Ja fa temps que la Federació Internacional d’Halterofília (IWF) era un organisme sota la lupa del COI i d’altres organismes internacionals. La successió de casos de dopatge de grans estrelles internacionals i la suspensió d’alguns països de les competicions internacionals han sigut determinants perquè els titulars vinculats a aquest esport hagin pivotat entorn les sancions i les trampes enlloc de fer-ho sobre les proeses esportives.
Aquest dijous Richard McLaren, famós pels seus informes sobre l’entramat de dopatge a Rússia, ha presentat els resultats de l’estudi encarregat per la Federació Internacional d’Halterofília després d’apartar l’antic president Tamas Aján del seu càrrec. Durant el mandat de l’hongarès, segons McLaren, es va viure un niu de corrupció “al més alt nivell” amb compra de vots, comptes ocults, desviaments de fons amb més de 10 milions de dòlars fora de control i encobriment de 40 casos de dopatge, alguns dels quals de medallistes mundials. McLaren ha afirmat que sap qui són els esportistes que va protegir l’IWF i ha assegurat que hauran de ser les autoritats antidopatge les que passin a l’acció.
Aján va formar ser secretari general de l’IWF durant 24 anys fins el 2000, moment en què va accedir a la presidència de la institució i en va ser el màxim mandatari els següents 20 anys fins a perdre la confiança de la resta de membres el passat 22 de gener, quan una investigació d’una televisió germànica va destapar bona part de les pràctiques que ara el canadenc Richard McLaren ha confirmat en el seu informe. De fet, va ser el 15 d’abril quan Aján va abandonar definitivament el seu càrrec just un mes després de renunciar a la seva condició de membre honorari del COI, organisme on va pertànyer entre 2000 i 2010.
Conclusions demolidores
Segons les principals conclusions de l’informe, Aján va interferir de forma inadmissible en el treball de la Comissió Antidopatge de la Federació Internacional d’Halterofília, un esport marcat per la “cultura del dopatge”. Campions i subcampions mundials formen part dels noms amagats en els registres de l’IWF. McLaren també assegura que tant el president com altres càrrecs d’alt nivell de la federació van comprar vots en les dues darreres eleccions per mantenir-se al càrrec i que la posició de poder de l’hongarès es basava en la “tirania dels diners“. Aján remenava des de diners en efectiu a pagaments no comptabilitzats procedents de multes per dopatge que cobrava directament el president. Aján, a més, va mantenir un fort secretisme i va impedir una gestió transparent i democràtica de l’IWF a partir d’un lideratge autocràtic.
Després de la presentació de l’informe McLaren caldrà veure com reacciona la Federació Internacional d’Halterofília, el COI i l’Agència Mundial Antidopatge, tres organismes que necessiten que aquest esport tradicional passi pàgina d’una vegada per totes i recuperi la credibilitat perduda en els darrers anys.
