No era tan difícil

LLEGIR
2 minuts de lectura
L’excusa de la tradició cau pel seu propi pes al Tour de França.

“Es veia el guanyador envoltat de dos hostesses. Ara serà diferent, amb un home i una dona duent a terme aquesta funció. És una nova mesura, però ja l’estem aplicant en altres curses des de fa 20 anys com la Lieja-Bastogne-Lieja“. Les paraules de Christian Prudhomme, director del Tour de França, són il·lustratives de fins a quin punt està costant en el món del ciclisme l’eliminació de les dones objecte en les celebracions de les etapes. Durant anys i panys el paper de les dones a la cursa francesa ha sigut el d’acompanyar el trofeu del guanyador, amb el clàssic doble petó a les galtes en una escena defensada com a “tradicional” però que només responia a la tradició masclista de l’esport.

La decisió del Tour arriba en un any de canvis en el protocol arran de la Covid-19 (hi haurà menys polítics i menys responsables de les empreses patrocinadores al podi) i després d’un degoteig de podis canviats en curses de primer nivell en les darreres temporades. Entre elles, la Volta a Catalunya i el Tour Down Under, el primer en moure fitxa a partir d’una decisió governamental justificada d’aquesta manera: “Fins ara hem destinat diners a promoure les hostesses en esdeveniments esportius. Simultàniament, destinem diners als centres de salut mental per ajudar les joves que tenen problemes d’autoestima per la seva imatge corporal. No té cap lògica”.

El canvi de paradigma és evident, però encara costa molt, amb una pila de curses de primera fila que semblen alienes als canvis. Els nous podis del Tour de França haurien de ser l’espurna definitiva. La mesura no sembla venir d’un convenciment per part de l’organització per fer les coses millor, sinó per evitar la “polèmica” que l’any passat va concloure amb una recollida de signatures amb milers de firmes contra la presència de dones objecte al podi de la ronda francesa. Ajudaria, és clar, un comunicat explicant els motius del canvi i emmarcant la decisió en la lluita des de l’esport contra el masclisme. Tenim clar que ara per ara això és fer volar coloms.

Sí que cal confiar, però, que curses més petites, atès el moviment de la prova ciclista més important del món, es quedin sense arguments a l’hora de defensar que “els patrocinadors volen una cara bonica al podi per acompanyar la seva marca” o fer ús de qualsevol altra justificació de vergonya aliena que hem escoltat en els darrers anys. De moment, celebrem l’arribada d’un podi mixt al Tour, malgrat qüestionar-nos la necessitat de la presència d’una dona no ciclista a la celebració.

El gran repte passa ara pel Giro d’Itàlia, una cursa que compta amb la figura de la “madrina”, una espècie de Miss Giro que presenta els mallots de la cursa, així com un grup de models que es posen els mallots en l’inici de cada etapa en unes imatges televisives que es perpetuen cada any i que són injustificables. El darrer dia de cursa de l’any passat l’organització feia aquest tuit per anunciar la classificació provisional de la contrarellotge que havia de decidir el Giro:

Tant de bo ben aviat superem l’etapa de reivindicació elemental dels podis i en contra de les dones objecte i el ciclisme pugui centrar-se en construir un esport millor, en què el circuit, els salaris, els premis, els mitjans i la repercussió de les dones sigui equiparable al dels homes. El Tour de França, en aquest sentit, torna a tenir els deures endarrerits, amb una prova femenina d’un únic dia que queda molt lluny de les aspiracions que tenen les millors ciclistes del món. El moviment australià de fa un parell d’anys esperem que torni a ser el detonant d’un esport més digne per a tothom.

Etiquetes

Et pot interessar

Els darrers de Blog