Corredors descalços, un fenomen en creixement 13 atletes correran sense vambes aquest diumenge a la Mitja Marató de Mataró

Aquest diumenge el calendari de curses populars del nostre país ens ofereix diverses cites d’interès. Els corredors descalços entren en escena.

A Figueres, per exemple, es disputarà la mitja marató i la segona edició del quilòmetre llançat, una innovació en la que ens fixàvem fa tot just un any. Simultàniament, a Mataró, es disputarà la Mitja Marató, que ja arriba a la 20a edició. Enguany la cursa del Maresme comptarà amb un fet excepcional: com a mínim 13 corredors la disputaran descalços.

Córrer descalç és una tendència en creixement en el món atlètic. Un moviment internacional essencialment generat en la darrera dècada ha volgut posar en valor la pràctica del Barefoot i cada cop compta amb més adeptes i practicants que estableixen llaços entre si i creen una xarxa per difondre un exercici esportiu natural.

D’Abebe Bikila a Zola Budd: el Barefoot té un llegat d’èxit a l’elit

Més enllà dels nostres avantpassats més llunyans, el cert és que en les grans cites atlètiques de les darreres dècades hi ha hagut diversos corredors que també han renunciat a les sabatilles esportives amb un èxit rotund. Probablement, el més conegut de tots ells és Abebe Bikila, l’etíop que va meravellar a Roma 1960 i que és un dels protagonistes de l’especial d’històries olímpiques editat per La Fosbury el 2016. Però no cal deixar de banda el campionat d’Europa de 5.000 metres assolit pel britànic Bruce Tulloh (una de les persones que més ha treballat per difondre els beneficis de córrer descalç), les victòries de Zola Budd als anys 80 (més enllà de la polèmica vinculada a la seva carrera) o els triomfs a la Marató de Nova York de la keniana Tegla Loroupe.

Zola Budd, als Jocs Olímpics de 1984

Zola Budd, als Jocs Olímpics de 1984

No són els casos aïllats d’èxit a l’esport d’elit el que ha fet créixer la pràctica del barefoot arreu del món. El motiu principal és de salut, tal i com explica a La Fosbury Josep Lluís Díaz, un dels seus practicants a casa nostra:

“Quan corres sense sabates el cos canvia la tècnica, s’adapta a la superfície dura que té a sota, i intenta assimilar o absorbir tot l’impacte que rep en cada trepitjada. Quan corres amb unes sabates, la sensació del terra sempre és la mateixa, és tova, i obliga el cos a posar-se més rígid. Això provoca que ni els tendons ni els músculs absorbeixin tant bé l’impacte i es converteix en una causa molt comuna de lesions. Sembla paradoxal, però sense sabates et lesiones menys. El cos s’adequa al terreny que trepitja, es prepara per cada impacte que ha de rebre”
Josep Lluís Díaz, amb els peus descalços, en una cursa recent / Fotografia: Josep Lluís Díaz

Josep Lluís Díaz, amb els peus descalços, en una cursa recent / Fotografia: Josep Lluís Díaz

Díaz és un dels creadors del grup “Amigos del descalcismo”, que compta amb una pàgina a Facebook des de fa aproximadament 6 mesos i que deriva d'”Amigos del minimalismo”, una proposta per córrer amb sabates que pràcticament no tenen sola per evitar el possible contacte amb pedres o vidres al carrer i que va ser el punt de partida per anar més enllà i crear una comunitat per aquells que volen córrer descalços:

“Vam fer el pas d’apostar pel Barefoot i el grup ha crescut exponencialment. Ara som 150 persones que correm descalços a l’estat espanyol, amb perfils molt diversos. Hi ha gent de 75 anys que comença ara, hi ha gent que porta 12 anys corrent descalç i ha fet ultramaratons, hi ha en Karim El Hayani, que ha batut el rècord de córrer 100 quilòmetres, hi ha el germà de l’Iván Raña, professional del triatló i que també corre descalç… és una manera de córrer que la gent troba interessant perquè evita moltes lesions”

La força del Barefoot al País Valencià

A Mataró han aconseguit reunir forces i 13 d’ells correran plegats en una mitja marató, una fita inèdita a Catalunya i que compta amb diversos antecedents al País Valencià, escenari el passat mes d’octubre del campionat del món de “descalcisme” celebrat a Orpesa.

Cursa a Segorbe el 2015 / Fotografia: Barefoot Running (corriendobarefoot.blogspot.com)

Cursa a Sogorb (Alt Palància) el 2015 / Fotografia: Barefoot Running (corriendobarefoot.blogspot.com)

Díaz té clar que el moviment anirà creixent en els propers mesos i ja pensa en nous reptes:

A Catalunya i al País Valencià són els territoris de l’estat on hi ha més practicants del Barefoot. Aquí som uns 30-35 i a València probablement superen el centenar. La Mitja Marató de Mataró serà la primera trobada que farem a Catalunya, perquè pràcticament tothom vivim prou a prop: al Maresme, al Vallès, a Barcelona… estadísticament és més fàcil trobar-nos aquí. Però volem fer més trobades i probablement farem una nova convocatòria per a la mitja de Granollers, en què esperem que s’hi sumi més gent, també d’arreu de l’estat, no només de Catalunya.

 

Tots aquells que diumenge s’adrecin a la mitja de Mataró que es preparin per a veure un bon espectacle. Díaz assegura que alguns dels participants en la modalitat de Barefoot és gent que corre un quilòmetre en tres minuts, “corredors que poden estar al davant“, amb campions del món de la disciplina disposats a fer un bon paper i a continuar estenent els beneficis de córrer descalç.

La imatge que encapçala aquest article és del fotògraf Thomas Rousing

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!