Tothom estima en Peter Sagan

Si viatges a Eslovàquia amb cotxe i t’endinses al país més enllà de l’irregular asfalt de Bratislava et sorprendran els constants anuncis de carretera, especialment en la ruta que uneix la capital amb Trnava, Trencin i Zilina. El pas del comunisme cap al capitalisme, com en tants altres indrets de l’Europa central, ha estat salvatge, amb pressa per imitar les societats occidentals per la via fàcil: l’aparició de centres comercials per totes bandes i una desigualtat creixent entre classes socials en són conseqüències directes.

sagan_telekom

També és el cas de la publicitat, que a les carreteres eslovaques va intrínsecament lligada a la cara de Peter Sagan, icona del país. El ciclista del Tinkoff apareix a les tanques publicitàries en nombroses ocasions per anunciar el què faci falta. És l’ídol, l’home del moment, el referent d’un país petit que ahir va celebrar amb eufòria la seva enorme victòria al Tour de Flandes.

Nascut i criat a la Zilina dels anys 90 (la de l’alcalde Jan Slota, el xenòfob fundador del partit d’extrema dreta SNP, enemic del poble gitano i de les minories ètniques d’Eslovàquia), Peter Sagan va començar a agafar la bicicleta als 9 anys amb el club ciclista del seu poble. Clubs de poble, els imprescindibles. De ben jove va demostrar una qualitat immensa tant en bicicleta de muntanya com en ciclocròs, modalitats en què va brillar com a juvenil als campionats del món i que van obrir-li la porta d’accés al ciclisme professional.

Peter Sagan, que va ser rebutjat pel Quick-Step el 2009 (Ai, Patrick Lefevre!) i que va sorprendre a tothom amb la seva irrupció a la París-Niça de 2010 a les files del Liquigas, ha aconseguit aquest diumenge guanyar el seu primer monument: per fi el palmarès comença a fer justícia al seu talent.

https://www.youtube.com/watch?v=VZocSQ3gMEc

L’eslovac és un element singular, especial. Conegut entre el gran públic a Catalunya pels seus mallots verds al Tour de França (4 mallots en 4 edicions disputades) i per la seva història d’amor amb els segons llocs, Sagan és un ciclista apassionat de la seva professió. Sempre ho prova, sempre ataca, sempre hi és. I somriu, fa el cavallet, fa bromes i s’ho passa bé. Hi ha pocs esportistes d’aquest nivell que gaudeixin tant amb la seva feina. Tan de bo hagi aparcat definitivament la seva actitud masclista en un parell de podis de fa poques temporades, que vna generar el cartell de la vergonya a l’edició de l’E3 Harelbeke de l’any passat (la presència de les hostesses als podis, un element a extirpar del ciclisme, perfectament explicat per la Berta Forés a Núvol fa tot just uns dies).

Durant la primavera, en temporada de clàssiques, Sagan és l’home a seguir. Compta amb unes condicions físiques espectaculars i un estil propi, poc acadèmic, dalt la bicicleta. Però per damunt de tot, té un talent immens per córrer en solitari, per llegir la carrera, per seguir la roda bona, per no defallir i per trencar la cursa. A Flandes ens va oferir un triomf ple de potència als quilòmetres finals, rodant en solitari contra el duo Cancellara-Vanmarcke en una carretera ampla i amb vent lateral. I ho va fer després d’atacar de lluny, al costat d’un altre corredor meravellós com és Kwiatkowski. Sagan és l’esprínter de les grans voltes que als murs flandriens, en lloc de defensar-se i patir, treu diferències a la resta d’especialistes.

Quan va guanyar el campionat del món de Richmond el passat mes de setembre tothom ho va celebrar. El mallot de l’arc iris guanya prestigi quan el porta algú com Peter Sagan, acostumat a les malediccions, als segons llocs, a la fama de perdedor, però que sempre ofereix espectacle perquè no té cap intenció d’aprendre a córrer de cap altra manera. Per aquest motiu la victòria de Flandes d’ahir va generar alegria entre els rivals. Si t’ha de guanyar algú, com a mínim, que sigui algú com Sagan, que engrandeix el ciclisme.

Sagan Flandes

Ahir Sagan va endur-se el seu primer monument enfundat amb el mallot de campió del món, la segona victòria consecutiva després d’imposar-se a la Gent-Wevelgem diumenge passat. Des de l’inici de temporada real (l’Omloop Het Nieuwsblad, el darrer cap de setmana de febrer), Sagan ha estat top 12 en totes les curses i etapes que ha disputat: Omloop, Kuurne-Brussel·les-Kuurne, Strade Bianche, Tirreno-Adriàtica (6 etapes + general), Milà-San Remo, E3 Harelbeke, Gent-Wevelgem i el Tour de Flandes. Dit d’una altra manera: una animalada de temporada.

Eslovàquia és el país que ha fiat els seus èxits esportius al piragüisme en aigües braves (amb la fenomenal parella de bessons Hochshorner i el quíntuple medallista olímpic Michal Martikán), que viu amb passió la lliga d’hoquei sobre gel, el seu esport rei, i que aquest 2016 ha desplegat una forta inversió en promoció turística per acompanyar el celebrat retorn de la copa del món d’esquí alpí a les seves precioses muntanyes. Des de fa 5 anys, però, tot s’atura quan competeix Peter Sagan, aquell que sempre aposta per la tàctica més ofensiva possible. Tothom vol veure ciclisme valent. Tothom estima en Peter Sagan.

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!