta lliga canadenca (el St. John’s Edge) va decidir contractar-lo per una temporada el passat mes de setembre.
Satnam Singh sembla feliç al Canadà independentment que els seus números tornen a ser frustrants per a un jugador que somiava en arribar a la NBA. De moment ha disputat setze partits amb 1,4 punts i 0,9 rebots de mitjana. El darrer cap de setmana, però, l’hindú va sortir al cinc inicial per primera vegada en molts anys i com a pivot titular va anotar quatre punts i va capturar set rebots en dinou minuts.
Una titularitat que reobre les portes al somni americà en el millor equip de la lliga canadenca. Tothom parla meravelles del seu caràcter, del seu esforç i de la seva persistència en convertir-se en un gran jugador de bàsquet. Tant de bo el viatge canadenc no sigui el seu darrer en el professionalisme i Satnam Singh pugui trobar el seu lloc en l’esport d’elit. Al cap i a la fi, acaba de celebrar el seu 23è aniversari i és el millor jugador de la història del seu país.
