A Tòquio s’hi va passant per Hongria El Mundial de piragüisme en aigües tranquil·les, prova de foc per nou esportistes dels nostres que volen arribar als Jocs Olímpics

Diu la dita allò que tots els camins porten a Roma però no és pas la capital italiana la ciutat que centra les mirades, a menys d’un any vista, de nou esportistes de casa nostra. Tòquio, la capital japonesa, i els seus Jocs Olímpics de l’estiu de l’any que ve és l’horitzó gairebé monotemàtic que divisen els piragüistes. I, tot i que algú cregui que és fer volta, a Tòquio s’hi va passant per Hongria.

La ciutat de Szeged i les seves instal·lacions ja són reconegudes en el món del piragüisme, amb un historial prolífic de competicions continentals i mundials en aigües tranquil·les. És probable que el públic català també relacioni aquest topònim hongarès amb l’handbol, ja que és terra on l’esport de les àrees vetades és cosa nacional, juntament amb altres com el waterpolo i també el piragüisme. No és casual que el Campionat del Món precisament d’aquest any aposti sobre segur en unes instal·lacions que són de les millors del món per a l’especialitat. Perquè el d’aquesta setmana és un Mundial, sí. Però és un mundial amb les cinc anelles olímpiques marcades a ferro roent a la mentalitat d’absolutament tothom.

El passaport olímpic, el més buscat

Les xifres d’un Campionat del Món com el d’aquesta setmana pacten. Gairebé 900 atletes amb competència competiran per 170 passaports d’atletisme olímpic i 82 de quotes per a vaixells a Szeged, mentre que en el paracanoe hi haurà 30 posicions masculines i 24 femenines. Tot i que aquest objectiu olímpic és la tònica, es dóna la paradoxa que cap dels guanyadors o palistes que competeixin o guanyin a Hongria no estaran automàticament classificats pels Jocs Olímpics. Al Mundial hi ha premi pensant en Tòquio, però les places les guanya la delegació, el país, la selecció. No nominalment l’atleta.

Oportunitat d’or única pel K4

La quota dels nostres respecte la delegació que competeix sota bandera espanyola a aquest Campionat del món és important i, sobretot, de qualitat. Nou esportistes dels Països Catalans es juguen l’opció olímpica a Hongria i això no només té pes en clau personal i d’equip. També és important l’antecedent olímpic directe, a Rio 2016, on l’equip espanyol va guanyar un botí de quatre medalles. El quàdruple medallista olímpic Saúl Craviotto i el campió olímpic balear Marcus Cooper Walz els trobarem a un K4 que és la prova estrlla perquè el Mundial és l’única opció d’estar al Japó d’aquí a 11 mesos .

Precisament per això el passaport olímpic en K4 500 és el tresor més buscat i això que el sistema de competició és una mica enrevessat, tan en homes com en dones Acabar el top ten, i complir els criteris continentals, obrirà oportunitats als països per difondre els quatre atletes en els esdeveniments K2 i K1. Però acabar deu primers no pot ser suficient. Si es representen menys de quatre continents en els deu, es pot assignar la classificació inferior dels deu a un continent encara no qualificat, sempre que aquest continent disputi la final B. El mateix podria aplicar-se al equip novè i vuitè classificat fins que es representin els quatre continents, però, de nou, cal que hagi disputat la final B. Un bon enrenou.

El programa olímpic per a Tòquio 2020 contempla dotze proves d’esprint, a més de les quatre d’slalom. Estem en ple tercer aniversari de la medalla d’or aconseguida pel balear Cooper en K1 1.000 en els JJOO de 2016, en els quals també van aconseguir or Craviotto-Toro en K2 200 i Maialen Chourraut en K1 slalom, i Craviotto va repetir podi amb un bronze en K1 200.

 

Els nostres, al Campionat del Món
Illes Balears:
— Esprint: Marcus Cooper Walz (K4 500), Aida Bauzá (K2 500), Sete Benavides (C1 200 i C2 500) y Toni Segura (C2 500)
— Paracanoe: Adrián Castaño (KL1)
Catalunya:
— Esprint: Saúl Craviotto (K4 500), Albert Martí (K4 1.000) i Laia Pelachs (K2 500)
— Paracanoe: Silvia Elvira (KL3)
País Valencià:
— Esprint: Bárbara Pardo (K2 1.000)

Ja tenim aquí la Fosbury 34!