Chicago és coneguda globalment com The Windy City (La Ciutat del Vent), com la seu de l’organització mafiosa d’Al Capone o com el feu dels llegendaris Bulls de Michael Jordan. Però el dia nou els nostres ulls enfilaran la tercera ciutat dels Estats Units per gaudir d’una vetllada de bon cartell, on es posarà en joc un títol mundial i un títol interí a més d’altres combats d’alt nivell. En fem quatre pinzellades.
Primers combats de la nit. Fins i tot els prelims van carregats.
A la vora dels grans llacs, fins i tot els combats preliminars són del màxim nivell. Convé destacar un Claudia Gadehla contra Esparza que pot ser eliminatori per enfrontar la campiona del pes palla femení Rose Namajunas o un Alistair Overeem contra Curtis Blaydes que representa una batalla entre el passat i el futur de la categoria més pesant de l’organització.
Un cop al Main Card, obrirà el foc el combat entre el mediàtic CM Punk (exlluitador de la WWE, la lluita lliure espectacle) i Mike Jackson, un encontre sense cap mena d’interès més enllà de la curiositat de veure com es desenvolupa en el seu segon cop dins l’octàgon el bo d’en Phil i constatar que un no pot entrar a aquest esport arribant a la quarantena només amb voluntat, ganes i nom. Un vodevil que esperem que sigui anecdòtic dins els futurs cartells de l’UFC. Tornant a lluitadors de veritat, Andrei Arlovski, tot un excampió dels pesants, s’enfrontarà a Tai Tuivasa, una promesa australiana que sembla que segueix creixent i que té ganes de seguir les petjades dels grans guerrers del pacífic guanyant tots els seus combats per KO al primer assalt. Veurem si també pot ventilar amb la mateixa facilitat la llegenda de Babruysk.
Claudia “Claudinha” Gadehla | 29 anys | Brasil | 15-3-0
Carla “Cookie Monster” Esparza | 30 anys | Estats Units (Califòrnia) | 14-4-0
Alistair “The Reem” Overeem | 38 anys | Anglo-neerlandès | 43-16-0
Curtis “Razor” Blaydes | 27 anys | Estats Units (Chicago) | 9-1-0
CM Punk | 39 anys | Estats Units (Chicago) | 0-1-0
Mike “The Truth” Jackson | 33 anys | Estats Units (Texas) | 0-1-0
Andrei “The Pitbull” Arlovski | 39 anys | Bielorússia | 27-15-0
Tai “Bam Bam” Tuivasa | 25 anys | Austràlia | 9-0-0
Holly Holm vs Megan Anderson: Seguint el rastre de la Cyborg
S’ha de nodrir la categoria de la Cyborg i feia temps que esperàvem que els dirigents firmessin a Megan Anderson. No hi ha gaires dones amb les mides per enfrontar la brasilera. L’australiana d’un metre i vuitanta-tres centímetres és una d’elles. Amb un estil violent i implacable, la Megan gaudeix d’uns avantatges físics adients per l’striking. Extremitats llargues i fortes, cós estilitzat i fibrós i mentalitat de tomba oberta. L’aussie no dubta en anar a la batalla i sol treure rèdit dels seus cops de peu i les seves agressives escomeses amb els punys.
https://www.youtube.com/watch?v=hGT9SVwb94c
Una pes ploma legítima capaç de plantar cara a Chris Cyborg. Però abans de la poderosa brasilera, l’UFC no l’hi ha posat gens fàcil. L’única persona que ha aguantat cinc assalts dins la gàbia amb Cyborg, múltiple campiona en boxa i excampiona del bantamweight de l’UFC, la Holly Holm és una prova de foc terrible per Anderson.
“La filla del predicador” necessita aquesta victòria per tornar a postular-se el més ràpid possible com a candidata al títol. És una llegenda amb mil cicatrius plenes d’experiència i bones maneres, que no vol vendre la seva pell amb facilitat al debut a l’UFC de Megan Anderson. Dues strikers expertes amb un sol objectiu: ser la pròxima rival de Cris Cyborg.
Holly “The Preachers Daughter” Hom | 36 anys | Estats Units (Alburquerque) | 11-4-0
Megan Anderson | 28 anys | Austràlia | 8-2-0
Rafael Dos Anjos vs Colby Covington: El camí del bocamoll.
Des que Conor McGregor va arrasar l’UFC amb el seu estil altiu i maleducat, actuant com si fos el propietari del galliner i ningú és mereixes el seu respecte, molts han sigut els lluitadors que han pensat que un estil similar els portaria a la primera plana de l’esport. Molts d’ells provoquen vergonya aliena (probablement l’irlandès és genuïnament així). A en Colby Covinton se li veuen les costures, però ningú pot negar que ha arribat a dalt de tot un cop ha canviat el seu comportament.
Wrestler de formació, va aterrar a l’American Top Team de Florida amb intenció de ser campió del món. Tots els que l’envoltaven el classificaven com a material de primera. La seva carrera era immaculada, només una derrota. Però no ha aconseguit grans combats fins que no ha començat a comportar-se com un absolut i gegantí cretí. Grans paraules, insults a tothom, anomena “verges” a tots els seus haters i parla de caça de nerds a les xarxes socials abraçat per dones voluptuoses.
Està desbocat i la cirereta del pastís la va deixar anar just després de vèncer a Damian Maia (victòria de prestigi, d’altra banda) a São Paulo. Uns instants després de cantar-se el veredicte dels jutges va gosar dir a un poble tan orgullós com el brasiler que eren una colla de filthy animals, que es podria traduir com animals bruts. Aquí tot un poble es va alçar en una ona d’odi profund que va refermar-se el dia que es va creuar amb un pes pesant com Fabricio Werdum, que en veure’l no va dubtar a demanar-li explicacions i a llançar-li un boomerang (ho heu llegit bé).
https://www.youtube.com/watch?v=GgadIY3EeCA
Així és com Colby Covington, amb una sola victòria de prestigi i una boca ben bruta, és a les portes del títol interí del pes welter. Però davant seu hi té una absoluta fera que sembla estar millor que mai un cop ha pujat a la categoria dels setanta-set quilos. L’excampió del pes lleuger Rafael Dos Anjos ha brillat amb el canvi de pes, vencent de manera espectacular a Neil Magny i al gran Robbie Lawler, dos membres de l’elit de la divisió.
https://www.youtube.com/watch?v=0WBR9H9P45Q
Això l’ha portat a les portes del títol, de moment aturat per la lesió del campió Tyron Woodley, i l’ha fet mereixedor de l’oportunitat de capitalitzar el seu esforç amb un títol interí contra Covington. Per acabar d’arrodonir-ho tot, no us ho perdeu, Rafael Dos Anjos és Carioca. Així que la batalla està servida. Veurem si el bocamoll és surt amb la seva i es col·loca a la nuca de Woodley o si l’RDA és capaç d’erigir-se en botxí i heroi nacional de tots els fills del país de la samba.
Rafael “RDA” Dos Anjos | 33 anys | Brasil (Rio de Janeiro) | 28-9-0
Colby “Chaos” Covington | 30 anys | Estats Units (Califòrnia) | 13-1-0
Robert Whittaker vs Yoel Romero: 11 mesos més tard…
Han passat onze mesos des que aquestes dues màquines de matar van enfrontar-se pel títol. Aquella nit va vèncer Whittaker després de cinc assalts. Nou i jove campió que va sorprendre a tothom amb una victòria treballada des de l’estratègia i la defensa del take down. Semblava que a Romero se li escolava una oportunitat d’or d’entre els dits. El llegendari wrestler Cuba va declarar, amb l’elegància que el caracteritza i un gran somriure, que no pensava retirar-se tot i els seus quaranta anys i que tornaria de ben segur a posicionar-se pel títol, el seu gran objectiu. En aquell moment van semblar les paraules d’un vell lleó ferit, orgullós i que no deixa de sentir-se el rei sense ser conscient que ja han passat els millors dies del seu domini.
Però aquest esport pot ser a vegades meravellós. Robert Whittaker havia d’enfrontar-se a un Luke Rockhold, que havia esgarrapat pam a pam el seu setge al cinturó que li va prendre Bisping. Lesió de genoll d’última hora del campió i l’UFC ofereix el combat contra l’americà a en Yoel. Ell no dubta i si llença amb pocs dies de marge, sent fins i tot incapaç de fer el pes (comprensible amb tan poc marge i sembla que moda els últims mesos a la competició). El combat segueix endavant sense el títol interí en joc i el cubà desmunta a Rockhold a mitjans tercer assalt amb un cop de puny amb l’esquerra, que remata sense pietat per certificar el que semblava impossible: menys d’un any més tard, torna a lluitar pel títol contra Robert Whittaker.
https://www.youtube.com/watch?v=0ndXeJNoGS4
Durant el primer combat entre els dos va donar la sensació que Romero dominava els dos primers assalts. La seva potència s’imposava i va tocar amb la punta dels dits una finalització de l’aussie. Però un cop arribat el tercer assalt i amb una defensa meravellosa dels intents d’abatre del cubà, es va imposar el ritme d’en Robert i va guanyar clarament als punts. Romero maleïa no haver sigut més contundent quan en va tenir l’oportunitat i Whittaker havia ensenyat al món que ni tan sols un medallista olímpic era capaç de dominar-lo amb la lluita lliure. Amb aquest segon enfrontament, un cop mesurades de primera mà les habilitats de cadascú, les estratègies canviaran i podrem comprovar si Whittaker repeteix el domini o si Yoel Romero pot agrair al seu adorat Déu envoltar-se de l’or de campió de l’UFC, sent el primer cubà a aconseguir-ho i la segona persona de més edat que es proclama campiona (només superar pel mític Randy Couture a l’edat de quaranta-cinc).
Dos atletes d’una categoria suprema es tornaran a batre per l’or del pes mitjà de l’UFC només uns mesos després del seu primer duel i aquestes batalles tan properes sempre són interessants i sorprenents.
Robert “The Reaper” Whittaker | 27 anys | Austràlia | 20-4-0
Yoel “Soldier of God” Romero | 41 anys | Cuba | 13-2-0
