La Copa del Món de biatló va començar amb les proves de relleu mixt aquest cap de setmana. I Martin Fourcade va demostrar que continua essent el rival a batre. El cert és que la primera prova de foc real, el circuit individual, comença avui a Östersund, a Suècia.
La copa del món femenina torna a començar plena d’incertesa. En els darrers 5 anys hi ha hagut 5 guanyadores diferents a la general. I vist el creixement de la francesa Marie Dorin Habert, la situació es podria repetir de nou aquest curs 2016-2017. Habert, nascuda a Lió, va ser segona l’any passat i en cas de vèncer també donaria el primer triomf a França en 12 anys al circuit femení.
Les seves rivals són múltiples: la txeca Soukalova, vigent campiona; l’italiana Wierer, en clara progressió; la finesa Makarainen, bicampiona, que es vol recuperar d’un any fluix; les integrants del bloc noruec, sempre perillós, o bé l’alemanya Dahlmeier, que va pujar a dos podis individuals en els darrers campionats del món. I, de fons, l’espera del retorn de la bielorussa Domracheva, que ha estat mare fa tot just un mes.
La situació és ben diferent en categoria masculina: Martin Fourcade acumula 5 triomfs consecutius a la copa del món. Falla de tant en tant, és clar, però en una competició que premia la regularitat i la polivalència, ara per ara, no té cap rival que li faci ombra. Aquesta temporada qui li pot plantar cara? A priori, hi ha tres biatletes disposats a donar la sorpresa.
Johannes Thingnes Bo
El petit de la brillant família Bo (en Tarjei va ser campió de la copa del món el 2011) és dels pocs que pot superar Fourcade dalt dels esquís. La seva velocitat al llarg del circuit li dóna avantatge: si té un dia precís en els dispars, és difícil que algú el pugui batre. Bo, però, és massa irregular amb l’escopeta, i és la faceta que ha treballat més en els darrers mesos. Ha d’apujar al llistó en la punteria per poder convertir-se en un veritable maldecap per a Fourcade. En els darrers mundials va ser l’únic capaç de vèncer el francès en una prova individual. I la seva progressió meteòrica apunta a poder tractar de tu a tu el nord-català ja des d’inici de temporada. Només té 23 anys.
Anton Shipulin
El rus sempre deixa una sensació agredolça. Gran estrella júnior, li va costar arrencar en categoria sènior. Ara, que ja acumula 9 temporades a l’elit, continua sorprenent la seva manca de fiabilitat. Hi ha dies que s’enfonsa i altres en què la seva brillantor supera a qualsevol rival. Sorprenentment, encara no ha aconseguit ni un sol or als mundials. A la Copa del món ha completat dues bones temporades que l’han afiançat al podi. Li falta un passet més, però és difícil que el faci ara que ja té 29 anys i els rivals no deixen de millorar.
Simon Schempp
L’alemany ha tingut una progressió lenta al biatló. Acaba de celebrar el seu 28è aniversari i està en el millor moment de la seva carrera. La temporada passada va ser el biatleta que va aconseguir més triomfs darrere de Fourcade a la Copa del Món. De fet, amb 5 triomfs parcials va igualar tots els que havia aconseguit en temporades anteriors. L’equip alemany té joves en la recàmera, però fia el seu lideratge, definitivament, en Schempp. Pot obtenir una plaça al podi final, però costa veure’l vèncer a Fourcade amb regularitat. Potser podria donar la sorpresa a l’esprint, la modalitat que millor s’adapta a les seves característiques.
Entre la resta de rivals caldrà estar atent al paper dels austríacs (aquest any acullen el mundial!). Entre ells, Simon Eder, l’estrella que ja supera la trentena i l’inconstant Landertinger. Altres veterans com Tarjei Bo, Emil Hegle Svendsen o el llegendari Bjorndalen també treuran el cap en algun moment. Entre els que serà bonic de seguir, sens dubte, trobem a Garanichev i el seu peculiar estil sobre els esquís, el joves Fillon Maillet o Tsvetkov, o Erik Lesser, l’alemany menys disciplinat de tots.
