Cistelles contra Trump El president dels EUA manté una batalla oberta amb estrelles del món de l’esport

El president dels EUA ha posat la NBA al punt de mira davant la bel·ligerància de jugadors i entrenadors contra la seva candidatura.

Els Estats Units viuen aquesta primera setmana de novembre una nova elecció presidencial amb quatre candidats i un cara a cara real entre Joe Biden pels demòcrates i Donald Trump pels republicans. L’empresari multimilionari que ha governat el país els darrers quatre anys aspira a revalidar el càrrec de president en una cita electoral que genera expectació arreu del món per les conseqüències globals de les decisions preses al despatx oval de la Casa Blanca. Trump té les enquestes en contra, però el cert és que Clinton partia com a favorita el 2016 i va acabar cedint davant seu. El dirigent populista no deixa escapar cap oportunitat per atraure l’atenció dels mitjans i si és capaç de fer valer com a arma guanyadora al tram final de campanya la “victòria” en primera persona davant la Covid-19 és obvi que també ha exercit de bocamoll davant les veus discrepants que han sorgit amb força de l’esport professional nord-americà.

Convé recordar que el 2016 en plena campanya d’exabruptes el candidat republicà va aprofitar la protesta del jugador de la NFL Colin Kaepernick agenollant-se durant l’himne en un acte de denúncia del racisme policial per convidar-lo a buscar un altre país on viure. Trump va aconseguir portar aquell fet al seu terreny i ha optat per repetir la jugada que fa servir de forma habitual davant el micro: desacreditar el patriotisme del rival i dir-la sempre més grossa fins a ridiculitzar qui qüestiona la seva figura o les seves decisions. El magnat ha mantingut una forta polèmica amb la NFL i bona part dels seus jugadors durant els darrers anys. El 2017 va titllar de fill de puta al jugador dels 49ers Eric Reid en una piulada en què també era partidari que fos acomiadat del seu equip i de la lliga i ha seguit qüestionant els jugadors i equips que s’han agenollat davant l’himne sense cap mania. En qualsevol cas, la seva batalla més recent és contra els protagonistes del bàsquet professional estatunidenc en un 2020 en què ha decidit declarar la guerra a la NBA.

La NBA i la WNBA: una temporada convulsa i reivindicativa

L’organització liderada per Adam Silver ha viscut una temporada complicada més enllà dels evidents efectes del coronavirus amb canvi de calendari, bombolla a Florida i conseqüències incloses per a la següent temporada que tindrà menys partits i començarà el 22 de desembre. La primera gran bomba va ser un tuit del llavors manager dels Houston Rockets Daryl Morey on donava suport a les protestes de Hong-Kong davant la Xina. El govern xinès va reaccionar amb fúria i va deixar cancel·lar l’emissió televisiva de la NBA mentre Morey es disculpava i la lliga defensava la llibertat d’expressió dels seus integrants. El vicepresident de Trump, Mike Pence, va aprofitar la situació per llançar un dard tant a la NBA com a la Xina acusant als primers de ser una filial del país “autoritari”.

Aquell va ser un primer tastet del que s’ha viscut en els darrers mesos, especialment a partir de l’assassinat de George Floyd i la participació de desenes de jugadors de la NBA a les massives manifestacions a ciutats d’arreu del país contra el racisme policial. Llavors la lliga portava més de dos mesos aturada completament i les protestes van influir en l’estat d’ànim dels jugadors, que van acabar acceptant la bombolla estiuenca per definir els playoffs i la lluita per l’anell de campió a canvi de visibilitzar el moviment Black Lives Matters en la màxima plenitud possible.

La bombolla de Florida, replicada també per a les jugadores de la WNBA, va començar amb comunicats de la NBA expressant el seu compromís contra el racisme i amb el canvi de noms a les samarretes per visibilitzar la situació de protesta social amb desenes de lemes diferents que parlaven de pau, de canvi, d’equitat, d’educació i també feien servir el “Vote”, un missatge força explícit per animar els aficionats a votar per canviar les coses. Malgrat que el racisme policial és sistèmic als EUA i que també era una realitat en l’administració de Barack Obama, el “Vote” s’ha convertit en una opció diàfana per plantar cara a Trump. Si a aquests missatges promoguts des de la lliga s’hi suma un inici de bombolla marcat per la imatge de tots els equips de la lliga agenollats durant l’himne dels EUA abans de començar els partits, la munició per fer esclatar Trump estava servida.

Cal dir que el president ja va topar-se amb la NBA en plena campanya cap a la presidència l’any 2016. Llavors les franquícies de la lliga van optar per no fer ús dels hotels de la companyia del candidat republicà, de qui poc s’esperaven que fos capaç finalment d’assaltar la presidència. Valgui el detall per entendre el despreci que Trump sent per la NBA i la WNBA, ratificat un cop iniciada la bombolla: “Quan veig persones agenollades durant un partit i que no respecten la nostra bandera i el nostre himne nacional, apago la televisió”. Una frase continguda que va venir acompanyada d’una acusació pel boc gros: “La NBA és una organització marxista que no busca coses bones pel nostre país”.

Donald Trump, en un míting recent / Gage Skidmore

Donald Trump, en un míting recent / Gage Skidmore

El boicot i les audiències

Les lligues (NBA i WNBA) van viure en una bombolla però van restar plenament connectades al què passava al país. D’aquesta manera, després que Jacob Blake fos disparat en set ocasions diferents per l’esquena per un policia, els ànims es van tornar a escalfar i molts jugadors es van plantejar la seva continuïtat durant la temporada mentre revifaven les protestes socials. Finalment, Milwaukee Bucks va optar per fer boicot a un partit de lliga i la seva acció va ser replicada per tots els equips que havien de competir aquell mateix dia. Diverses jugadores de la WNBA es van plantar al pavelló amb set punts vermells a les seves samarretes simbolitzant les set bales rebudes pel ciutadà, es van convocar assemblees de jugadors per decidir què calia fer i a la pràctica es va reprendre la competició després de dos dies d’una aturada que va comptar amb el suport dels responsables de la lliga.

L’acció de boicot del bàsquet va ser el detonant d’altres boicots a la NFL però també en esports com el tennis, amb la japonesa (resident a Florida) Naomi Osaka plantant el seu partit de semifinals al torneig de Cincinnati i la posterior suspensió de tots els enfrontaments del dia per part del torneig. Osaka va guanyar pocs dies després l’US Open després de recordar abans i després de cada partit el racisme policial dels EUA mostrant el nom d’una persona assassinada per la policia a la seva mascareta.

La mobilització en defensa de drets humans i contra el racisme de la NBA sens dubte ha ajudat a que estrelles com Osaka hagin trobat la manera de canalitzar la seva protesta en esports com el tennis. Diversos jugadors han alertat que la protesta era molt més profunda que el resultat que pugui sortir en unes eleccions. El pivot Marc Gasol ha parlat de racisme sistèmic i el base Ricky Rubio ha ressaltat que la situació que denuncien ja era una realitat amb governs precedents. El cert, però, és que la lectura dels moviments fets per la NBA i els seus integrants durant la bombolla són interpretats majoritàriament com un moviment antiTrump molt potent, alimentat pel propi president, que ha renegat de la competició i l’ha volgut ridiculitzar assegurant que la gent volia veure esport i no reivindicacions que ha qualificat d’infantils: “La NBA s’ha tornat tan política que a ningú li importa ja. Ni tan sols sé quins equips han arribat a la final”. Al cap d’uns dies, reblava el clau: “L’audiència de les finals ha caigut en un 70% i a la NBA l’ha guanyat un partit qualsevol de la NFL. Potser l’han seguit a la Xina, però ho dubte. Zero interès!”.

Lebron James vs Donald Trump

Donald Trump no ha dubtat en polaritzar el debat per afavorir la caiguda d’audiència. El clàssic “bons i dolents” ha arribat al món del bàsquet i no és difícil trobar milers de comentaris en alguns dels fòrums d’internet més populars dels EUA de persones que han donat continuïtat a la idea d’una lliga polititzada, de jugadors marxistes i de boicotejar el seguiment de la competició. La idea que la NBA és una organització antiTrump també ha guanyat certa força pel compromís polític nítid d’algunes de les seves cares més visibles contra Trump i a favor de Biden. Lebron James n’és l’exemple més clar, convertit ja fa molts anys en un partidari del Partit Demòcrata i dels seus candidats a la presidència. Amb Trump James ha augmentat la crítica fins al punt d’acabar posant un pallasso sobre la cara del president en un missatge a les xarxes socials després d’un debat amb Biden.

L’MVP de les finals i guanyador d’un nou anell amb els Lakers, més enllà de la crítica constant contra Trump, ha impulsat l’organització “More than a vote” acompanyat d’altres personalitats afroamericanes per activar, educar i protegir els votants negres. Més de 40.000 persones han treballat en aquesta organització que ha lluitat per tal que totes les persones tinguin la mateixa oportunitat de votar en unes eleccions en que no sempre és fàcil fer-ho. La feina del col·lectiu ha anat acompanyada d’una campanya econòmica amb el llançament d’una línia de productes (dessuadores, gorres, samarretes, bosses) amb el lema de la campanya per recaptar fons destinats al Comitè d’Advocats pels Drets Civils. Trump també ha tingut paraules directes pel jugador:

“Fa d’altaveu del Partit Demòcrata i és molt desagradable. He aconseguit moltes coses per la comunitat afroamericana i la gent no ho vol veure. Lebron James és un gran jugador de bàsquet, però la gent no vol veure a algú com ell fent aquestes coses. És un enemic”.

Lebron James és un dels suports públics de la candidatura de Joe Biden, que també compta amb el suport explícit de Stephen Curry, Chris Paul, Donovan Mitchell, Ben Simmons, CJ McCollum, Tobias Harris o Harrison Barnes. També de jugadors estel·lars retirats com Shaquille O’Neal o Magic Johnson i d’entrenadors en actiu com Doc Rivers, Stan van Gundy o Steve Kerr. El tècnic dels Warriors ha sigut especialment contundent amb el president:

“Si Trump sol·licita una feina a qualsevol empresa dels Estats Units, el departament de Recursos Humans rebutjarà la seva contractació. 26 acusacions d’agressió sexual, sis fallides, nombroses demandes, incomptables càrrecs de racisme des de fa dècades. Malgrat això, de debò no tenim cap problema en contractar-lo per ser president del país? Penseu-ho abans de votar!”.
Aquest article és un dels continguts que forma part de la revista digital de novembre que els socis de la Fosbury podran llegir de forma íntegra a partir d’aquesta nit.