A La Fosbury ens hem fet ressò en algunes ocasions de la polivalència d’alguns esportistes que allà on van, triomfen. Fa temps ens vam fixar en deu casos de canvi d’esport en categoria femenina i també en categoria masculina. Casos que servien d’exemples per a recollir les ganes de molts atletes de provar-se en nous entorns, espais, rutines, etcètera.
En l’atletisme un canvi molt habitual és la progressiva deriva cap al fons dels atletes veterans. Esportistes que van millorant la resistència amb el pas dels anys i perdent l’explosivitat i que troben en la marató una distància idònia per a seguir brillant. És el cas d’Eliud Kipchoge (l’home més ràpid en completar la distància de la marató), Kenenisa Bekele o Tirunesh Dibaba, tres múltiples medallistes en Jocs Olímpics a l’estadi i que són capaços de guanyar en les maratons de més prestigi del món.
Una gran estrella del triatló
Gewn Jorgensen també ha decidit fer el salt a la marató. En el seu cas, però, el camí previ és diferent. És la vigent campiona olímpica de triatló i ha decidit provar nous reptes esportius després de la seva maternitat recent. És un camí que també està creixent, com va demostrar fa poques setmanes Matt Sharp, campió del món de triatló sub 23 el 2011 i que va córrer la seva segona marató a Berlín amb un temps de 2 hores i 16 minuts prometedor tant per la seva joventut com per la manca d’experiència i preparació en la distància. Abandonar l’aigua i la bicicleta i centrar-se en la cursa a peu en una distància digna de les ironmans. Tan senzill com això.
Jorgensen no només és la vigent campiona olímpica de triatló. La nord-americana també es va proclamar campiona del món de triatló el 2014 i el 2015, per després haver-se de conformar amb el subcampionat l’any 2016. Nascuda el 1986, va començar a assolir èxits internacionals el 2010 i va començar a encadenar diversos bons resultats que la van portar cap als Jocs de Londres 2012 i cap a l’èxit definitiu de Rio 2016. Poques setmanes després de triomfar al Brasil va disputar la seva primera marató. Ho va fer a Nova York, amb un registre de 2 hores, quaranta-un minuts i un segon, i amb un meritori catorzè lloc final.
Una decisió de futur
Aquest dimarts Jorgensen va anunciar els seus plans per als propers anys. Després de ser mare per primera vegada aquest estiu, l’estrella del triatló nord-americà ha anunciat que aparca la disciplina que l’ha vist convertir-se en una estrella internacional per centrar tots els seus esforços en la marató. El 2018 la prova de 42,195 quilòmetres ja es convertirà en el seu principal objectiu i la seva intenció és construir un camí d’èxit que la porti a sumar un nou títol de campiona olímpica en una distància en què Jemina Sumsong, la guanyadora a Rio, ha rebut una sanció de 4 anys sense competir per dopatge.
En declaracions a USA Today, Jorgensen ha mostrat la seva determinació amb el canvi de disciplina:
Una “bogeria” que vol afrontar amb alegria
Jorgensen ja ha explicat que el canvi d’esport l’obligarà a canviar les seves rutines d’entrenament, en què haurà d’acumular molts més quilòmetres a peu cada setmana. Més enllà de reconèixer la incertesa sobre la resposta del seu cos davant el nou repte esportiu, Jorgensen també admet que el calendari curt de la marató l’obligarà a fer bones actuacions quan competeixi per intentar guanyar-se una plaça olímpica al costat d’estrelles ja consagrades com Shalane Flanagan, la recent guanyadora de la marató de NY.
És conscient del repte que assumeix a partir d’ara? Rient, a USA Today, Jorgensen diu això:
