Al món sub23, l’alta muntanya ha estat dominada per dos corredors: Un ja porta un parell d’anys com a professional i enguany ha aconseguit el Tour de l’Avenir, parlem del colombià Egan Bernal. L’altre és molt més desconegut i la seva eclosió ens ha agafat molt per sorpresa: Parlem de Pavel Sivakov! I és que en Pavel s’ha alçat guanyador de la triple corona de les proves per etapes del calendari sub23: Ronde de l’Isard, Giro d’Itàlia i Giro del Valle d’Aosta: un fet gairebé insòlit!!
La història d’en Pavel és ben curiosa. Actualment té la nacionalitat russa, però per poc temps. Comencem pel principi: Ell va néixer l’11 de juliol de 1997 a San Donà di Piave… no sona gaire a rus, oi? Clar que no, és una ciutat de la regió nord-oriental italiana del Vèneto. Però és que quan el Pavel només tenia un any, la seva família es va traslladar al municipi francès pirinenc de Soueish, a l’Occitània francesa, a tan sols 60 km de Vielha, on ha crescut i s’ha desenvolupat com a ciclista.
Llavors, per què rus? Els seus dos pares venien de la unió soviètica i el ciclisme els va dur a Europa. La seva mare, Aleksandra, va ser ciclista professional els 90 i va aconseguir ser doble campiona del món en contrarellotge per equips en seleccions. També va córrer el Giro!
El seu pare, Aleksei, també va ser professional fins al 2005. El 1996 va fitxar per l’equip italià ZG Mobili, amb qui va córrer el Giro, i el 1998 amb el francès Auber23, amb qui va córrer Tour i Vuelta diverses temporades. En retirar-se va dirigir un temps el Katusha i l’Itera-Katusha.
Tot i venir d’una família 100% ciclista, els seus pares mai van pressionar en Pavel per ser-ho, de fet, de petit va provar diversos esports com el futbol, tennis o judo i no va ser fins als 14 anys que es va iniciar amb el ciclisme. Per tant, només fa set anys que el practica!
Va començar amb l’equip formatiu Intégrale Bicycle Club L’Isle-Jourdain. Durant els quatre anys com a cadet i júnior en tot moment va ser animat i aconsellat pels seus pares.
Aquell adolescent que tot just començava a anar amb bicicleta admirava corredors com Cancellara o Gilbert i la seva superioritat a les clàssiques.
El 2014 va ser el seu primer any de júnior, any que va guanyar la general i una etapa a la Ronde des Vallées. A més, va participar a la Copa de les Nacions amb dos top5 al Trofeu Karlsberg i acaba 39è al mundial de Ponferrada.
La temporada següent se surt: El 2015 suma 7 victòries més 6 podis al calendari francès i europeu. Cal destacar a victòria al Tour d’Àustria júnior, davant el pobre Bjorg Lambrecht (a qui sempre guanya) o la victòria en un perfil totalment diferent, el Tour de Flandes! A més, es proclama campió nacional, 5è a l’europeu i 18è al mundial contra el rellotge categoria junior.
Acabada la seva etapa junior, fitxa per el BMC Development Team com a sub23, per fer-ho, va refusar l’equip formatiu francès de l’Ag2r que també el va voler reclutar. En el seu primer any no s’endú cap victòria, però realitza actuacions molt destacades: Fa 2n a la Lieja sub23, 15è a la París Roubaix, 8è a la general del Valle d’Aosta (2n a una etapa), 11è al Tour de l’Avenir (3r a una etapa) o 2n al Olympia’s Tour.
És en el seu segon any a la categoria, el present 2017, quan s’ha sortit i ha dominat allà on ha anat.
Ha tornat a córrer les clàssiques de primavera, amb un 12è a Flandes i 22è e la Lieja, però el seu pic de forma l’inicia el maig, amb l’arribada de les grans voltes sub23.
Comença a l’Isard, on dominava tot sol la primera etapa, finalment suspesa pel mal temps. Les altres tres les domina en solitari i es permet en luxe de deixar guanyar la segona a Lambrecht. Finalment aconsegueix una renda a la general de 2’24”.
El Giro li costa més, s’endú la general amb només 9″ de ventatge respecte Hamilton, en perdre sols 10″ a la crono amb l’australià. A la ronda italiana, a més, aconsegueix tres podis a diferents etapes.
Completa el tríptic amb el Giro del Valle d’Aosta, on va tornar a passar per sobre de Lambrecht (2’05”): Aconsegueix la general, una victòria en solitari i és segón al pròleg.
L’únic lloc on va fallar va ser al Tour de l’Avenir, a finals d’agost, on va perdre 6’43” durant la primera etapa de muntanya, allà va demostrar que no era un robot. Així i tot es va recuperar i la darrera etapa, curta però amb les pujades a la Madeleine i Albiez, es va escapar a l’inici i va guanyar en solitari amb 2’31” d’avantatge, enduent-se així el Maillot de la muntanya.
Encara va tenir forces per ser segon a l’Olympia’s Tour gràcies al pròleg i fer 11è i 23è als mundials de Bergen contrarellotge i en ruta, respectivament.
I després de tanta exhibició… Ara què?
Donc mireu: Nicolas Portal, el director francès de l’Sky, ha sigut una figura clau en el seu fitxatge de Pavel Sivakov per l’estructura britànica. Perquè? Bé, el coneixia des de jove, ja que també viu als Pirineus, per això va ser fàcil convèncer a en Pavel.
Cal destacar que és un corredor que se sent tant francès com rus (ell ha crescut a França, però a casa parla rus). De fet, el 2018 tindrà la doble nacionalitat francesa i russa. A més, en Pavel considera que l’Sky és el millor equip per a grans voltes, i és allà on ell vol ser una estrella. A les entrevistes desborda passió i ganes de començar la nova temporada per jugar el seu paper a l’equip, pas a pas.
A diferència dels seus nous companys que debutaran amb l’Sky al World Tour: Egan Bernal, Kristoffer Halvorsen i Neilson Powless, en Pavel Sivakov mai ha corregut amb professionals! Sempre ho ha fet a carreres sub23 amb un calendari més reduït.
Sembla doncs que, a priori, el seu any 2018 serà un any totalment d’aprenentatge, tot i que veient les demostracions de superioritat d’aquest 2017 es fa difícil dir que el nom de Pavel Sivakov passarà desapercebut el 2018.
