La millor final de la història

El d’aquest dissabte té tota la pinta de partidàs de rugbi

Si tenen amics o familiars que segueixin el rugbi, vagi per endavant el suport. Porten un mes i mis pesadets, oi? Ja s’acaba. Demà dissabte al punt de les cinc de la tarda s’enlairarà la pilota ovalada en la final de la Copa del Món. Un escenari imponent, la catedral d’aquest esport, Twickenham, dirimeix les possibilitats entre els dos millors equips del planeta, veïns a l’altra punta del globus, Nova Zelanda i Austràlia. És el primer cop que aquests dos equips, més coneguts pels seus sobrenoms d’All Blacks i Wallabies, s’enfronten en el partit més gran. Té pinta de ser la millor final de la història.

Tant els australians com els nova-zelandesos han estat els millors equips d’aquest torneig no sense algun ensurt. Els Wallabies van suar la cansalada contra una Escòcia heroica el nom de la qual es recordarà quasi tant com el del guanyador de la Copa Webb Ellis. Nova Zelanda, per la seva banda, va patir amb una bona Sud-Àfrica i sols l’avantatge d’un drop molt murri de Dan Carter va acabar sent suficient per arribar a la final.

Tots dos països tenen rivalitat històrica i veïnatge. Tots dos equips són –juntament amb els Springbooks– els qui tenen més mundials. Totes dues seleccions han estart a gran nivell en els darrers enfrontaments mutus. Total: que tots els al·licients semblen disposats perquè aquest sigui un partit per recordar durant molt de temps.

La final serà, a la vegada, el darrer servei a la causa dels combinats nacionals de gent com Dan Carter o Riche McCaw o el gran aparador on Pocock, Savea, Folau o Aaron Smith poden escriure el seu nom per la posteritat.

Si tenen amics o familiars que segueixin el rugbi, no els ocupin demà a les cinc. A partir de diumenge ja tornaran a ser persones.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!