En els darrers anys els canvis d’entrenador i les altes i baixes a la plantilla no semblen afectar el potencial indòmit de dos autèntics “equipassos” que han convertit els títols de lliga en un clàssic anual. El CN Sabadell en categoria femenina i l’Atlètic Barceloneta en categoria masculina mantenen un domini hegemònic al waterpolo estatal, només trencat per algunes patacades en altres competicions. Quan arriba el moment decisiu de la divisió d’honor, malgrat l’esforç enorme dels seus rivals, sempre acaben guanyant. Són les cares visibles més recents de l’èxit històric del waterpolo català.
El darrer en aconseguir guanyar la lliga ha estat el conjunt mariner, que aquest dijous ha superat un magnífic Terrassa per 4 a 8 i ha alçat el seu 13è trofeu de campió consecutiu. Les vallesanes “només” acumulen 8 lligues consecutives al seu palmarès, després d’haver resolt la final d’enguany per la via ràpida amb un darrer partit contundent: 3-12 a domicili. Ha arribat un punt, sense exagerar, en què la plaça de subcampió assolida aquest any pel Terrassa i pel Sant Andreu és un lloc de prestigi de celebració encoberta. L’Atlètic Barceloneta i el Sabadell, però, no deixen de ser hereus d’una tradició d’hegemonies iniciada pel CN Barcelona en homes i pel Mediterrani en dones que també ha comptat amb èxits notables per part del Catalunya, el Montjuïc o el Molins de Rei.
Unes xifres impressionants
Si deixem de banda els clàssics campionats d’Espanya i ens centrem en la lliga (en les seves variants de nom i forma) nascuda el 1966, només hi ha hagut 2 anys en què la lliga s’ha escapat fora de Catalunya. 51 títols de 53 possibles, una proporció similar a la que es viu a la lliga femenina, on des del primer títol molinenc de 1987 hi ha hagut 30 campiones catalanes i només una de Madrid. En total, 81 lligues de les 84 disputades han anat a parar a les vitrines d’algun club català.
Una hegemonia que constata el potencial esportiu d’aquesta disciplina a casa nostra, reflectida en l’àmbit de seleccions (a través d’Espanya) en Jocs Olímpics, campionats del món i europeus i amb multitud de clubs que treballen el waterpolo des de la base per no perdre ritme, més tard, a l’elit.
