Fa més de vint anys els Doctor Calypso ens regalaven aquesta frase en una de les seves cançons mítiques dedicada als Brigadistes Internacionals. Més enllà del seu vincle històric, la frase té una vigència absoluta per descriure el què està passant en les darreres hores a l’esport professional dels EUA.
Fa uns mesos les protestes per l’assassinat de George Floyd van aplegar nombrosos esportistes d’elit. Després d’unes setmanes de represa competitiva, un nou cas de racisme policial obre una nova escletxa per portar una mica més enllà el compromís polític i social de les grans estrelles de l’esport nord-americà. Els Milwaukee Bucks van donar el primer pas en fer boicot a un partit de playoff de la NBA i ràpidament es va produir una reacció en cadena a la resta d’equips fins al punt que al cap d’una hora la lliga ja havia anunciat la suspensió dels tres partits d’ahir.
El gest dels Bucks va córrer com la pólvora i també va ser replicat al cap d’una estona per les jugadores de la WNBA, que més enllà d’aturar la comeptició es van plantar a la pista amb un missatge contundent per reivindicar justícia per a Jacob Blake i amb samarretes pintades amb set punts vermells per simbolitzar els set trets que va rebre a l’esquena el jove afroamericà de 29 anys per part d’un policia.
A hores d’ara la continuïtat de la NBA i de la WNBA aquesta temporada és incerta. Els Lakers i els Clippers, els dos grans favorits per guanyar el títol aquesta temporada amb els Bucks, van expressar la seva voluntat d’abandonar la competició en una assemblea de jugadors celebrada després de la cancel·lació dels partits. Lebron James i Kawhi Leonard, dues de les grans estrelles de la lliga, van liderar aquesta opció amb el suport unànime dels seus companys d’equip. Tancar la temporada a mig camí, sense definir un campió, seria un fet històric indiscutible i els jugadors creuen que han de fer servir mecanismes com aquests per ser motor de transformació contra les injustícies del país.
Però l’embat contra el racisme, que obertament també és un pols contra la reelecció de Donald Trump com a president dels EUA aquesta tardor, ja va molt més enllà del bàsquet. Ahir mateix tres partits de la MLB de beisbol van ser suspesos per la voluntat dels jugadors de seguir el boicot iniciat pels Bucks. A la NFL, que no està en marxa, ja hi ha algun equip que ha anunciat suspensió d’entrenaments. I en tennis, una de les millors jugadores del món, Naomi Osaka, va decidir plantar-se i no jugar les semifinals del torneig de Cincinnati, que va reaccionar anunciant la suspensió de tots els partits previstos per aquest dijous.
L’espurna dels Bucks té recorregut, com a mínim en els propers dies. Però amb les eleccions presidencials a l’horitzó proper del 3 de novembre i en un any sense ritme per les aturades per la Covid-19, no seria d’estranyar que el compromís dels esportistes anés més lluny que mai i les mesures de protestes siguin encara més potents que les viscudes fins ara. Passi el que passi, el valor del posicionament antiracista dels esportistes d’elit com a exemple per als aficionats i joves practicants de l’esport als EUA i arreu del món és immens. La potencialitat de l’esport com a eina de transformació social, indiscutible. Benvinguda sigui aquesta espurna de llum per vèncer la foscor.
