Fa poc més de quatre anys el president de la Federació Espanyola de Natació, Fernando Carpena, va prendre una de les decisions més famoses i polèmiques dels seus mandats: destituir la seleccionadora de sincronitzada Anna Tarrés. Amb ella s’havia aconseguit el títol de campiones del món en combo, medalles a mundials, europeus… I acabava de tornar dels Jocs de Londres amb una plata i un bronze. El que havia de ser el gran canvi per aconseguir l’or mundial i olímpic es va convertir en un desastre.
Tarrés havia aconseguit fer exercicis increïbles gràcies a una forta disciplina, imaginació, moltes hores de treball físic i mental… Per a ella totes les nedadores eren iguals, no importaven les seves qualitats, sinó la voluntat i les ganes de treballar.
Ana Montero, Esther Jaumà, Anna Vives, Mayuko Fujiki (que ja havia estat amb Anna Tarrés) i Gemma Mengual, com a assessora, van esdevenir el nou equip tècnic, ajudat temporalment per la campiona del món Virginie Dedieu, que col·laborava en el solo amb Ona Carbonell.
Des del primer moment, les lesions, les retirades i els duets han estat un handicap molt important per a aquest equip. Al llarg del cicle olímpic han deixat la selecció unes quinze nedadores (per diversos motius). Actualment només tres de les que van anar al Preolímpic de Rio continuen a la selecció.
A la primera prova important, el Mundial de Barcelona 2013, tant Alba Cabello com Marga Crespí i Thaïs Henríquez van competir lesionades. Tot i que també s’havia pensat en Paula Klamburg per fer els duets amb Ona Carbonell, Crespí va substituir Andrea Fuentes després que aquesta es retirés a menys de cinc mesos del Mundial. En acabar la competició, Laia Pons i Irene Montrucchio es van retirar, Mayuko Fujiki va deixar de col·laborar amb la direcció tècnica, Crespí va passar per quiròfan i Klamburg va agafar el relleu, encara que Cristina Salvador va estar preparant l’altre duet, el tècnic, per decidir qui seria la companya de l’Ona Carbonell en aquesta prova. Finalment, a l’Europeu de Berlín 2014 Klamburg va ser l’escollida per als dos duets. En finalitzar la temporada, Marga Crespí va marxar al Cirque du Soleil i Thaïs Henríquez va deixar la selecció.
L’any següent les seleccionadores van decidir que la Paula Klamburg fes el duet lliure i la Clara Camacho el tècnic al Mundial de Kazan 2015. En aquesta ocasió, Espanya s’havia d’esforçar encara més per no sortir del podi. A Berlín, Ucraïna l’havia superat en totes les rutines excepte al solo. Al Mundial també hi participaven Rússia, Xina i Japó, les quals lluitarien per aconseguir totes les medalles possibles. Cinc de les catorze components no havien participat mai en un Mundial sènior, i només hi havia quatre nedadores supervivents dels anteriors Jocs. Van guanyar dues medalles, gràcies als solos d’Ona Carbonell, i van obtenir sis cinquenes posicions a la resta de proves, inclosos els duets mixtes, on hi participaven Pau Ribes i Gemma Mengual. Amber Bakker es va retirar després de la Copa d’Europa a Holanda perquè volia centrar-se en els estudis.
Com que als Jocs no hi ha solos ni combo, tota la selecció va haver d’anar al Preolímpic de Rio per aconseguir el bitllet olímpic, però les coses no van funcionar. En el cas del duet, d’una temporada a l’altra es va canviar Clara Camacho i Paula Klamburg per Gemma Mengual, per veure si l’experiència i el factor estrella de Mengual feien escalar posicions al duet. Només elles dues van poder classificar-se per als Jocs, i després de molts anys, l’equip es va quedar sense plaça.
Als Jocs, Carbonell i Mengual van aconseguir un altre cinquè lloc, igual que al Mundial de Kazan 2015. Les coses no havien millorat malgrat haver canviat de parella. Després del Preolímpic i al llarg de l’estiu, es va retirar Clara Basiana, Paula Klamburg, Clara Camacho, Ceci Jiménez, Cristina Salvador, Sara Levy, Gemma Mengual i Alba Cabello. A més, Sara Gijón porta lesionada més d’una any degut a un accident entrenant on una companya va caure damunt seu i li va partir el disc i els lligaments del coll.
Un equip sense rumb
Al desembre es van celebrar eleccions a la presidència de la RFEN que va tornar a guanyar Fernando Carpena. L’equip tècnic, doncs, continuarà durant el proper cicle olímpic, tot i que sense Irina Rodríguez i Natalia Didenko, que han renunciat per discrepàncies amb la resta d’entrenadores de la selecció.
Cada temporada s’ha vist com el nivell dels exercicis i el sentiment d’equip anava disminuint, a més de les polèmiques, problemes entre entrenadores i ex-entrenadores, entre entrenadores i nedadores… Hi ha hagut una espècie de secretisme i victimisme, ja que semblava que importa més la impressió dels jutges, el canvi generacional o els factors externs que el treball propi, l’esforç i la disciplina.
S’han centrat molt en Ona Carbonell, convertint-la en la màxima representació, en comptes d’unir l’equip, tant pel que fa als entrenaments com a les competicions. Per exemple, van contractar una entrenadora exclusivament per a l’Ona, en comptes de fer-ho per a tot l’equip o per a les seves parelles al duet. L’Ona ha progressat molt al llarg de les temporades gràcies a a la Lorena Torres, fet que segurament també hagués passat si tot l’equip hagués tingut entrenaments especialitzats per millorar la part física. Si fa quatre anys algú hagués dit a Carpena que la seva decisió acabaria provocant tot això, hagués destituït igualment a Anna Tarrés?
