Un nou episodi al culebrot Semenya/IAAF L’atleta, que s’ha canviat als 3000 metres per no haver de medicar-se, critica la normativa de la IAAF contra les persones amb desenvolupament sexual diferent

L’atleta sud-africana Caster Semenya no ha aguantat més i ha carregat contra la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF), un cop aquest dimarts es van publicar els 163 fulls de la resolució del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) sobre l’apel·lació de Semenya. Tot i que des del passat 1 de maig ja se s’havia que havia fallat en favor de la IAAF.

La corredora, que pateix un hiperandrogenisme que augmenta la seva fabricació de testosterona afavorint, teòricament, el seu rendiment esportiu, creu que la IAAF l’ha utilitzat com a conillet d’índies i vol evitar que altres atletes amb desenvolupament sexual diferent (DSD) passin per el mateix tràngol que ella.

La normativa que va aprovar la IAAF el passat abril de 2018 i que va entrar en vigor el passat 8 de maig, obligava a baixar de 10 a 5 nanomols el nivell de testosterona per cada litre de sang 6 mesos abans d’una competició.

Semenya participant als Mundials de Berlín del 2011 – Flickr: az1172

El TAS reconeix que la IAAF qualifica a les atletes amb hiperandrogenisme com “atletes biològicament masculines amb identitats de gènere femenines”, condició que segons el seu criteri fa injust que competeixin amb altres dones. Una situació que la defensa de Semenya troba inacceptable, entenent que no pot ser la IAAF qui decideixi qui és dona i qui no ho és.

Recurs a la justícia ordinària

Però el passat 30 de maig, la sud-africana ja va deixar clar que no es pensava rendir en la seva lluita, anunciant un recurs a la justícia ordinària contra la decisió que havia pres el TAS.

Aquest cop davant el Tribunal Federal de Suïssa, al·legant que la sentència del TAS va en contra dels seus drets i es constitutiva d’aplicació de la normativa contra la discriminació.

LA seu del TAS a Lausana – Wikimedia Commons: Fanny Schertzer

El 3 de juny, la justícia suïssa va donar-li la raó i va ordenar la immediata suspensió de la nova regulació que la força a medicar-se per seguir competint.

Canvi de disciplina

D’altra banda, però, un altre dels fets estranys al voltant d’aquesta normativa, és que la necessitat de medicar-se per reduir els nivells de testosterona afecta només a les atletes que corrin distàncies d’entre 400 metres i una milla. En el que sembla una sentència feta a mida contra Semenya, pràcticament.

D’aquesta manera, l’aleta sud-africana ja va anunciar que canviaria de modalitat per passar-se dels 800 als 3000 metres, on ja no haurà de patir prenent medicacions fetes per reduir el seu rendiment natural.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!