Aquest cap de setmana es disputa l’eurolliga de bàsquet. Malgrat l’absència més que païda del FC Barcelona, estarem ben pendents del que puguin aconseguir Sergio Llull, Rudy Fernández i Àlex Suárez. Els tres són els únics representants de casa nostra en una cita en què el Fenerbache i el CSKA de Moscou podrien repetir la final de 2016 en territori turc. Real Madrid i Olympiacos, dos clàssics del bàsquet europeu, completen la nòmina d’aspirants en una cita que atraurà l’atenció del bàsquet mundial més enllà de les finals de conferència de la NBA.
Lluny de voler fer una prèvia esportiva d’aquest gran esdeveniment, ens fixem en una proesa de constància a l’elit. El CSKA de Moscou disputarà a Turquia la seva 14a final four en els darrers 15 anys. Des de la temporada 2002-2003 fins a aquesta 2016-2017 només ha fallat en una sola ocasió a la cita decisiva del bàsquet europeu (any 2011). En el mateix període, l’equip que més s’aproxima a la seva fita és el barça, que n’ha disputat 7, encara que per tercera ocasió consecutiva ha quedat eliminat abans d’hora.
No només és una fita extraordinària en el bàsquet masculí. En el femení, el també rus Ekaterinburg ha sumat 11 de 15 participacions possibles (això sí, amb una ratxa vigent de 10 presències consecutives a la F4). I en altres competicions de clubs, és clar, menja a banda el Hertogenbosch holandès, l’equip femení d’hoquei herba que ha disputat totes les finals (no finals a 4, no: finals!) de la màxima competició continental des de 1999. Una bestiesa.
Passen els jugadors, es manté l’èxit
Comparacions a banda, l’èxit del CSKA de Moscou és extraordinari per l’enorme quantitat de plantilles de luxe amb les quals s’ha hagut d’enfrontar durant un període de temps tan llarg i en un esport amb potències econòmiques sorgides de l’estat espanyol, de Grècia, d’Itàlia, d’Israel, de Turquia o de la mateixa Rússia. Al seu país és infal·lible. Durant els darrers 14 anys l’equip de tradició soviètica ha guanyat 14 lligues consecutives. Aquest 2017, és clar, torna a ser el màxim favorit al títol en unes sèries que són a les semifinals.
Amb jugadors tan lúcids com Milos Teodosic (que vol fer el salt a la NBA el curs vinent i cerca un contracte suculent de 25-30 milions per 3 anys) i Nando de Colo a les posicions exteriors, l’equip rus torna a tenir una plantilla equilibrada que no es ressent dels canvis d’entrenadors. El grec Dimitrios Itoudis és el 7è entrenador dels russos en aquest període de temps, dominat principalment per la imponent figura d’Etore Messina, que va ocupar la banqueta durant 6 anys en dues fases diferents de temps.
A la pista el 2003 hi havia jugadors com Holden, Alexander o Songaila… i també un jove Viktor Khryapa. 15 anys més tard, i després de l’experiència NBA (2004-2008), el veterà aler és l’indiscutible capità de l’equip. No tot són flors i violes. En les 13 participacions anteriors, el CSKA Moscou només ha aconseguit guanyar el títol en 3 ocasions. Aconseguirà reeditar el triomf de 2016 aquest cap de setmana?
