Dos de sis: Sergi Mingote assoleix un rècord del món inesperat al K2

3 minuts de lectura
Aquesta matinada Sergi Mingote ha completat l’ascensió al K2, la segona muntanya més alta del món.

Amb 8.611 metres el K2 és el segon pic més alt del planeta. Ubicat a la mateixa zona del Broad Peak, el cim és un espai fronterer entre el Pakistan i la Xina i cada any és l’escenari de nombrosos intents d’ascensió lluny, però, del gegantisme de l’Everest. Coronat per primera vegada el 1954 i amb un segon èxit d’ascensió el 1977, el K2 és una dels mites de l’alpinisme mundial per la seva dificultat tècnica, les condicions meteorològiques constantment desfavorables i per una major ascensió des de la base fins el cim que el mateix Everest. Aquesta matinada Sergi Mingote ha fet el cim després de 13 hores d’ascensió, en solitari, i sense oxigen suplementari, i pel camí s’ha endut un rècord del món inesperat.

Voleu llegir l’entrevista que li vam fer a Sergi Mingote abans d’iniciar el repte 3x2x8.000? Podeu fer-ho aquí!

L’any 2014 el búlgar Boyan Petrov, desaparegut el passat mes de maig a l’alta muntanya, va aconseguir una gesta sense precedents: completar l’ascensió al Broad Peak i al K2 en 8 dies de diferència. Un encadenat ràpid poc habitual malgrat que les dues muntanyes són molt properes, ja que les finestres de bon temps no acostumen a ser benevolents amb els alpinistes. Sergi Mingote va fer el cim el dilluns passat al Broad Peak i ja el dijous anunciava que duria a terme un intent immediat per atacar el cim del K2, que ha completat amb èxit aquest dilluns al matí. Només una setmana entre un i altre cim per al català, que s’endú un rècord del món imprevist d’aquest primer bloc d’ascensions abans de tornar cap a casa i recuperar forces abans de tornar a l’Himàlaia.

Sergi Mingote torna cap al C4 després de fer el cim del K2. En ple descens, per sota els 8.000 metres
Sergi Mingote torna cap al C4 després de fer el cim del K2. En ple descens, per sota els 8.000 metres

A mitjans de juny, un parell de dies abans que Mingote agafés el vol per començar l’expedició que l’havia de conduir cap a aquestes primeres dues ascensions del seu repte, ens explicava com pretenia atacar el K2:

“El plantejament que faig és intentar primer el Broad Peak per anar ben aclimatats al K2. El cos estarà més esgotat per l’esforç d’haver viscut prèviament una altra ascensió a una muntanya de més de 8.000 metres i ho preparem d’una manera més alpina. Intentarem muntar els camps d’alçada de manera consecutiva i intentar atacar el cim de la manera més ràpida possible. És la manera com sempre he escalat. El fet d’haver d’estar menys temps en alçada em dona més garanties”

Dit i fet, després d’una estada més llarga del previst als camps del Broad Peak. El cert és que Mingote no ha desaprofitat una petita finestra de bon temps que tenia i s’ha mogut molt ràpidament per fer el cim a un dels pics més exigents del planeta, el mateix cim que durant els darrers mesos va tornar a demostrar-se inexpugnable en temporada hivernal deixant amb un pam de nas els intents de dues noves expedicions amb un munt d’experiència en l’alta muntanya.

* La imatge que encapçala aquest article correspon al cim del Broad Peak
El K2, un dels grans mites de l'alpinisme mundial
El K2, un dels grans mites de l’alpinisme mundial

El K2, escenari de gestes i de tragèdies

El segon pic més alt del planeta ha estat l’escenari de dues de les tragèdies de l’alpinisme més dures de l’alta muntanya. El 1986 tretze muntanyencs van morir quan atacaven el cim i el 2008 12 alpinistes més van perdre la vida en un mateix dia davant la impossibilitat de baixar al camp base i haver de passar la nit a la intempèrie. Documentals com “K2. Tocant el cel“, que aporten un punt de vista singular sobre l’alpinisme, són més que recomanables. Més enllà de les morts, el cim també ha estat l’escenari de grans èxits per a l’alpinisme, que ha aconseguit fer el cim des de totes les arestes possibles. Molt recordada és, en clau catalana, l’expedició encapçalada per Òscar Cadiach el 2004 a través de la complicada Magic Line que també compta amb un documental magnífic: “L’altra cara del K2“.