Però cap problema, ho destaquem, ja que si altres cops hem criticat decisions força inexplicables contra els esports minoritzats a la cadena esportiva del nostre país, aquest cop hem de destacar el contrari. Des d’Esport 3 es va prendre la decisió més encertada, i el Club de la Mitjanit (que s’emet per TV i ràdio) va començar en directe a través de les ones, i es va emetre en fals directe per la televisió. Gràcies a això, els seguidors (tant se val els que fossin) van poder seguir gaudint amb un espectacle de primer nivell mundial. Gràcies a això, com van destacar els excel·lents comentaristes –l’Enric López Vilalta i l’exentrenador del Vic Miquel Duran d’analista tècnic– segurament es van veure més hores seguides de tennis de taula a la nostra televisió que en tota la història.
I no va ser un partit qualsevol. Va ser un autèntic partidàs amb tots els ingredients d’una bona pel·lícula: emoció, sorpreses, derrotes inesperades, triomfs que trenquen la travessa, cops genials i punts maratonians sovint millors que l’esmaixada de torn de l’NBA. Els dos equips protagonistes eren el Girbau Vic TT i el Metz, dos conjunts que es jugaven el partit d’anada d’una final europea que, passi el que passi a la tornada, quedarà gravada a la història del club osonenc. Fa uns anys se’n va perdre una, aquest cop esperem que es pugui guanyar, però sigui com sigui valdrà la pena recordar-ho.
El que em fa reflexionar és el perquè, tenint equips d’aquest nivell a casa nostra, no estem gens acostumats a veure tennis taula per televisió. Ben mirat no és tan diferent del tennis pel que fa a emoció i de tennis les cadenes esportives n’estan plenes. Inclús m’atreviria a dir que l’emoció del tennis de taula és més televisiva, ja que els duels que donen els punts decisius són més curts. Jo personalment haig de confessar que aquest divendres vaig saltar i cridar des de casa animant a les palistes del Girbau Vic. Si tots plegats en veiéssim més, ja us asseguro que la pròxima vegada s’emetria en horari de prime time i en un pavelló més gran per poder acollir el públic que ho voldrà veure en directe.
Jo de moment, una vegada comprovat que Metz em cau massa lluny per anar-hi, estaré enganxat a l’ordinador per veure en streaming com el Vic aixeca el seu primer títol europeu.
