On són les dones? El masclisme al món de l’esport i als seus mitjans de comunicació segueix sent un element pràcticament impossible de vèncer

A la Fosbury tenim un “pentàleg” d’objectius entre els quals hi trobem el periodisme contra les discriminacions, i una de les discriminacions més evidents és la poca repercussió de l’esport femení als mitjans, en general.

Quan acaba l’any aportem un informe sobre mitjans, on també ens fiscalitzem nosaltres mateixos, per veure quin és l’estat del biaix de gènere en totes les publicacions esportives. Doncs bé, tan de bo m’equivoqui, però crec que aquest any, des de la Fosbury, tampoc aconseguirem la paritat.

Com a redactor, molts cops no em surten els temes per les orelles a l’hora d’escriure i, molts cops, tendeixo a mirar altres portals esportius per descobrir històries i notícies i després fer-ne recerca per escriure la nostra pròpia versió.

A l’Sport, per agafar un portal esportiu local, no surt la primera notícia amb una dona de protagonista fins a la notícia número 23, i es tracta de la Presidenta del CSD, María José Rienda, per parlar de la polèmica amb el relleu de Robert Moreno a la banqueta de la selecció espanyola.

Per trobar-ne una altra, i la primera específica sobre esport femení, hem de retrocedir més enllà de la notícia 70, on ens parlen de Cristina Gutiérrez, preparada per assolir el repte d’aconseguir el seu quart Dakar consecutiu. I fins aquí, perquè ja no n’apareix cap altre en el que queda de home.

I no és un problema només de la premsa local, ni molt menys. Diaris tan prestigiosos com el New York Times, al seu portal web a la part d’esports, de les 14 primeres notícies, només en trobem una que faci referència a l’esport femení –i es tracta de l’obituari de la dona d’un exjugador de beisbol-. De fet, hem d’arribar fins a la notícia que fa 21 per trobar-ne una que fa referència directa a l’esport femení, en aquest cas, de cricket.

Que hem millorat la situació respecte fa uns anys? Segur. Que ens hem de conformar amb una millora al ritme de la que estem vivint? Sota cap circumstància. L’exigència no pot minvar, perquè, com hem vist, a la mínima que ens despistem, la societat tendeix a voler que ens n’oblidem. I encara més, després de veure els resultats del feixisme conservador a les passades eleccions al Congrés dels Diputats.

Mentrestant però, i motius que ens fan veure el futur amb més esperança, han aparegut mitjans dedicats exclusivament a l’esport femení. I no només això, ara fins i tot en trobem de fet exclusivament per dones, com és el cas de la revista Sorora. Que, per cert, el número de dones a la premsa esportiva també és un altre aspecte on encara cal treballar moltíssim.

I als que creiem que un esport feminista és possible, només ens queda persistir perquè deixi de ser així. Buscar més continguts, encara que ens hi haguem d’esforçar més i dedicar-hi més estona. Està a les mans de tots teixir un món més just, també des de l’esport i la premsa esportiva.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!