Prèvia UFC 253: Segell de garantia Les arts marcials mixtes tornen als Emirats Àrabs Units

La gran companyia de les arts marcials mixtes viatja de nou a orient mitjà (Illa Yas, Abu Dhabi) per organitzar les seves cinc següents vetllades.

La primera, la UFC 253, serà un xoc d’estils farcit d’emocions tòxiques, promesa d’un combat intens i espectacular. UFC 253: DAZN matinada de dissabte a diumenge a les 4:00 am.

Juan Espino, protagonista del UFC 253

Juan Espino, protagonista de l’UFC 253

Abans dels grans combats de la nit, als preliminars de la vetllada i quan ningú està massa atent, un canari entrarà a la gàbia. Juan “El guapo” Espino s’enfrontarà a James Hugues en la categoria dels pesos pesants. El palmero és un personatge interessant: va començar la seva carrera esportiva en la lluita canària, on va arribar al nivell de puntal A, màxima distinció dins l’esport. Va seguir explorant el grappling, proclamant-se campió mundial en diverses ocasions. Tot seguit, buscant una progressió i una font d’ingressos per les seves aptituds, va saltar al continent africà i va enrolar-se a l’esport nacional del Senegal, l’espiritual lluita Laamb (o lluita senegalesa). Allà se’l va conèixer com el “León Blanco” i va acumular un registre de 7 victòries i 0 derrotes.

La Federació Nacional de el Senegal el va reconèixer (únic estranger i únic home blanc), però els lluitadors locals van començar a esquivar-lo temerosos de fer el ridícul contra el forà. D’aquesta manera, les oportunitats africanes van declinar i va continuar buscant nous reptes arreu del món. Mundials i europeus de grappling, incursions al Sambo o una participació al mundial de Kabaddi (esport nacional de Bangladesh), fins a arribar a la versió definitiva de la seva exploració atlètica, les arts marcials mixtes. Un 17-0 com a amateur i un 8-1 com a professional, van cridar l’atenció de l’UFC, que el va incloure dins una de les edicions del seu reality show, The Ultimate Fighter. Tot i ser el lluitador de més edat, va proclamar-se campió a Las Vegas, assegurant-se un contracte amb la companyia. El pròxim dia 26, tornarà a entrar a l’octàgon per seguir forjant una espectacular i heterodoxa trajectòria, on ha seguit aprenent i no ha deixat d’aplicar els fonaments provinents d’un insular i petit, però alhora orgullós esport. Esperem que li vagi bé per la Lluita Canària i per tots aquells esports tradicionals que tant ens agraden als veritables amants de l’esport.

UFC 253. Dominick Reyes vs Jan Błachowicz: Un cinturó sense amo

Si ens deixem perdre en tota la tempesta mediàtica del combat principal de la nit, se’ns pot escapar que no serà l’únic títol que estarà en joc a Abu Dhabi. El títol dels semi pesats ha queda’t vacant. Tot i la manca de competitivitat de la categoria, per l’equip de Dana White no va ser massa difícil escollir els guerrers que es disputarien el cinturó. D’alguna manera, el destí ja havia parat la taula.

Dominick Reyes va tenir la seva oportunitat de destronar el rei mesos enrere. Per molts, el passat vuit de febrer, el de California, va derrotar a Jon Jones. Però els jutges van ser magnànims amb el campió i Reyes va marxar amb una derrota, però amb l’orgull intacte, sabedor del seu gran paper i sent un dels pocs lluitadors que ha posat en veritables problemes a Jon Jones. El seu valor va pujar en comptes de baixar i es va col·locar als primers llocs de la cua per tornar a assaltar a Jones.

UFC 253 serà testimoni d'un bon combat

L’UFC 253 serà testimoni d’un bon combat

Una cua que tenia un número 1 clar. Jan Błachowicz és un fornit polonès de camp, que acostumat als hiverns durs de les planes centreeuropees, té la pell dura com un bisó europeu i no té por de res ni de ningú. Així ho van poder comprovar atletes de la talla de Cannonnier, Jacare Souza, Jimi Manuwa o l’excampió Luke Rockhold. Per acabar de postular-se, al seu últim combat va posar a dormir a Corey Anderson fent aixecar del seu seient al mateix Jon Jones, que observava des de les primeres files. En Jan de seguida es va adreçar al campió, que li responia excitat amb grans gestos, fent entreveure que aviat es trobarien entre xarxes.

Però en Jon Jones va canviar de plans. Esgotat de netejar una categoria que ara mateix li promet pocs reptes (i pocs pay-per-views), en “Bones” pujarà de pes per enfrontar-se als homes grossos. Un trajecte que es feia previsible i que s’augurava des de feia anys. Segur que serà un espectacle veure’l contra Ngannou, Rozenstruik i Miocic. Segons com funcioni la seva nova aventura, pot establir-se indiscutiblement com el millor de la història. Hi estarem atents.

Llavors, la decisió va ser molt fàcil. La promesa que va ser capaç de posar contra les cordes a la llegenda, contra el treballador incansable i humil que ha caçat tots els noms importants de la categoria. Dominick Reyes és un atleta d’elit. Des de jove va practicar multitud d’esports i té una motricitat i un càrdio envejables. A la vegada, és capaç de desplegar un bon striking i té els fonaments necessaris en lluita lliure per ser una amenaça al ground and pound. Błachowicz és un gran boxejador. Té unes mans ràpides i contundents. A la vegada, també ha finalitzat amb bones submissions a diversos oponents, mostrant una versatilitat entre terra i lluita alçada a tenir compte. El cinturó espera. No li hauran usurpat a l’etern rei, però a ningú l’amarga un cinturó d’or (i les oportunitats professionals que se’n deriven).

Dominick “The Devastator” Reyes | 30 anys | Estats Units (California) | 12-1-0
Jan “Prince of Cieszyn” Błachowicz | 37 anys | Polònia | 26-8-0

UFC 253. Israel Adesanya vs Paulo Costa: Un fàcil trencaclosques

Dana White, president de la companyia, fa mesos que diu que aquest serà el combat de l’any. La companyia s’hi està esforçant i ha tret la que potser és un dels seus millors vídeos promocionals.

Us podeu preguntar d’on ve aquest convenciment tant ferm de part de l’UFC. Podria ser la condició d’invictes que mantenen els dos esportistes, l’animadversió que senten l’un per l’altre o el carisma particular que tenen els dos personatges. Tots aquests factors sumen, però la raó principal de l’aposta des de la sala de comandaments és molt més tècnica i respon a una de les frases més mastegades de les arts marcials mixtes: els estils fan combats. En aquest cas, les peces encaixen tan perfectament com si es tractés d’un violent trencaclosques.

El duel de UFC 253

El duel de l’UFC 253

Israel Adesanya omple totes les caselles de la cartilla de superestrella que un promotor d’esports de combat pot anhelar. Esvelt, atlètic, espectacular, elèctric, tècnic, atractiu, intel·ligent… i amb un carisma desbordant. Només d’aquesta manera es pot entendre l’entrada que va fer a Melbourne just abans de guanyar el cinturó davant del local Robert Whittaker.

Hi haurà qui ho trobi exagerat o sobreactuat. Però això és l’Izzy. Nascut a Nigèria, va emigrar amb els seus pares a Nova Zelanda quan tenia tretze anys. Complerts els 18 anys, va començar a entrenar kickboxing inspirat per la saga fímica de Muay Thai Ong-bak. Aviat va destacar i va veure en les arts marcials una carrera prometedora. No seria l’última vegada que l’Israel utilitzes la cultura popular com a font d’inspiració. Amant acèrrim dels còmics (sobretot del Manga), a vegades sembla que copiï els seus moviments físics i professionals dels animes d’acció i aventures (shonen) més populars.

No en va, el seu sobrenom professional és “The Last Stylebender”, personatge protagonista de l’exitosa animació americana dels 00’s “Avatar, The Last Airbender”, un personatge que havia de descobrir i complir amb el seu destí passant per totes les fases del camí de l’heroi. Un destí que l’Izzy de seguida va extrapolar a la seva carrera professional. Després de conquerir durant anys el món del kickboxing i quan es va sentir preparat, va saltar a les arts marcials mixtes. Va batre brillantment rival rere rival, fins a arribar a l’UFC, on en només divuit mesos va aconseguir la seva destinació final, el campionat del pesos mitjos. Una tempesta d’èxit inaudita que l’ha portat al capdavant de l’esport.

Paulo Costa va néixer a Belo Horizonte. Com tot brasiler, de petit somiava a vestir el groc de la Canarinha. Es passava el dia jugant a futbol… i barallant-se. Per intentar mitigar aquesta mala costum, el seu germà gran el va portar a practicar arts marcials amb ell. D’aquesta manera emergiria la disciplina i l’autocontrol del petit dels Costa. El que no sabia en “Borracha” (sobrenom que vol dir goma de esborrar en portuguès i origen del sobrenom d’en Paulo, “Borrachinha”, que més tard traduirien encertadament a l’actual i anglosaxó “The Eraser”), era que el seu germanet esdevindria una retroexcavadora de les arts marcials.

En Paulo es va anar fent gran i va començar la seva carrera professional. A Brasil va enderrocar tothom que se li oposava i aviat van arribar els cants de sirena de l’UFC. Un cop dins l’organització, va seguir destrossant a tothom. El seu físic imponent, més propi d’un culturista, no enganya. Basa tota la seva estratègia en passar per sobre de qui tingui al davant.

Aquí és on les peces del trencaclosques encaixen. Israel Adesanya és un estilista. Un guerrer sofisticat, tècnic, precís i mesurat capaç d’estudiar i parar trampes al rival enmig d’un combat del més alt nivell. Paulo Costa és una màquina de demolició amb una potència hidràulica descontrolada, que t’acorrala i et sotmet a un huracà de cops fins a arrancar-te la voluntat d’enfrontar-lo. No és un artista del KO, més aviat un expert en el volum d’atacs. La majoria de les seves victòries acaben amb un professional en posició fetal desitjant desaparèixer i passar a fer formatge de cabra a les muntanyes més remotes (i sí pot ser, més allunyades del Brasil).

Adesanya necessita activitat del seu rival per desplegar el seu infinit arsenal. Costa li portarà de valent, sense concessions ni presoners. Combat espectacular garantitzat (verbalment) per Dana White. Per aconseguir la victòria, Costa ha d’estressar a Adesanya amb la seva insistència i poder, per aconseguir que cometi un error i esllavissar-se inexorablement forçcant l’abandonament del campió. Adesanya ha de ser pacient, estudiar a Costa, parar-li paranys i aguantar els primers tres assalts esquivant les seves incursions. Al combat contra Yoel Romero, Costa va rebaixar notòriament les seves prestacions i energia passats els quinze minuts, moment que segur que té anotat i subratllat Adesanya per rematar a la bèstia brasilera. Un xoc d’estils, caràcters i actituds que segur que ens mantindrà a tots al límit de l’esglai. Té el segell de garantia del capatàs del circ.

Israel “The last style bender” Adesanya | 31 anys | Nigeria| 19-0-0
Paulo “Borrachinha” Costa | 29 anys | Brasil | 13-0-0