25 victòries aquest 2018, 11 guanyadors diferents, 9 de 12 clàssiques de llambordes guanyades. Amb aquest titulars està clar de quin equip parlem no? El Quick Step, s’ha alçat com a clar dominador de les clàssiques de primavera, com ens te acostumats, però es que també s’ha mostrat protagonista allà on ha corregut, no en va un 40% de la seva plantilla ja ha guanyat aquest 2018 en menys de 4 mesos de competició, i això que molts d’ells (7 concretament), son debutants al World Tour. Un d’aquests 7, i que ja porta 2 victòries aquesta temporada és el danès Fabio Jakobsen.
En Fabio va néixer el 31 d’agost de 1996 a la localitat holandesa de Gorinchem, una ciutat de 35000 habitants al centre del país. Ell es va inicair amb 11 anys en un petit club de la ciutat, el Jan Van Arckel, però no va ser fins a l’edat de 15 anys que va veure clar que el ciclisme era allò que volia fer i s’hi va començar a dedicar amb més insistència.
Després que els resultats l’acompanyessin en època de cadet va signar per l’equip formatiu holandès Zuid-Holland. El seu primer any va córrer principalment carreres nacionals, i també a Bèlgica, aconseguint un quart lloc en un sprint com a millor resultat. El seu segon any, però va ser espectacular, i va ser un dels dominadors del calendari nacional acumulant fins a 13 victòries. També va córrer més carreres del calendari europeu sumant 2 top5 al sprint. Fabio Jakobsen va participar dels europeus on va quedar el 56è.
Destacar com a junior al seu país el van fer signar de cara al 2015 amb l’equip continental de nova formació SEG Cycling, dirigit per l’exprofessional Michael Elijzen i on compartiria equip amb altres joves promeses nacionals. A l’equip és entrenat i tutorejat per l’excampió mundial en pista Peter Schep, que serà el seu mentor. Ja en el seu primer any com a sub23 va demostrar que tenia classe. Va guanyar 1 clàssica i 2 top10 al seu país, on es va quedar-se 2n al nacional sub23. També va competir en el calendari UCI europeu on realitza bones actuacions, destacant el 12è lloc a la Paris-Tours.
El 2016 fa una passa endavant i comença ja a acumular victòries com a sub23. Realitza més dies de competició i de més qualitat i aconsegueix alçar els braços fins a 5 vegades en proves de diferent nivell. La victòria més destacada és a una etapa del ZLM Tour, prova UCI davant Simone Consonni i Iván García Cortina. Aquest any si que es proclama campió nacional sub23 i acumula un bon grapat de top10 en carreres de prestigi tant amb l’equip com amb la selecció.
El seu 3r any a la categoria, el 2017, és el que el confirma com a un gran corredor de futur. EL seu caseller de victòries puja fins a 11! I moltes d’elles de primer nivell internacional. Moltes d’aquestes victòries son davant els grans corredors del moment en proves internacionals: 1 etapa al Tour de Normandia, el GP de Frankfurt, 1 etapa al Tour d’Alsace, 1 etapa al Tour de l’Avenir i 2 etapes al Olympia’s Tour. A més s’endú diverses clàssiques holandes i belgues i acumula un bon grapat de top5 allà on va. Repeteix mallot de campió nacional sub23 i als campionats europeus fa 6è. Malauradament als mundials de Bergen pateix una caiguda als darrers quilòmetres que l’impedeixen lluitar per l’arc-iris.
Com no podia ser d’altra manera, aquests resultats el van catapultar cap al World Tour. Diversos equips el seguien ja des de la primavera, però quan Fabio Jakobsen va rebre la trucada de Lefèvre no va poder dir que no. Era un dels somnis que tenia des de petit, així que, aquest corredor de 1’81m i 79Kg signava per el potent Quick Step i passava a formar part de la seva nòmina de classicòmans i sprinters. Aquest 2018, després de rodar-se i llançar el sprint a les proves asiàiques d’inici d’any, ha format part de l’equip B de clàssiques de l’equip on ha actuat com a element lliure, i de les 6 clàssiques que ha corregut, tan sols ha una ha quedat fora dels 15 primers: 13è a Les Samyn i Handzame, 4t a Dwars Door Vlaanderen i victòria a la Nokere Koerse i a la Scheldeprijs.
Si en Fabio Jakobsen ha de definir el ciclisme en una paraula aquesta és perseverança. El seu principal objectiu en el ciclisme és arribar el més amunt possible dins les seves possibilitats, sense obsessionar-se en ser el millor o guanyar. Ells va per objectius, com un dels corredors que més admira, Bradley Wiggins. Un noi familiar, que en el seu temps lliure li agrada visitar els seus avis. Seguint aquesta filosofia ja porta 2 victòries al World Tour amb tan sols 21 anys, realment impressionant. El que també te clara una resposta es si li pregunten quina carrera voldria guanyar. Sense dubtar ell diu: la Paris-Roubaix.
