Els mundials d’atletisme es van disputar per primera vegada a Hèlsinki l’any 1983 i després d’uns primers anys amb cadència olímpica als anys 90 va prémer l’accelerador per passar a disputar-se cada dos anys. D’entre totes les edicions disputades fins ara a La Fosbury fem una tria de deu grans moments sent perfectament conscients que n’hi ha un munt més que són memorables i que la tria de cada lector seria única i singular. En qualsevol cas, els deu moments que recollim en forma de vídeo a continuació sens dubte ens han ofert moments vibrants amb actuacions extraordinàries.
1. Usain Bolt – 2009
És un dels moments esportius més bèsties que hem viscut davant la televisió i hem viscut de ple tota la magnitud del fenomen Bolt. Un mundial extraordinari a Berlín que tenim gravat a la memòria i on és impossible destriar quina actuació és més brutal. Aquí posem els 100 metres, pel misticisme de la distància curta, però els 19.19 dels 200 són “apostoflants”.
2. Mike Powell / Carl Lewis
Jackie Joyner-Kersee i Heike Drechsler van regalar una final del salt de llargada on un salt de 7.29 no va ser or, però en categoria masculina l’espectacle ofert per Lewis i Powell és potser encara més rellevant. Un concurs impressionant, especialment en la seva part final, amb rècords del món i un Lewis que es va quedar amb un pam de nas malgrat saltar 8.91 metres.
3. Stefka Kostadinova
No podíem deixar fora del podi la disciplina de Dick Fosbury, especialment quan a Roma 1987 es va viure un rècord que continua vigent 33 anys després per part d’una saltadora que va superar el llistó situat en els 2.09 metres. Un moment màgic que podeu reviure de forma més completa en aquest article.
https://www.youtube.com/watch?v=wCwdeA5QQo4
4. Michael Johnson
Wayde Van Niekerk va pulveritzar el seu registre a Rio, però la marca de Johnson a Sevilla va ser un abans i un després dels 400 metres i va fer justícia a un corredor que va dominar com ningú els 200 i els 400 sempre amb aquella postura que deixava una sensació incòmoda a tothom que el veia córrer.
5. Jonathan Edwards
Quan el britànic encara no era aquell saltador marcat pels cabells que tendien cap al gris era absolutament imparable. A Göteborg Edwards va saltar 18.16 i va celebrar amb eufòria aquell rècord del món. Minuts després, amb el concurs ja resolt, va saltar 18.29, va saludar els aficionats i va deixar una marca per a la història.
6. Jarmila Kratochvilova
Si voleu veure una final de 400 metres llisos amb marques d’altres temps, aquest és el vostre vídeo. El millor del cas és que Kratochvilova venia el dia abans de guanyar amb gran superioritat l’or als 800 metres. Podeu endinsar-vos en la seva història, que val molt la pena.
7. Eliud Kipchoge
Molt lluny encara de ser el maratonià més famós del món, el kenià va presentar-se en societat amb una increïble medalla d’or als 5.000 metres dels mundials d’atletisme de París 2003 quan tenia només 18 anys. En un duel cantat entre Hicham El Guerrouj i Kenenisa Bekele, va néixer una estrella.
8. Yelena Isinbaeva
Potser llueix més la sisena medalla d’or de Sergey Bubka el 1997, però l’estiu de la russa Isinbaeva l’any 2005 va ser sublim i la va portar a apujar el llistó cada cop més fins a arribar als 5 metres poc abans del mundial. A Hèlsinki la millor saltadora de tots els temps va aconseguir un nou rècord mundial i va certificar que podia portar la perxa a nous horitzons. Com a Pequín 2008, és clar.
9. Gail Devers / Merlene Ottey
La prova reina de la velocitat ens ha ofert un munt de grans actuacions. D’entre totes elles recordem aquest duel frec a frec entre la nord-americana Gail Devers i la jamaicana Merlene Ottey amb Gwen Torrence de convidada d’honor. Empat a 10.82 (rècord dels campionats) i or per a una Devers que va fer doblet amb els seus excel·lents 100 tanques.
10. Valentí Massana
Ni Ashton Eaton, ni Bubka, ni Kravets, ni Dibaba, ni Farah, ni Pearson. El darrer lloc d’aquesta llista el reservem per a Valentí Massana i la seva redempció als mundials d’atletisme després de l’experiència traumàtica viscuda als Jocs Olímpics de 1992. De Valentí 92 a Valentí 93: el rumb que tots desitgem a les nostres vides.
