La vergonya dels Jocs? La cobertura dels mitjans Més enllà de les errades i les pífies, què sabem dels resultats esportius dels Jocs?

Està molt bé la cobertura que han fet els mitjans dels Jocs del Mediterrani: una cobertura de barretina, aprofitada i demostrant que l’altre esport no interessa.

Sí, fa molta gràcia que les pistes de 3×3 es trenquin, que no soni un himne o que ningú posi una medalla i hagi de ser una esportista l’encarregada de fer-ho. Fa molta gràcia. Però també en fa veure com la majoria dels mitjans que aquests dies ho han remarcat, durant l’any passen de l’altre esport, a no ser, en comptades ocasions, que interessi per guanyar visites. Perquè, sí, ells segur que han guanyat una medalla. La dels jocs del clickbait.

No he llegit, en molts d’aquests mitjans, res de resultats esportius. Res de fites, res de reptes. Només merda i sensacionalisme. Només bla bla bla i clics a la desesperada. I darrere, una massa de gent que ha volgut relacionar-ho amb política. Perquè toca, perquè ven, perquè així corre pels grups de whatsapp.

_Inauguracio_Jocs_Mediterrani_foto_Adria_Costa_22062018-_ACR4313055

MItjans gràfics durant la cerimònia inaugural / Adrià Costa

Aquests jocs, com hem explicat aquí des de fa anys, s’han dissenyat amb errors de base, un gegant amb peus de fang que tenia molts números de caure a la mínima. És cert. Però buscar responsables només més enllà de l’Ebre o en certs colors, és un error i una demostració d’incultura i baix nivell. Molts dels que han aplaudit han de saber que alguns dels seus líders també hi han estat involucrats. Que les decisions no venien totes de Madrid, i que aquests jocs també eren d’aquí.

Darrere de les crítiques, però, hi ha hagut més de 3.500 esportistes que han estat entrenant, deixant-se la pell i que han vist com els mitjans passaven d’ells en pro del clic. Total, per què? Ens podem queixar del que no funciona, explicar anècdotes, però, on queden els que han competit? Què ha fet Galia Dvorak? Algú m’ho sabria dir? No ha estat per manca d’informació, ja que la cobertura oferta per Esport 3, La Xarxa i els mitjans públics locals ha estat una petita joia, tractant els Jocs com una competició més rellevant del que han acabat sent i oferint retransmissions de qualitat i resums diaris útils i ben elaborats. Un seguiment que també hem procurat fer, a la nostra manera, a La Fosbury.

Més que a l’organització, que ho ha fet veritablement malament, els que s’enduen la medalla de la vergonya són molts mitjans. Ells sí que són culpables que l’altre esport sigui “altre” i no sigui majoritari. Menys clickbait i més informació.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU