Vetllada estranya la del dia 11 a Brooklyn. La comissió de Nova York obliga a l’UFC a posar jutges i àrbitres de la seva federació. Veient les decisions preses i tenint en compte el poc temps de legalització de l’esport a l’estat, sembla que no estan massa acostumats a l’MMA. Tot i així, la nit va estar repleta d’emocions, una nova campiona i les llàgrimes d’una llegenda.
Si l’al·ligàtor mossega, és per no deixar anar. Ronaldo Souza vs. Tim Boetsch
Ben poc va durar la revolució. Exactament tres minuts i quaranta-un segons. Tim Boetsch va tenir temps de contrarestar un intent d’envestida i mantenir com podia la distància, però a poc a poc, recorrent sinuosament l’octàgon com si fossin les aigües marronoses de l’Amazones, en Jacaré es va anar apropant. Just a mitjan d’assalt, al cap de dos minuts i mig, va aconseguir abatre el nostre working class hero. Un cop a terra, faves contades. Guanyar la posició amb facilitat i al primer error de Boetsch, tancar les mandíbules sobre el braç esquerre i regirar-li amb un kimura dels que fan mal només de mirar-lo. Així que es va complir la lògica del mercat i el nostre pare de família treballador, sofert i senzill, va caure en mans de la classe dominant. Però clar, si la burgesia té escames i la sang freda, aquesta lluita de classes queda ben desnivellada.
Tot i així, en Tim, com cada dia, es tornarà a aixecar i seguirà treballant per la seva família. Ha trencat una ratxa de dues victòries consecutives, però segueix sent un lluitador atractiu per la seva valentia. D’altra banda, veurem si l’UFC li dóna l’oportunitat a en Jacaré de seguir escalant la societat del pes mitjà, entrar dins l’aristocràcia i acabar esdevenint el monarca absolut de la categoria.
Middleweight | Ronaldo Souza | def | Tim Boetsch | Submission (Kimura) | 1 | 3:41
Respecte. Anderson Silva vs. Derek Brunson
El respecte als altres i sobretot als teus ídols, és una virtut molt valuosa en l’esport i que a tots ens agrada celebrar cada cop que la percebem. Però que el respecte no ens faci dòcils. Molt menys en l’esport de contacte més brutal.
Durant tot el combat, va semblar que Brunson s’enfrontava a dues persones: al lluitador que tenia davant i a la llegenda que representava. Tímid, comparat amb els seus últims encontres, va ser eficaç només quan s’ajuntaven al clinch i era capaç de treure a lluir el poder dels seus ganxos. Silva, més que enfrontar-se al seu rival, es divertia dins l’octàgon. Durant els quinze minuts de combat, va moure el cap com només ho fa ell, va mostrar la seva espectacular defensa, va deixar anar els colzes, va tirar cosses espectaculars… bàsicament, s’ho va passar teta. Se’l veia deixat anar i gaudint de la gàbia, tot el contrari que Brunson, tens i expectant, deixant que Silva dictés el ritme de la lluita. Amb tot, el combat va ser poc lluït i no semblava que hi hagués un guanyador clar.
Al final dels tres assalts, una imatge que reflecteix tota la situació: Silva i Brunson s’asseuen un davant l’altre sobre la lona, enmig de l’octàgon en posició de respecte, s’abracen i Silva li parla a cau d’orella. El mestre li dóna les gràcies a l’alumne per l’estona compartida, mentre l’alumne mostra respecte i agraeix l’oportunitat que li acaba de regalar el mestre. Però això no és una pel·lícula de kung fu i necessitàvem un guanyador. Decisió unànime (que posaria en dubte) per Anderson Silva, que només saber el resultat va emocionar-se profundament.
Cridava i plorava alleugerit. Quan es va refer, va repetir la declaració que proclamava durant tota la prèvia. Amor etern per la lluita. Aquesta llegenda està de tornada i vol gaudir dels seus últims dies a l’octàgon. Un plaer veure com ho fa esbossant un somriure i gaudint com un nen petit.
Middleweight | Anderson Silva | def | Derek Brunson | Decision (unanimous) | 3 | 5:00
El so de la campana hauria de ser sagrat. Holly Holm vs. Germaine de Randamie
En primer lloc vull deixar clar que la Germaine de Randamie em mereix el més gran dels respectes per la seva trajectòria i perquè fent el seguiment de tot plegat, em sembla una dona divertida, simpàtica i propera, amb els peus a terra i amb una humilitat encomiable. Però durant aquest combat va cometre una infracció imperdonable… dues vegades. Quan sona la campana, els lluitadors solen relaxar-se i baixen la seva defensa. És per això, que colpejar algú en aquest segon de baixada de guàrdia és un acte altament deslleial.
Es pot entendre que la Germaine estava capbussada en la tensió del combat i que no va sentir el fi de l’assalt la primera vegada, però la segona vegada ho transforma en un error molt greu, sobretot provinent d’una lluitadora amb tanta experiència. A més, aquests cops fora de temps, solen ser devastadors. Com ja hem dit, les lluitadores es relaxen en acabar el round i en conseqüència, l’impacte d’un cop de puny inesperat, pot causar-te danys majors que afectaran la resta de la contesa. Tot i així, la Holly es va queixar relativament poc i va seguir el combat com la campiona que és. Però, pel seu bé, hauria d’haver-se manifestat més, perquè l’àrbitre de la comissió atlètica de Nova York no va restar ni un sol punt a la lluitadora de Països Baixos.
Centrant-nos en l’apartat només esportiu, el combat va ser intens i entretingut. Com era d’esperar, la Holly va intentar abatre a la De Randamie diverses vegades, però una espectacular defensa per part de la Germaine no va permetre cap esllavissada important. Pel que fa a la lluita alçada, la Holly va acumular més volum de cops, amb el seu estil de puntetes i amb molt moviment, però la Germaine va ser més precisa i contundent les vegades que va connectar amb l’americana. A partir del tercer, la Holly va reajustar i va començar a contraatacar amb efectivitat, però la De Randamie va saber capitalitzar els seus impactes i causar gran dany en l’americana.
En definitiva, cinc assalts de gran nivell, que malauradament es van veure tacats per les dues accions il·legals de la Germaine. Finalment, decisió unànime per l’holandesa, sobretot perquè l’àrbitre no havia restat cap punt quan tocava. Nova campiona del pes ploma de l’UFC, però una gran ombra de controvèrsia sobre la decisió final. Una ombra on, a més, s’hi amaga una lluitadora a l’espera que respon al nom de Cyborg i per molts és la veritable campiona de la nova categoria. Mentre la Cyborg esmola les armes, esperem que hi hagi un segon combat de justícia i que la Germaine passi per l’otorinolaringòleg a fer-se una repassada…
Featherweight | Germaine de Randamie | def | Holly Holm | Decision (unanimous) | 5 | 5:00
