La noia que corre: l’homenatge a les pioneres La història de Carrie Snyder ressegueix des d'un personatge fictici uns fets rellevants de la història olímpica

En ple confinament no és fàcil trobar un moment per la lectura. Recomanem, però, trobar-lo i connectar amb altres històries més enllà del que passa entre les parets de casa vostra i l’actualitat desbordant.

L’any 2015 Edicions 62 va publicar en català (amb traducció de Marc Rubió) una excel·lent història de Carrie Snyder que transcendeix el que sovint associem a un “llibre esportiu”. L’esport, però, és un dels eixos centrals que fan avançar la vida de la protagonista, l’Aganetha Smart, una anciana que viu en una residència i que reviurà la seva vida a partir d’una visita inesperada de dos joves. La història de l’Aggie, marcada per la seva família, està farcida de moments dolorosos i alhora d’un esperit de lluita incansable que no s’acaba mai. És la vessant atlètica, però, la que ens interessa especialment a la Fosbury.

Aganetha Smart, la noia que corre

D’entrada, no feu cas d’una de les pitjors frases promocionals que recordem (“Una novel·la èpica sobre com neix i creix una passió com el running”): el llibre afortunadament no se centra en el “running” sinó que en el seu fil esportiu ens parla d’atletisme en majúscules. L’Aggie és la noia que corre fins al punt de ser especialment ràpida i amb prou talent per ser més ràpida que ningú. Ambientada al Canadà, la història de l’Aganetha ens porta als clubs esportius vinculats a grans fàbriques industrials de l’època, als espais destinats exclusivament a la pràctica esportiva femenina (com la piscina) i especialment als Jocs Olímpics d’Amsterdam de 1928, l’any del debut de les dones atletes als Jocs.

És indubtable que l’autora del llibre vol fer un reconeixement a partir d’un personatge fictici a totes les atletes que van fer història competint als Països Baixos el 1928 superant cadascuna d’elles una pila d’entrebancs. La tria del moment no és causal i de fet Snyder porta la protagonista a participar a una de les curses més potents de la història olímpica: els 800 metres llisos d’Amsterdam 1928. Sense desvetllar el que passa a la ficció, en realitat la prova va comptar amb 25 atletes inscrites repartides en tres sèries inicials i una final que va concloure amb la victòria i rècord del món de la germànica Lina Radke (2:16.8) per davant la japonesa Kinue Hitomi i la sueca Inga Gentzel. Cal dir que dues atletes canadenques van completar el Top 5.

Lina Radke, guanyadora dels 800 metres als Jocs de 1928. Aganetha Smart participa en aquesta cursa a la ficció.

Aquella cursa va ser un abans i després de la història olímpica, atès que la premsa i els homes dirigents del COI i de molts comitès olímpics nacionals (o les federacions que exercien aquesta tasca) van aprofitar l’esgotament lògic de les corredores al final de la cursa per posar el crit al cel, decretar que les dones no estaven preparades per competir en distàncies com aquelles i eliminar l’única cursa de mitja distància del programa olímpic durant més de tres dècades fins a Roma 1960. Una de tantes vergonyes històriques de l’olimpisme que la novel·la aprofita per retratar amb la indignació de la protagonista i que sens dubte és un dels motius que van conduir a Carrie Snyder a escriure el llibre.

Una bona novel·la que fa un bon homenatge a la generació de pioneres que va començar a trencar esquemes. Ho reiterem: no és una història esportiva, és una història de vida. Però l’esport, com en tanta gent, és un element cabdal del dia a dia de l’Aganetha Smart. Descobriu-la aquests dies: el llibre està disponible al portal ebiblio de la xarxa de biblioteques públiques del nostre país.