Aprofitant una estada hivernal per les Terres de l’Ebre vam decidir coronar el nostre primer sostre comarcal de la zona: la Creu de Santos, punt més alt de la comarca de la Ribera d’Ebre, amb els seus 942 metres sobre el nivell del mar.
Ens plantejàvem fer una circular partint des del Monestir de la Serra de Cardós, on trobem també una fàbrica envasadora d’aigua i un gran recinte d’un antic balneari en estat d’abandonament. Per arribar-hi cal seguir una carretera estreta però ben condicionada des de Rasquera. La zona de la Serra de Cardós és un espai força oblidat i aparentment solitari, però que amaga grans encants. La llàstima és que el dia no acompanyava massa: fred i boira, sobretot a la zona alta de l’excursió. Això va fer que el mòbil no s’ho prengués gaire bé i va decidir aturar-se a mitja excursió, de manera que el track és incomplet.
Deixem al cotxe al final de la carretera. A l’entrada del balneari i del monestir hi ha una esplanada amb espai per deixar els cotxes. En trobem d’altres aparcats de la central embotelladora. Si la zona està plena es pot deixar el cotxe en entrades anteriors que trobem a peu de carretera, que es el que vam fer nosaltres.
Seguim uns metres la carretera amunt fins a trobar un camí a mà esquerra per iniciar l’excursió, ja a l’esplanada dels cotxes. Prenem aquesta pista que va pujant de manera tranquil·la i observem una gran roca, on hi trobem al capdamunt l’Ermita de la Columna o de Sant Simeó. Per accedir-hi surt de la pista un camí amb una cadena al costat d’una petita construcció. A la tornada baixarem per allà, però ara seguirem la pista amunt.
1,3 quilòmetres després d’aquest punt trobem un segon trencall. La pista segueix recta cap a altres punts de la Serra. A mà esquerra surt un camí més estret senyalitzat amb una placa metàl·lica en direcció a la Creu de Santos: l’agafarem. Ara el camí sí que s’enfila una mica més, però sense cap mena de dificultat.
Anem guanyant alçada de manera còmode per un camí molt boscós. Aprofitem alguna clariana per veure el Monestir de Cardós a vista d’ocell. Després d’algunes ziga-zagues arribarem a la Font de l’Oliver, des d’on surt el corriol que ens durà fins el cim. Aquest corriol fa un bucle i ens tornarà al camí de pujada, passats uns 300 metres després de la font de l’Oliver.
El primer tram del camí discorre per bosc fins al fons d’una petita vall. A partir d’aquí el panorama canvia completament. Desapareixen els arbres i apareix la roca i els petits arbusts. La boira, que intuïm que ens envoltava feia estona, ara es mostra completament. El vent també ens colpeja la cara i augmenta la sensació de fred. El pendent augmenta i cal seguir un camí que s’intueix perfectament entre el terreny. A més a més trobem moltes fites que fan impossible perdre’s.
Arribem a un primer coll: el Coll del Mortero. Pel que sabem i imaginem, les vistes serien ja ben bones des d’aquest punt, llàstima que el dia no acompanyava. Tenim fred així que cal seguir el camí amunt uns altres deu minuts fins arribar a un encreuament de camins senyalitzat per unes fletxes metàl·liques: a mà esquerra hi ha el caminet en baixada que agafarem més tard. Ara seguirem a mà dreta per fer els darrers metres d’ascensió fins al cim. El camí, més enllà de les fites, està senyalitzat també amb punts grocs sobre les roques.
Després d’un darrer tram arribem al cim més alt de la Ribera d’Ebre. Hi trobem un vèrtex geodèsic i una llibreta per deixar constància de la nostra arribada. És una llàstima que faci aquest dia ja que les panoràmiques dels Ports i la Vall de l’Ebre són molt boniques. No ens hi estem massa estona, ja que fa molt fred.
Agafem la baixada ràpid fins a l’encreuament anterior i seguim avall. El camí ràpidament s’endinsa dins el bosc, protegit per alzines, roures i pins, cosa que agraïm. De manera ràpida arribem a l’enllaç amb el camí anterior, el de la Font de l’Oliver. Trobem una placa metàl·lica a la roca que indica les direccions dels camins.
Aquí cometem un error: agafem el camí a mà dreta. Cal seguir el camí a l’esquerra, indicat com a balneari. Uns 100 metres més tard trobarem el trencall que hem d’agafar. Tornem a trobar una placa: seguint el camí arribaríem a la Font de l’Oliver. A mà dreta però surt un camí en baixada senyalitzat com a Font del Teix. Cal agafar aquest camí que ens portarà per el fons d’un barranc. El camí fa força pendent, amb algun tram on trobem alguna corda fins i tot. Però es fa de manera molt còmode i agradable sota frondosos arbres del bosc mediterrani.
A la part inicial caldrà superar una tanca de color verd que protegeix la zona alta de la Creu de Santos. El camí ho permet fer sense dificultat. Anirem perdent altura fins a arribar a la Cova dels Porcs, un encreuament de camins: a mà esquerra ens queda un camí que ens porta a l’Ermita de Sant Onofre i passa pel cantó d’unes parets. Nosaltres agafarem el camí que indica Balneari. Aquest camí anirà resseguint el trajecte d’un torrent, ara ja si amb molt menys desnivell.
Passejar per aquest entorn és molt agradable, així que gairebé sense adonar-nos-en arribarem a la base de l’Ermita de la Columna, on hi podem accedir per un petit corriol. Si seguim recte el camí sortirem a la cadena que enllaça amb la pista inicial de pujada. Tan sols ens quedarà desfer la pista cap avall fins a arribar altra vegada al cotxe
Malgrat la boira i l’accident de l’equivocació i quedar-se sense GPS per marcar el track, l’excursió a la Ribera d’Ebre ha sigut molt agradable i ens ha permès lluitar contra el fred matiner de desembre. A més a més, realitzar-ho amb tants amics i amigues ha sigut també una molt bona experiència. Ens queda molt per descobrir cap al sud!
