Aquest dimarts la selecció espanyola de waterpolo femení ha debutat a la lliga mundial d’enguany. La World League és una competició ja clàssica al calendari anual i que es manté com una bona eina per afinar els equips durant la temporada abans d’afrontar les grans cites continentals, mundialistes o olímpiques dels mesos d’estiu. Aquest curs 2017-2018 el quadre europeu s’ha vist empetitit en un únic grup amb la presència d’Espanya (amb una convocatòria amb denominació d’origen catalana), Rússia, Hongria i Holanda.
3 punts vitals abans d’afrontar 3 desplaçaments
Quatre seleccions que competiran entre sí per aconseguir l’accés a la súper final, on amb tota probabilitat es veuran les cares amb el potent combinat dels EUA i altres equips d’àmbit internacional. L’any passat, sense anar més lluny, la final va ser íntegrament nord-americana (EUA vs Canadà). La fase europea de la competició, doncs, perd potencial amb la pèrdua de dos conjunts respecte el curs passat i obre les portes de l’èxit a les jugadores catalanes. Especialment després de debutar amb triomf contra Rússia (bronze el 2017 i bronze aquest estiu al campionat del món) amb un ajustat triomf per 9 a 8.
3 punts d’or gràcies a una diana d’Anni Espar quan faltaven 38 segons pel final del partit. Un llançament llunyà, de trajectòria parabòlica sorprenent, que va ser decisiu. La gran de les Espar va liderar l’ofensiva de l’equip amb 2 gols més, ben acompanyada pels doblets d’Helena Lloret, Judith Forca i Bea Ortiz. Un partit boig, per cert, al tercer quart: 5-5 al marcador en un festival golejador insòlit atesa la qualitat defensiva dels dos equips. Tres punts al sarró que generen il·lusió a un equip que haurà d’afrontar tres visites consecutives a domicili contra Hongria (19 de desembre), Holanda (30 de gener) i Rússia (27 de febrer), abans de rebre a casa Hongria (27 de març) i Holanda (1 de maig).
El naixement de l’Europa Cup, l’aposta de la LEN
Un bloc compacte integrat exclusivament per jugadores catalanes i d’altres que ja fa anys que militen a clubs catalans. Serà el mateix conjunt que durant el primer semestre de 2018 tindrà un altre repte entre mans: brillar a l’Europa Cup. Com ja passa en altres esports (el bàsquet acumula un munt d’experiències!), la dualitat d’organismes internacionals ha acabat generant dues competicions diferents. Aquí, però, no cal triar si no es vol: la selecció espanyola participarà aquesta temporada a ambdues cites intentant compaginar un calendari, de vegades, exigent.
La Lliga Mundial de la FINA, creada el 2004 (dos anys abans en categoria masculina), s’ha trobat, de cop i volta, amb una competició europea disposada a ocupar el seu espai en l’àmbit continental. Neix l’Europa Cup i ho fa amb una demostració de força. Si la Lliga Mundial ha aplegat a quatre seleccions, la nova competició de la LEN neix amb 10 equips del vell continent disposats a donar-ho tot per aixecar el primer trofeu d’un torneig que arriba per quedar-se.
Sigui com sigui, i disputes entre FINA i LEN a banda, ningú pot perdre de vista que serà Barcelona l’escenari més rellevant per al waterpolo dels propers mesos. Del 14 al 28 de juliol la capital catalana acollirà el campionat d’Europa de seleccions. Seran capaces les jugadores de casa nostra de pujar al lloc més alt del podi?
