Tot i que els puristes argumenten que la temporada ciclista no comença fins que la Omloop Het Nieuwsblad dóna el tret de sortida a les clàssiques (alerta, aquest dissabte!), el cert és que a casa nostra ja hem pogut gaudir de 3 de les 4 curses que es disputen al nostre territori (Vuelta i Tour a banda): Les 4 proves de Mallorca, la Volta al (comunitat) País Valencià i La Méditerranéenne, només pendents de la sortida de la Volta a Catalunya el proper 21 de març a Calella.
Per a consolidar el futur d’aquestes curses acostumades a trontollar en la inestabilitat, podrien provar de treballar en comú: afavorir la promoció de les proves, l’interès de les marques i els patrocinadors, drets de televisió, premis compartits, proves femenines,… i tot el marge de millora que vulgueu imaginar. Pensem, sincerament, que de la unió d’esforços en podrien treure profit.
Des de la Fosbury, però, és obvi que gaudiríem encara més amb una cinquena cursa que unís el territori des de l’esport, aprofitant les oportunitats inacabables que ens ofereix la xarxa de carreteres actuals des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i l’atracció que senten els equips professionals cap a territoris com Calp o Girona.
Ara que falta un mes per començar la prova catalana, fem un exercici d’esport-ficció i imaginem una Volta als Països Catalans de 9 etapes. Possibilitats, reiterem, pràcticament infinites. Aquí teniu la nostra tria:
Etapa 1: Sant Ferran de Ses Roques – Far de la Mola: 13,6 km
Contrarellotge individual. Etapa per una carretera estreta amb possible incidència del vent i un port de 4a categoria entre Es Caló i el Pilar de la Mola (4km al 3,95%). Paisatges mediterranis i un esforç organitzatiu important per acollir la caravana ciclista de final d’etapa a l’esplanada del costat del Far. 3 hores de desplaçament fins a Dènia en vaixell.
Etapa 2: Dènia – Guardamar: 150 km
Etapa per la costa alacantina amb una petita cota a Benissa, passant prop d’indrets amb cert atractiu com el Penyal d’Ifac, les localitats d’Altea o La Vila Joiosa i el Parc Natural Salines de Santa Pola. Simultàniament mostra la destrossa constructiva de Calp, Benidorm o Alacant en un contrast difícil de pair per als aficionats. Etapa per a esprinters / per a una escapada.
Etapa 3: Oriola – Xorret de Catí: 141 km
No cal que ens trenquem les banyes: recorregut idèntic a la 4a etapa de la Volta al País Valencià d’enguany, amb un port de 3a categoria, 2 ports de 2a i ascensió final al Xorret de Catí, de 1a. Etapa de muntanya al Massís del Maigmó i la Serra del Sit en què els candidats a imposar-se a la Volta han de començar a mostrar les seves cartes.
Etapa 4: Xàtiva – Castelló: 168 km
Etapa de transició, arribada per a esprinters. Sortida des del casc històric de Xàtiva, als peus del Castell. Trajecte per Alzira, Algemesí, Sueca i Cullera rodejant la muntanya de les Raboses abans d’aproximar-se a València per l’Albufera. Després de travessar el centre de la capital, sortida cap a Sagunt, Nules, Borriana i Castelló.
Etapa 5: Peñíscola – Mont Caro: 181 km
Etapa de muntanya amb sortida al passeig marítim de Peñíscola per fer una incursió cap a l’interior, amb la primera dificultat al Port de Querol (2a cat), passant per Morella (ascensió al Port de Torre Miró de 2a), pel Castell de Cabres i pel Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Entrada a Catalunya per La Sènia direcció Tortosa, i des d’allà, ascensió dura final fins al Mont Caro (Categoria especial), al Parc Natural dels Ports, amb vistes increïbles cap al Delta de l’Ebre.
Etapa 6: Tortosa – Vilanova i la Geltrú: 178 km
Etapa per a escapades. Sortida des de Tortosa per resseguir el curs de l’Ebre (amb el Coll de Som de 4a categoria a l’alçada de Xerta) fins a Móra d’Ebre. Des d’allà, segona ascensió a la Collada de Falset (3a) i descens de La Teixeta fins Les Borges del Camp. La tercera dificultat del dia serà el Coll de la Mussara (2a) i les seves corbes de ferradura. Terreny molt favorable a partir d’aquí, passant per Valls, per l’Arboç i afrontant la carretera nerviosa que envolta l’embassament de Foix per dificultar el control del gran grup abans d’arribar al passeig marítim de Vilanova i la Geltrú.
Etapa 7: Sitges – Berga: 177 km
Etapa d’aproximació al prepirineu. Sortida de Sitges cap a Castelldefels i Barcelona. Des d’allà, ascensió de 3a al Tibidabo abans d’entrar a Collserola en direcció Sant Cugat del Vallès. Pas pels Gallecs i Caldes de Montbui abans d’afrontar una segona cota al Coll de Poses (3a). Trajecte pels bonics paratges del Moianès i el Lluçanès abans d’afrontar el final d’etapa a Berga.
Etapa 8: Solsona – La Rabassa: 153 km
L’etapa més dura de la Volta. Sortida des de Berga ja començant la primera ascensió del dia cap als Rasos de Peguera (Categoria especial) i descens cap a Fígols, amb un tram inicial de carretera que caldria asfaltar (si no toparíem amb 1km d’sterrato en descens, massa perillós!). Abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, gir a l’esquerra i ascensió per Vallcebre del magnífic Coll de Pradell (Categoria especial) per arribar fins als peus del Pedraforca. Continuem pel Coll de Josa i i descens cap a Tuixent. Un nou Coll amb alguna rampa exigent a Banyeres i trajecte fins a La Seu d’Urgell. Des d’allà ens desplacem a Andorra, a Sant Julià de Lòria, per afrontar la darrera ascensió del dia, a La Peguera fins a l’Estació de La Rabassa (Especial).
Etapa 9: La Seu d’Urgell – Perpinyà: 172 km
Final de la Volta en una etapa per a escapades o lluïment d’esprinters des de La Seu d’Urgell fins a Perpinyà, amb localitats de pas com Puigcerdà, Vilafranca del Conflent, Prades o Elna. Després de la marató de ports del dia anterior, el recorregut és plàcid.
