De l’esport a la política. Alguns exemples d’un canvi de terreny de joc

2 minuts de lectura

Aquesta última setmana hem estat testimoni de les polèmiques i desafortunades declaracions de Manny Pacquiao en contra de l’homosexualitat. Nike ha decidit retirar el seu patrocini, però el boxejador, en plena campanya per intentar convertir-se en el president de les Filipines, un país eminentment catòlic, deu creure que pot obtenir més rèdits si segueix amb el seu discurs homòfob. Fins ara no sembla haver estat mala estratègia, per trist que pugui semblar, després d’haver aconseguit l’acta de diputat al congrés filipí amb més del 80% dels vots decantant-se per la seva figura.

Pacquiao

En tot cas, Pacquiao tan sols és un dels exemples d’esportistes que canvien el món de l’esport per la política. Tot seguit ens presentem altres casos.

A l’estat espanyol, els mons de l’atletisme i l’handbol han estat proclius a aquest pas a la carrera dels esportistes. Al món de la pilota, hi trobem casos com el de Joseja Hombrados, mític porter de la selecció espanyola, que un cop retirat ha participat ales últimes eleccions a Castella la Manxa en l’última posició de la llista del PSOE. També podem comptar a Mikel Errekondo, antic jugador del Portland San Antonio entre d’altres, que al 2007 es va convertir en alcalde de d’Usúrbil i al 2011 diputat de les Corts i Generals i portaveu d’Amaiur a la mateixa cambra.

errekondo

A l’atletisme, la llista de noms que han optat a càrrecs públics és molt més llarga, on hi podem destacar noms com els de Marta Domínguez, Ruth Beítia, Abel Antón, Jesús Ángel García Bragado (en aquest cas compagina les dues professions, que Bragado s’està preparant per participar als JJOO de Rio amb 46 anys) y Manolo Martínez, tots ells pel PP, o d’altres com Natàlia Rodríguez i Fermín Cacho que ho van fer pel PSOE (o PSC en el cas de l’atleta de Tarragona).

Quan passem a una escala global, ens centrarem en casos d’esportistes que han tingut càrrecs importants en la política, com seria Jesse Ventura, exlluitador de la WWE que es va convertir en el 38è governador de Utah del 1999 al 2003.

Marat Safin, el tennista rus que va arribar a ser número 1 mundial, va ser escollit al 2011 diputat de les Corts Russes per la regió de Nizhny Novgorov, formant part de Rússia Unida, el Partit de Vladimir Putin.

Ana Gabriela Guevara, l’atleta mexicana campiona del món a París 2003 i subcampiona als Jocs d’Atenes 2004 als 400 metres llisos, també es va passar a la política, presentant-se i sent escollida com a senadora per l’estat mexicà de Sonora al 2012.

guevara

Si considerem el culturisme un esport, i tot i que sigui més reconegut per la vessant en el món de l’actuació, no ens hem d’oblidar d’Arnold Schwarzenegger (Míster Univers i Míster Olímpia en set ocasions) que el 2003 va ser escollit el 38è Governador per Califòrnia, mantenint-se en el càrrec fins el 2011.

arnold

La boxa també té els seus propis protagonistes on, per exemple, hi trobem a Vitaly Klitschko, excampió del món dels pesos pesats pel Consell Mundial de Boxa i germà gran de Wladimir (fins el passat novembre era l’actual campió i dominador absoluta de la categoria). Vitaly, que també és l’únic boxador amb un doctorat, va ser escollit alcalde Kyev el 2014, però combinava esport i política des del 2005, i no amaga en cap cas les seves aspiracions d’acabar obtenint la presidència d’Ucraïna.

vitaly k

I tot i no parlar habitualment del món del futbol, també cal recordar els noms de Romario (convertit en Senador per Río de Janeiro), Cuauhtémoc Blanco (Alcalde de Cuernavaca) o George Weah (candidat a la presidència a les eleccions de Liberia del 2005, d’on va sortir derrotat).

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!