La primera pregunta que em fa tothom quan em veu és: “què tal per la Xina?” La segona: “no és molt estrany que juguis amb la selecció xinesa?“. No, ni me’n vaig a la Xina durant un any, ni em nacionalitzo xinès. És tot una mica més complex: us ho explico en tres minuts!
La Xina i el Japó mantenen una rivalitat mil·lenària. Considerant l’antiguitat d’ambdues cultures, probablement siguin unes de les més ancianes del planeta. Com bé sabeu, el 2020 es disputaran els Jocs Olímpics a Tòquio, i la Xina no vol desaprofitar la dolça ocasió per tal d’arrasar-hi, tal i com ja va fer a Pequín el 2008 en tant suculent escenari. És per aquest motiu que han projectat un ambiciós pla a nivell estatal per tal d’obtenir el màxim nombre de medalles possibles, tot ambientat en el decorat japonès.
El 2020 es disputen els Jocs Olímpics a Tòquio, i la Xina no vol desaprofitar la dolça ocasió per arrassar, tal i com va fer el 2008 a Pequín en tant suculent escenari.
En waterpolo estan lluny d’aconseguir una medalla olímpica i per sota del seu rival històric, així que han decidit fer un curs accelerat. La idea és intentar millorar ràpidament per tal d’estar a l’alçada dels nipons. Per a aconseguir-ho, han dissenyat un pla una mica especial:
En primer lloc, traslladar a tota la selecció nacional xinesa al bressol del waterpolo, Europa, durant uns mesos. Aquí es podran entrenar i jugar contra els millors combinats del món.
En segon lloc, contractar a tècnics de primer nivell. Els escollits han estat Petar Porobic i el seu equip, ex entrenadors de la superpotència mundial Serbia i Montenegro.
Per últim fitxar a jugadors estrangers que ajudin als xinesos a progressar i que els puguin ensenyar en persona de forma diària per tal que serveixi d’exemple per a ells. Aquí és on entro jo! Durant vuit mesos formaré part de l’equip i m’embarcaré en la seva ruta itinerant que em portarà a llocs tant diversos com Grècia, Xina, Montenegro, Iran, Japó o Espanya.
Els tècnics escollits han estat Petar Porobic i el seu equip, exentrenadors de la superpotència mundial Sèrbia i Montenegro
Així doncs, seguiré jugant amb la selecció espanyola mentre es requereixi la meva presència. De fet, és la meva prioritat. L’estiu vinent ( a finals de juliol), es disputen els Campionats d’Europa a Barcelona. Jugar a casa és una oportunitat única per tal de donar el nostre màxim nivell i intentar estar entre els millors del continent (i així del món). Tenim moltes ganes i il·lusions posades en aquesta competició, no només pel fet de jugar a casa, sinó també per tal de demostrar que el mal resultat obtingut al passat Mundial de Budapest 2017 no va fer justícia a un grup que s’acabava de renovar i que comptava amb moltes cares noves, però que té qualitat i un ampli marge de millora.
Per acabar d’arrodonir la peripècia xineso-hispànica, he arribat a un acord amb el C.N. Atlètic-Barceloneta per tal de militar a les seves files. El meu dia a dia serà amb els asiàtics, però podré disputar qualsevol partit oficial amb el conjunt mariner. La meva presència es materialitzaria en cas que algun jugador patís alguna lesió o sanció, o bé si en algun moment concret la meva aportació fos convenient.
Coneixo perfectament a tots els jugadors, la majoria son companys de selecció i amics meus, així com als entrenadors; motiu pel qual incorporar-me ràpidament i jugar amb ells seria fàcil i fluid. L’Atlètic-Barceloneta és el club que m’ha vist créixer, on vaig començar a jugar a waterpolo als deu anys. Amb ell he guanyat multitud de títols estatals i la cobejada Champions League, un somni que vam fer realitat a Barcelona el 2014. Aquest any aspirem a classificar-nos per a la Final 8 d’aquesta màxima competició continental; un cop allà lluitarem amb fe i ambició per la victòria.
Aquesta experiència em permetrà aprendre de la prestigiosa escola iugoslava sense renunciar a jugar amb la selecció espanyola i amb la possibilitat de formar part del C.N. Atlètic-Barceloneta.
L’experiència serà única. A nivell personal em permetrà submergir-me en una cultura llunyana i desconeguda, totalment diferent a la nostra, així com conèixer la Xina des de dins, un país infinit i amb tradicions mil·lenàries.
En l’àmbit esportiu, sens dubte l’aspecte més important, rebré estímuls totalment nous, hauré d’assumir un rol de lideratge molt especial i podré aprendre d’un prestigiós tècnic. Aquest últim aspecte ha estat decisiu a l’hora de decantar-me per aquesta possibilitat ja que fins al dia d’avui he estat sota directrius de grans entrenadors espanyols, italians i grecs. Podré aprendre d’un montenegrí i de la famosa escola iugoslava serà sense dubte molt enriquidor per a mi. Tot això combinat amb la selecció espanyola i el C.N. Atlètic-Barceloneta, no puc demanar més!
Aviam què m’espera, ja us aniré explicant què tal són els xinesos!
