Un Euskaltel català: podríem haver guanyat el Tour

* Aquest article va ser publicat originalment a la Revista Fosbury número 01, el mes de maig de 2014. Recuperat arrel de la intenció de crear un equip professional català per a l’any 2018.

Durant dues dècades, les que van de 1994 a 2014, el ciclisme català ha viscut des de l’admiració i l’enveja el que passava al País Basc. Allà, una terra amb més tradició i més arrelament, un equip ciclista professional acabava per consolidar-se a l’elit dels equips UCI Pro Tour i aconseguia una adscripció popular inaudita per l’esport.

L’Euskaltel-Euskadi, l’equip del mallot taronja –a partir de 1998– i el motiu de les marees d’aquesta mateixa tonalitat que es van fer famoses durant bona part de la dècada dels 2.000 a les grans muntanyes, sobretot dels Pirineus, en Tours guardats a la memòria. L’Euskaltel ha estat, a més, una mena d’Athletic de Bilbao a la ciclista, un equip format bàsicament per corredors de l’ampli planter basc, on els equips de segona categoria són hegemònics a nivell estatal, un vector més per al sentiment orgullós dels bascos de ser d’on són. L’equip ciclista d’una nació.

Com hauria pogut ser un Euskaltel a la catalana? Exercici d’esport-ficció

euskaltelcatala

L’Euskaltel català no es diu, òbviament, Euskaltel. Es va crear el 2003 quan Joan Laporta, un desconegut, va donar compliment al seu programa electoral per fer la secció del Barça de ciclisme. O, millor encara, va ser l’impuls d’un grup d’empresaris melòmans de Foment del Treball que van decidir que el ciclisme també havia de ser un element de promoció. O potser va ser un equip amateur que va rebre una injecció de diners espectacular.

Els diners sortirien d’un gran nom que li donaria fama, d’un conveni amb TV3 perquè el 33 –llavors no exisita Esport3!– retransmetés les seves carreres i l’aposta d’una Diputació. Per exemple la cèlebre marca Chupa-Chups seria el gran nom de l’equip. La Diputació de Girona, ansiosa per capitalitzar el fet que Lance Armstrong n’era un il·lustre conciutadà va decidir entrar-hi i amb el logotip de la televisió autonòmica al culot ja teníem el cercle quadrat. L’equip seria el Chupa-Chups Catalonia. I òbviament a la resta de l’Estat en va fer mofa.

En una pura estratègia comercial i econòmica, el mallot del Chupa-Chups Catalonia tindria les quatre barres de motiu estètic i en les diferents aparicions públiques els seus integrants i corredors apareixerien degustant un dels cèlebres caramels de la marca patrocinadora. Amb el mateix plantejament que el conjunt basc, l’equip hauria tirat d’antics corredors per portar l’estructura: Melcior Mauri i Àngel Edo en serien els directors.

El Chupa-Chups Catalonia va basar el seu potencial en reunir una gran generació de ciclistes catalans que haurien pogut guanyar el Tour de França. Sí. 9 corredors que haguessin complementat una generació única, amb especialistes rodadors i de muntanya, i que haguessin pogut plantejar batalla a tots els grans dominadors de l’època. 9 corredors que haguessin omplert els Pirineus de senyeres i catalans que haurien vist en l’equip ciclista un altre “Més que un club”.

Integrarien l’equip Catalonia posem per exemple l’any 2010 –l’any de la victòria anulada d’Alberto Contador– entre d’altres, els següents 9 corredors. 9 ciclistes que han fet carrera entre el més granat del pilot internacional i que, reunits, conformen una plantilla capaç de dominar qualsevol prova.

Integrants Chupa-Chups Catalonia

Joaquim ‘Purito’ Rodríguez

El cap de files indiscutible del Chupa-Chups Catalonia. El de Parets tindria l’equip a la seva disposició com a cap de files en les grans carreres i en les clàssiques més dificultoses. La seva explosivitat i el bon equip l’hagués convertit en un rival temible per tothom.

PURITO FLETXA VALONA

Joan Antoni Flecha

Rodador, home d’escapades i sobretot classicòman. Seria la gran alternativa al Purito en els monuments i una bona opció per les victòries parcials en les proves d’una o tres setmanes. Amb l’equip a la seva disposició, a més, hauria guanyar la clàssica amb la que sempre va somiar: la París-Roubaix ‘l’infern del nord’.

bettiniphoto_0137415_1_full_2_670

Xavier Florencio

Home d’equip per excel·lència. Hauria unit el seu destí al del Purito molt abans. Hagués estat un escuder perfecte pels caps de files de les grans etapes, un home clau per dominar les carreres durant els primers quilòmetres de les etapes. Un menja-quilòmetres a disposició de qui mani.

xavierflorencio

 

Alberto Losada

Un altre home al servei del ‘Purito’ per al que calgui. Un gregari perfecte quan la carrera es complica, fidel en tot el que necessiti, capaç de marcar ritme quan se li demani i vigilar rivals si aquesta és la seva missió. Fidel com pocs i fiable com gairebé cap altre al pilot.

losada-1

Josep Jufré

Un home que no va tenir sort en cap dels seus equips hagués trobat en el Catalonia l’ambient perfecte per desenvolupar-se. Intrèpid i amant de les aventures com els atacs llunyans, sempre disposat a ser la quota de l’equip en una escapada llunyana o el baluard que defensa el líder quan aquest ha d’anar endavant.

josep-jufre

Joan Horrach

És mallorquí però defensaria el Chupa-Chups Catalonia com en el seu dia va ser la quota illenca a l’equip esponsoritzat per Illes Balears. Hagués ampliat la seva nòmina d’una victòria en una gran volta gràcies a la certa llibertat de la que se li hauria donar en etapes de dificultoses, de vent, mitja muntanya i quilòmetres a les cames.

article-joan-horrach-sera-el-dorsal-167-en-la-mallorca-312

David De la Cruz

El sabadellenc hauria trobat en el Chupa-Chups Catalonia la finestra en el món UCI Pro-Tour que fins ara li ha costat trobar. El relleu des dels seus 24 anys per a una generació envellida, l’esglaó que hauria d’apadrinar els futurs elements del planter català.

david_de_la_cruz

Eduard Gonzalo

La quota maresmenca de l’equip no hauria d’haver marxat del “seu” Mataró per fer campanya a França. Es tracta d’un tot-terreny que seria una bona alternativa en carreres de menys exigència i un home d’equip perfecte.

eduard_gonzalo

Xavier Tondo

L’enyorat ciclista de Valls estava cridat a ser l’altra gran aposta del Chupa-Chups Catalonia, el segon líder. Abans del desgraciat accident domèstic que va acabar amb la seva vida ja s’havia consolidat com a ciclista i emprenia el seu any més prometedor. A l’equip català hagués trobat el conjunt ideal per una carrera que ja en la realitat es prometia brillant.

tondo2

* Aquesta és un ficció de totes totes. Una història de suposicions, una mena de joc d’aspiracions i carta als Reis Mags. Un relat massa bonic per ser cert, segurament. O podrem tenir algun dia un Euskaltel català?

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!