Entrevistem a Berta Ferreras, després de guanyar dues medalles als europeus de natació sincronitzada
Primera experiència en un campionat de primer nivell, i dues medalles, com ho has viscut?
Molt contenta. Hem aconseguit els objectius que teníem establerts pel campionat. A més a més, he tingut molt bones sensacions a l’estrena d’un dels grans campionats de categoria absoluta. La veritat és que estic molt contenta i satisfeta.
Com arribes a formar part del duet mixt amb en Pau Ribes?
A principis d’any hi havia un campionat on es presentava el duet mixt, i les entrenadores em van comentar la possibilitat de participar-hi amb en Pau, que creien que faríem molt bona parella. Vaig acceptar, vam entrenar uns dies per la prova i el resultat va ser molt bo, així que ja vam passar l’objectiu dels Europeus.
Substituïes a Gemma Mengual al duet mixt, és una pressió afegida?
No ho vaig veure com una pressió afegida. Això sí, sentia una responsabilitat perquè havien fet l’aposta amb mi per substituir una llegenda com la Gemma, però sí que tenia moltes ganes de demostrar que podia arribar a donar la mateixa imatge que ella al duet.
La modalitat del duet mixt no és olímpica, afecta amb com assumeixes el possible futur a la modalitat?
Hi ha altres modalitat que també entreno i que, en aquest cas sí que són modalitats olímpiques i, per tant, formen part de les meves intencions de futur. Això sí, el duet mixt és una modalitat que em fa créixer com a nedadora i esportista, a més a més, em fa il·lusió i es va demostrar que es confiava en mi. Però vaja, el que no treu és que uns Jocs Olímpics formen part dels meus somnis i que arribar-hi segueix sent un dels meus objectius.
Quins plans de futur personals i d’equip tens, ara mateix?
Hi ha hagut un canvi generacional molt gran dins la selecció pensant en el proper cicle olímpic. Hi ha gent molt jove i tots els propers campionats ens aniran ajudant a millorar i agafar més experiència. Hem d’anar progressant als diversos campionats fins a poder arribar als propers Jocs Olímpics.
L’exigència dels entrenaments dia a dia fa molt difícil compaginar-ho amb la vida personal, o acadèmica?
És bastant complicat. L’esport requereix moltíssimes hores de dedicació amb entrenaments, pràcticament tot el dia. Compaginar-ho amb els estudis és molt complicat. Evidentment vull tenir una carrera esportiva, que requereix molta dedicació però forma part dels meus somnis, però sóc conscient que s’ha de tenir una formació acadèmica a més a més, per això estudio psicologia. Això sí, ho faig a una universitat a distància, a través d’internet, que em permet matricular-me d’un número d’assignatures que puc assumir compaginant amb els entrenaments, que si fes tot el curs complet seria impossible.
