El CV Sant Pere i Sant Pau recupera l’esplendor

El voleibol català ha viscut durant molts anys amb una referència inalterable. Si es miraven els millors equips estatals, Tarragona sempre hi tenia una quota assegurada. Era el CV Sant Pere i Sant Pau, un equip clàssic del voleibol de casa nostra. Club de barri modest i sorgit d’una escola pública, va fer un creixement inesperat als anys 90 amb la construcció d’un nou pavelló. Des d’aquell moment va encadenar diverses temporades a l’elit, amb alts-i-baixos econòmics i amb algunes temporades especialment brillants. El tercer lloc de 2010 a la divisió d’honor encara meravella a molta gent de Tarragona.

El 2010/2011 van disputar la seva darrera temporada a la superlliga, però no han deixat de lluitar. Els clàssics Stevovski continuen incansables al darrere del projecte i aquest curs han configurat un equip que somia amb l’ascens. El CV Sant Pere i Sant Pau lidera el seu grup a la segona màxima categoria del voleibol estatal amb 10 victòries després d’11 jornades i ha posat la directa per acabar primer a la fase de grups.

Campions de la Copa Príncep

CV Sant Pere i Sant Pau

Aquest diumenge, a més, ha refrendat el seu bon moment amb un títol molt celebrat. La Copa Príncep ja és a les seves vitrines! I és que els catalans han aconseguit imposar-se en vèncer a la final el San Sadurniño, que defensava el títol assolit l’any passat. Amb un esplèndid Álvaro Gimeno, escollit MVP, i amb l’aportació inestimable del veterà David Sanllehí (també internacional), els d’Stevovski s’han imposat per un contundent 3 a 0 a la final. Bé, 0 a 3, que el San Sadurniño era l’amfitrió de la competició.

A les semifinals ja s’havien desfet de la Universitat de Valladolid, també per la via ràpida. És la primera Copa Príncep de la seva història, encara que els tarragonins ja havien guanyat la Copa FEV, la predecessora de l’actual competició.

Ara els tarragonins volen tornar a centrar la mirada a la lliga i no deixar escapar un possible bitllet de retorn cap a la superlliga. Hauran d’acompanyar els resultats esportius i, és clar, el capítol econòmic. Sense arribar al potencial del Can Ventura Palma, que l’any del retorn a la màxima categoria ja és tercer, a Sant Pere i Sant Pau tenen tot el dret de tornar a somiar.

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!