La valentia de ser imperfecte Àlex Abrines, reconeixent un trastorn que el va fer deixar temporalment el bàsquet, ajuda a visibilitzar una situació que es tendeix a amagar

És tan fàcil opinar. De qualsevol cosa, fins i tot –i normalment–, sense saber-ne de la missa la meitat.

Àlex Abrines va arribar un acord per desvincular-se dels Oklahoma City Thunder al març d’aquest any, després de varis mesos sense entrar en dinàmica de plantilla per una estranya condició de la que no en transcendia res públicament.

Al llarg d’aquests mesos l’hem vist per Twitter, comentant l’actualitat esportiva i anunciant-nos les seves partides i streamings per Twitch. Del motiu per el qual va abandonar la NBA continuava sense saber-se’n res.

Fa poques setmanes va començar la rumorologia sobre una possible tornada al Barça de cara a la propera temporada, fins aquest últim cap de setmana que la tornada semblava cada cop més propera.

Però dels motius de la sortida d’Oklahoma, res.

Fins avui, quan a les 12 del migdia ha penjat el vídeo #QueridoBalón, explicant-se.

Àlex parla obertament dels trastorns mentals que et poden portar a odiar allò que sempre t’ha suposat més alegries. Com poc a poc perds la confiança i tot et sembla una muntanya, fins que ja no pots més.

Parla de la necessitat i la importància de buscar ajuda, quan s’arriba a tocar fons i d’evitar seguir tancats en nosaltres mateixos.

Abrines ha decidit obrir-se i posar de manifestar problemes que tendeixen a voler amagar-se. I són problemes que els podem patir tothom, fins i tot, les estrelles de l’esport mundial que, molts cops, sembla que estiguin per sobre del bé i el mal.

Per això és important aquest vídeo i aquesta confessió, perquè quan més siguem conscient de la importància de la salut mental, més farem per lluitar contra les circumstàncies que ens hi poden portar.

I, sobretot, de no amagar-nos-en. Els trastorns mentals no són res del què ens haguem d’avergonyir, tots en podem ser víctimes i, com amb tota malaltia, el més important és fer-ne un diagnòstic ràpid per començar a solucionar-ho el més ràpid possible.

Gràcies, Àlex. Gràcies per ser valent explicant que ets imperfecte.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!