Com un llamp: pluja de rècords a València

4 minuts de lectura
Aquest diumenge al matí s’ha disputat una prova atlètica amb registres impressionants.

Amb la vessant popular de la prova escapçada pel coronavirus, la marató i la mitja marató de València han viscut una jornada memorable amb una pluja de rècords de gran envergadura. És la consolidació definitiva que el recorregut d’aquesta ciutat afavoreix les millors marques personals amb un circuit especialment ràpid que conclou al bell mig de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Un escenari ja reconeixible per als amants de la llarga distància afavorit avui per la brillantor d’un sol ja quasi hivernal i en què només el vent ha pogut exercir de petita molèstia per als corredors.

Un rècord multiplicat per quatre per començar

La mitja marató ha tornat a demostrar que València és referent arreu del món en aquesta distància. L’any 2017 Joyciline Jepkosgei va batre el rècord del món femení amb una marca d’1:04:51. Al cap de pocs mesos, Gudeta Kebede va batre el rècord mundial en una prova exclusiva per a dones (1:06:11) i el 2018 Abraham Kiptum va batre la plusmarca masculina amb un temps de 58:18. El cartell d’inscrits d’enguany convidava a l’optimisme i fins i tot així la realitat ha superat les expectatives. València s’ha convertit en la primera cursa del món en què es baixa dels 58 minuts en una mitja marató.

El més impactant és que no només ho ha aconseguit el guanyador, Kibiwott Kandie, amb una marca brutal de 57:32, sinó que tres atletes més també han fet una actuació mai vista fins aquest matí. És el cas de Jacob Kiplimo (57:37), de Rhonex Kipruto (57:49) i del quart classificat Alexander Mutiso (57:59). De fet, el nivell ha sigut tan alt que fins i tot el cinquè classificat, Philemon Kiplimo, hauria superat el registre de Kiptum de fa tot just dos anys. En categoria femenina aquest any no hi ha hagut rècord però alerta que ha guanyat Genzebe Dibaba en el debut de la brillantíssima atleta etíop a l’asfalt (1:05:18).

Marató de luxe

Advertia el català Marc Roig que els atletes kenians arribaven amb ganes de guerra a la marató de València i el cert és que han ofert una de les curses més ràpides de la història. Els dos darrers quilòmetres han estat un cara a cara entre Lauwrence Cherono i Evans Chebet, que s’ha endut la victòria després d’esprintar a la recta final amb un temps de 2:03:00, quatre segons més ràpid que el seu compatriota i amb setze segons d’avantatge davant l’etíop Birhanu Legese, que ha completat un podi excepcional. Tots tres, així com el quart classificat (Amos Kipruto), han superat de llarg la millor marca vista fins ara a València (2:03:51).

Peres Jepchirchir també ha aconseguit el millor temps de la història de la marató de València en categoria femenina amb un registre de 2:17:16 i amb un bon marge davant la també keniana Joyciline Jepkosgei, segona classificada (2:18:40). Aquestes marques no només són excel·lents sinó que seran un reclam encara més gran per atraure els millors maratonians del món l’any vinent a una ciutat que ja queda lligada a l’elit global de les maratons al costat de Londres o Berlín.

Ayad Lamdassem, rècord d’Espanya

L’atleta lleidatà ha sorprès a tothom amb una prova extraordinària. Arribava en bona forma després que aquesta mateixa tardor batés la seva millor marca personal a la mitja marató al mundial de Gdynia (1:01:21) i perseguia el mateix objectiu a València. L’any 2013 havia corregut la marató de Londres en 2:09:28 i el seu al·licient era rebaixar aquest temps. Com un metrònom en el primer tram de cursa, ha sigut capaç d’accelerar el ritme amb parcials per sota els 3 minuts per quilòmetre i enfilant el tram final de la marató amb tots els números comprats per donar la gran campanada del cap de setmana. Lamdassem ha entrat a meta amb un temps de 2:06:35 que és el nou rècord d’Espanya deixant enrere el registre de Julio Rey (2:06:52) de fa catorze anys.

Millor corredor europeu de la marató, el ja veterà esportista de 39 anys amb samarreta del Bikila ha quedat meravellat de la fita assolida just creuar la línia d’arribada. No ens ho esperàvem i no s’ho esperava, però sens dubte és un impuls gegantí cap a les seves opcions de viure una nova experiència olímpica l’any vinent a Tòquio. Un premi que a hores d’ara ja seria merescut per a aquest atleta nascut al Marroc i que es va establir a Lleida ja fa vint anys.

Marta Galimany, rècord de Catalunya

L’atleta encara del FC Barcelona venia preparada per convertir-se en la plusmarquista històrica d’Espanya en marató i s’ha quedat molt a prop d’aconseguir-ho. La vallenca ha completat la millor marató de la seva vida en un 2020 en què malgrat les poques oportunitats per córrer ja havia batut la seva millor marca a Sevilla amb un registre de 2:29:02 el passat mes de febrer. Si llavors ja havia confirmat que pot esdevenir una maratoniana de referència per als propers anys a València ha demostrat que encara és lluny dels seus límits rebaixant aquella marca en pràcticament dos minuts i superant el seu topall fins 2019 en més de tres minuts.

Els 2:27:08 de Galimany són el nou rècord de Catalunya, deixen molt enrere els 2:28:59 de María Luisa Muñoz de fa 24 anys i l’apropen també al rècord d’Espanya, que en alguns moments de la cursa ha tingut a l’abast. Roger Roca ha exercit de llebre perfecte i finalment l’atleta catalana s’ha quedat a només disset segons del rècord d’Ana Isabel Alonso de 1995 (2:26:51) i que ja és evident que té al seu abast. Per entendre fins a quin punt el 2020 de Marta Galimany és excepcional només cal fixar-se en les plusmarques catalanes (algunes d’elles també d’àmbit estatal) assolides: rècord de la marató, rècord de mitja marató, rècord de l’hora per partida doble i rècord dels cinc quilòmetres en ruta.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!