Uns campionats del món sub 20 sempre són l’escenari d’actuacions prometedores que dibuixen un futur il·lusionant per als que són capaços de pujar al podi. El cert és que bona part d’ells seran incapaços de repetir l’èxit en categoria absoluta i d’altres que encara no han desenvolupat tot el seu talent físic duran a terme una progressió constant que els conduirà a triomfs que ara com ara no preveu ningú.
N’hi ha molt pocs que no generin cap mena de dubte sobre la seva condició de grans estrelles de l’atletisme. Un d’ells, que ja és una realitat de present, és el suec Armand Duplantis, campió del salt de perxa amb un nou rècord dels campionats (5.82) i que ja s’ha estrenat com a finalista en uns mundials aquest mateix 2018 (en pista coberta). De Duplantis en vam parlar fa més d’un any a La Fosbury ateses les seves increïbles marques en millora constant. Ara ens fixem en una altra atleta que ha demostrat un talent únic i que de ben segur serà un dels grans noms de l’atletisme de la propera dècada.
Ens referim a una jove de 16 anys i 3 mesos que a Tampere ha aconseguit un doblet brillant als 100 i als 200 metres llisos. És tot just la quarta vegada en els 17 campionats sub 20 disputats fins ara que una dona assoleix la doble medalla d’or en la velocitat més pura. Abans de Briana Williams ho van aconseguir una estrella, Veronica Campbell (2000), i dues corredores que han tingut problemes per destacar al màxim nivell: la búlgara Tezdzhan Naimova (2006) i la velocista de Bahames Anthonique Strachan (2012), a qui ens vam referir cinc anys després del seu gran èxit. El cas de Williams, però, és singular.
Nascuda als EUA i resident a l’estat de Florida, ha decidit competir amb Jamaica perquè és el país de la seva mare i allà on ha passat pràcticament tots els estius de la seva infantesa. El dia que va prendre la decisió definitiva va ser un cop dur per a l’atletisme estatunidenc, que ja feia temps que la seguia. Imagineu-vos què ha d’haver fet una nena d’11 anys per ser protagonista a la premsa i rebre una comparació directe amb Sanya Richards-Ross, tot una tetracampiona olímpica, per la seva manera de córrer. El 2012 només va perdre una cursa en tot l’any i el 2013 ho va guanyar tot. De fet, abans de celebrar el seu 11è aniversari, les seves marques als 100 i als 200 metres llisos eren tan bones que hauria entrat en la selecció de l’equip d’institut, amb corredores fins a 6 anys més grans que ella.
Quan tenia 13 anys, la seva localitat natal, Miramar (140.000 habitants), va crear el “Dia de Briana Williams” per reconèixer el seu talent esportiu i per honorar el reconeixement com a millor velocista dels EUA de la seva edat. L’alcalde, llavors, li va augurar una presència al podi olímpic que dos anys i mig més tard ja no és un pronòstic tan inapropiat. Acumula un centenar de medalles d’or al llarg de la seva carrera amateur i la nena prodigi no ha perdut pas pistonada amb el pas dels anys. De fet, de mica en mica ha millorat les seves marques fins a guanyar-se un lloc per als mundials de Tampere sub20 essent l’atleta més jove entre tots els participants.
Si el 2015 corria els 100 metres en 12.09, ara és capaç de fer-ho en 11.13, superant un registre històric de Marion Jones vigent durant 27 anys.
https://www.youtube.com/watch?v=RDk3TKCJkmw
Als 200 metres ha passat dels 24.79 als 22.50, nou rècord dels campionats.
https://www.youtube.com/watch?v=4wzYenvqSS8
Williams entrena a les ordres del mític Ato Boldon, l’estrella de Trinitat i Tobago, i té les coses molt clares:
