Els equips de la lliga d’Ohio –els Canton Bulldogs, els Cleveland Tigers, els Dayton Triangles i els Akron Pros-, van acordar unir-se amb altres equips d’estats de la perifèria –els Rock Island Independents, els Muncie Flyers, els Decatur Staleys, els Racine Cardinals, els Massillon Tigers, els Chicago Cardinals, els Rochester Jeffersons i els Hammond Pros-, per posar una sèrie de condicions, com ara el límit salarial, no contractar jugadors universitaris que tinguessin contracte amb algun altre equip i decidir un campió entre tots ells al final del calendari acordat.
Posteriorment, els Columbus Panhandles, els Buffalo All-Americans, els Chicago Tigers i els Detroit Heralds es van afegir a la primera temporada de la lliga.
El desconeixement del veritable tret de sortida
Però avancem fins el 3 d’octubre de 1920. Sorprenentment, en la primera jornada de la recent creada APFA –no s’anomenaria NFL fins al 1922-, tan sols sabem que hi va haver dos partits, però per l’absència de l’horari d’inici dels mateixos, som incapaços de poder assegurar quin va ser el primer.
Els Columbus Panhandles s’enfrontaven als Dayton Triangles, mentre que els Rock Island Independents ho feien contra els Muncie Flyers.
Els Triangles s’enduen la victòria a la segona part
Al Dayton’s Triangle Park, els Panhandles no van trobar el seu joc en cap moment, amb el partit molt més orientat cap a les defenses. Amb un estil molt més rudimentari que l’actual, on la majoria de jugadors jugaven sense casc, doncs no serien obligatoris a la lliga fins el 1943.
Va passar la primera part sense novetats en el marcador, amb les 4000 espectadors que assistien al partit -després de pagar una entrada de d’un dòlar amb 75 centaus- esperant més acció a la segona part.
I així va ser, quan els Triangles van aconseguir trenar un drive consistent que va acabar amb una anotació de cursa per part de Lou Partlow, el full back dels Triangles.
Els de Columbus no van aconseguir respondre i, a l’últim quart, per acabar-ho d’adobar, Frank Bacon retornaria una puntada d’allunyament dels Panhandles a TD. El primer TD de retorn de la història de la lliga. I el partit s’acabaria amb el marcador en 0 a 14.
Una piconadora a Rock Island
En l’altre duel que oposita per el primer entre equips de la APFA, els Rock Island Independents, amb 3110 persones a les grades, van passar per sobre dels seus rivals, els Mucie Flyers. Només al primer quart, la diferència ja era de 21 a 0.
Les unitats especials es van mostrar claus, on Arnie Wyman va aconseguir retornar cap a touchdown dues puntades de refús blocades als Flyers. Per acabar-ho d’adobar el back Rube Ursella aconseguiria un nou touchdown amb una cursa d’una sola iarda abans d’acabar el primer quart.
El mateix Ursella estrenaria el segon quart amb un field goal anotat, per augmentar la diferència a 24 a 0. Però abans del descans, Wyman encara tindria temps d’anotar la seva tercera anotació del dia, retornant 86 iardes un kickoff cap a touchdown. Al descans, el marcador ho deia tot, 31 a 0.
A la segona part, dues curses més, aquest cop obra de Sid Nichols i Waddy Kuehl, aconseguirien el definitiu 45 a 0, amb uns Flyers absolutament sobrepassats al llarg de tot el partit.
El títol cap a Akron
Tot i que en aquella primera edició de la lliga no es controlava la classificació de manera oficial, doncs hi havia hagut partits contra rivals de fora la lliga, la APFA sí que va decidir atorgar el títol als Akron Pros, que van finalitzar amb un rècord de 8 victòries i tres empats.
