L’handbol és un esport força conegut o desconegut al nostre país, depèn de com t’ho miris. Tenint en compte que el futbol s’ho menja tot, encara se’ns coneix i se’ns valora prou.
El que molta gent no sap és que hi ha un element que ens converteix en antipàtics per qualsevol gestor d’instal·lacions esportives, i per defecte sovint pels ajuntaments de les nostres ciutats. Sí, parlem de la famosa resina o “pega”.
Ja en vam parlar fa un temps en un reportatge a la Fosbury, i hem d’assumir que és un element clau en el nostre esport. Eliminar-la ara mateix provocaria reduir la qualitat de l’handbol, com si als gimnastes els hi prohibissin el magnesi. La pega per si sola normalment no embruta sinó que s’encarrega de compactar tota la brutícia que hi hagi en un pavelló i pot provocar taques al paviment (ja sigui parquet o sintètic) que donen mala imatge. Unes taques, però, que no són culpa de la resina sinó de la falta de neteja d’uns instal·lació concreta. Fins aquí podem convèncer a qui calgui.
El que ja no pot passar és que la falta de civisme que tenen els jugadors i jugadores (segurament sense cap mena de mala intenció) vagi en contra del nostre esport. Exemples? Llançar el pot de pega al terra, posar-se pega a les sabatilles que acaba enganxada per tot arreu, netejar-se l’excés de pega al mateix terreny de joc, enganxar esparadraps a la paret del pavelló per agafar la pega… Segur que heu detectat algun d’aquests mals hàbits alguna vegada. Doncs és molt simple: Tot això s’hauria de controlar simplement pel bé comú del nostre esport. Si no, què passa? Que és molt fàcil introduir l’esport a qualsevol nova ciutat (l’handbol enganxa!!) però quan els equips que creem passen a l’edat juvenil arriben els problemes.
No pot ser que sent un dels esports més complerts del món, sempre fent gala dels valors que transmet, emocionant, educatiu, formador, apassionant… ens trobem que els ajuntaments ens poden arribar a agafar mania pel mal ús de la famosa “pega”. L’handbol ja enganxa prou. Controlem entre tots plegats el què embrutem amb la pega.
L’Editorial publicat a CatHandbol.cat
