Fa cinc anys la Fosbury vam publicar el primer informe sobre periodisme esportiu en clau de diversitat esportiva i gènere. Vam optar per analitzar 100 espais del TN Esports, el bloc que forma part dels informatius que lideren l’audiència televisiva a Catalunya. Per a centenars de milers de persones és una porta d’accés diària a la informació esportiva i per aquest motiu és de llarg el programa que més cops hem analitzat a l’Observatori. Ho vam fer el 2016, el 2017 i el 2020, en aquest cas amb una mostra més reduïda però també significativa. Amb l’objectiu de copsar la seva evolució, ara publiquem un nou informe que replica les mateixes dates i espais analitzats ara fa cinc anys al TN Esports 2021.
En aquest darrer lustre hem viscut diversos canvis vinculats al periodisme esportiu. El més significatiu de tots és l’assumpció col·lectiva que cal oferir un millor tractament mediàtic envers les dones esportistes. Cal celebrar que 86 mitjans de comunicació firmessin a principis de 2020 un “compromís per impulsar l’esport femení” arran de la campanya “T’ho estàs perdent” per donar més visibilitat a les esportistes, oferir una cobertura equilibrada entre l’esport masculí i el femení i evitar els estereotips de gènere. Els continguts que ofereix el TN Esports de TV3 actualment, doncs, cal analitzar-los des d’aquest nou context.
A continuació desgranem el contingut de l’informe sobre els TN Esports emesos entre el 22 d’agost i el 10 d’octubre (seguint les mateixes dates de 2016). En total hem analitzat més de 13 hores d’informació esportiva repartida en 50 dies i 100 espais diferents. El recull inclou tots els TN Migdia, TN Vespre i TN Cap de Setmana emesos en les dates esmentades. Al tram final de cada apartat us oferim una comparativa bàsica amb les dades de fa cinc anys i al final podeu consultar, com sempre, la metodologia emprada. Esperem que sigui del vostre interès.
A continuació desgranem algunes claus de l’informe en funció de les dades explicitades en els dos enllaços anteriors.
L’anàlisi de la Fosbury
El TN Esports de TV3 ha fet millores evidents en clau de gènere respecte a l’informe de 2016 i especialment en relació al de 2017, en què les dones només tenien una quota de pantalla del 3,48%. Per passar d’aquestes xifres fins al 12,32% actual el focus l’hem de posar en el futbol femení, una disciplina que el 2016 amb prou feines arribava als 3 minuts de cobertura en 100 TN Esports i que aquest 2021 s’enfila fins als 43 minuts.
Aquesta disciplina ha viscut un salt enorme en aquests cinc anys, amb un augment de la professionalització clar i especialment amb un salt de qualitat del FC Barcelona, erigit en poc temps en el millor equip d’Europa. Sense voler entrar en el clàssic bucle de l’ou o la gallina, és evident que el TN Esports ha acompanyat aquest canvi d’etapa i li destina un protagonisme que no tenia abans. En la resta de disciplines el canvi és menor, amb un total de +10 minuts respecte el 2016; és a dir, sis segons més per Telenotícies.
Seguint la comparativa, un altre canvi significatiu, i no només com a conseqüència de l’auge del futbol femení, és la reducció de minuts per al futbol masculí, que a grans trets ha passat de 9 hores a 7 hores i mitja i d’un 68% de quota de pantalla a un 56,11%.
Pràctica esportiva vs informació esportiva
Dit això, el canvi de context viscut en el periodisme esportiu en els darrers anys ens obliga a repensar l’anàlisi del TN Esports 2021 en funció de les expectatives que cal dipositar en el tractament de la informació esportiva per part de la televisió pública catalana. Des d’aquest punt de vista, queda un llarg camí per recórrer tant en clau de gènere com de diversitat esportiva.
Des de l’Observatori Crític dels Mitjans esportius un dels plantejaments que llancem és que la informació esportiva, en el pitjor dels casos, hauria d’assimilar-se a la realitat de la pràctica esportiva del país. A Catalunya les llicències esportives (l’eina que considerem més útil per copsar aquesta realitat) tenen un biaix de gènere evident amb una distribució del 75% per a homes i del 25% per a dones. Al nostre entendre, doncs, la quota de pantalla per a les dones esportistes en cap cas hauria de ser inferior al 25%. De fet, un plantejament sensat seria reforçar la informació sobre les dones esportistes molt per sobre el 25% com a mitjà públic de referència per ajudar a construir més referents i capgirar l’imaginari col·lectiu del país envers la pràctica esportiva.
Respecte a la diversitat esportiva, les llicències són una eina probablement encara menys precisa, però sí que ens permeten recordar que el futbol, tot i ser l’esport més practicat, no arriba ni al 30% del total.
Excés de FC Barcelona?
També convé repensar qui té veu al TN Esports 2021 i per què la té actualment. Malgrat que el FC Barcelona és el club esportiu més rellevant del país, no és lògic que el primer equip masculí de futbol d’aquesta entitat disposi d’un de cada tres minuts en pantalla. De fet, la quota Barça directa és superior. Si hi sumem el primer equip de futbol femení i les seccions (bàsquet, futbol sala, handbol, hoquei patins), l’entitat blaugrana s’endú prop d’un 40% de quota de pantalla al TN Esports. Tot això sense tenir present la quota de pantalla indirecta, amb informacions que només s’expliquen sovint en funció del Barça (bona part del futbol internacional, amb Messi-Neymar-Guardiola al capdavant, però també el Real Madrid o la selecció espanyola).
D’altra banda, cal plantejar-se si és necessari saber què opina l’entrenador del FC Barcelona pràcticament a un de cada dos telenotícies (reiterem, en un període de poca rellevància competitiva). La dinàmica de declaracions del futbol d’elit, amb les rodes de premsa pre i post partit, què aporta informativament? Encara que els clubs tinguin la capacitat d’organitzar-les i generar “novetats” de forma permanent, què aporta als teleespectadors del TN Esports? Entenem que ho faci un programa esportiu que segueixi l’actualitat blaugrana o blanc-i-blava, és clar, però estem convençuts que un TN Esports té el deure d’anar més enllà i també els recursos suficients per fer-ho.
De fet, millorar les dades en clau de gènere i de diversitat esportiva passa per aquí: sortir de la roda del futbol d’elit (entrar-hi quan es consideri rellevant informativament, vaja) i aprofitar part d’aquests minuts per cobrir altres competicions, reptes i experiències esportives, amb reportatges propis i una major diversitat de protagonistes.
Esports masculinitzats
Un darrer aspecte que volem posar sobre la taula és la sobreinformació dels esports practicats per homes. El mateix canvi iniciat en el futbol, que ara destina el 91% als homes i el 9% a les dones quan fa ben poc la proporció era de 99% a 1%, i que encara té molt camp per córrer per seguir avançant, seria convenient impulsar-lo o accelerar-lo en altres disciplines. El motor és un bloc a analitzar més enllà de l’excepció Laia Sanz. De fet, el canvi s’albira en la Fórmula 1, amb informació en algunes ocasions sobre les Women Series, però és un solar encara en motociclisme, amb el 99,81% del temps destinat a homes. Potser la pregunta correcta és per què al TN Esports no hi ha un esport practicat majoritàriament per dones que tingui una cobertura similar al de MotoGP?
D’altra banda, altres disciplines com el ciclisme, el rugby o el futbol sala apareixen pràcticament o totalment monopolitzades per homes al TN Esports 2021 malgrat l’existència de competicions equivalents en dones durant el període analitzat, amb presència d’equips o esportistes catalanes, ja sigui el CR Sant Cugat, el Penya Esplugues o el Massi-Tactic. En casos com l’hoquei patins, amb el 100% del temps per a homes i 0% per a dones, el calendari explica bona part del desequilibri. Tot plegat ho afirmem sent conscients que factors com el nombre d’aficionats, l’impacte econòmic o el pes mediàtic, sens dubte, no es poden obviar i condicionen la tria informativa del TN Esports i de qualsevol altre mitjà.
