Tommy Robredo: “Em puc retreure molt poques coses a la meva carrera”

5 minuts de lectura
Tommy Robredo (Hostalric, 1982) va jugar el dia 18 d’abril el seu darrer partit com a tenista professional, després de vint-i-quatre anys a les pistes, al mateix torneig en què va debutar: el Godó. Penja la raqueta amb dotze títols ATP, havent arribat a la cinquena posició del rànquing mundial i tres Copes Davis al sarró. Ara comença una nova etapa lluny del circuit amb ganes de passar més temps amb la família i de reflexionar sobre què vol fer d’ara endavant. L’olotí, amb l’agenda plena d’actes d’homenatge, atén La Fosbury per repassar la seva carrera i explicar les sensacions viscudes aquests darrers dies.

Com van aquests primers dies com a tenista retirat?

Molt bé, molt tranquils. Fent actes al Godó, però estic tranquil, gaudint d’aquests dies i la setmana que ve ja serà una altra cosa.

El darrer partit el vas jugar a “casa”, com volies. 

Sí, la idea era poder-me retirar a casa perquè després de tant de temps i havent començat aquí al Godó (amb setze anys), no hi havia millor lloc per acabar. Estic molt agraït al Reial Club de Tennis Barcelona, als organitzadors del Godó i tota la gent que ho ha fet possible perquè estic molt content que el meu últim partit hagi pogut ser aquí.

Com et vas sentir durant el teu darrer partit com a professional?

Pensava que estaria més nerviós, però vaig estar força tranquil. Al principi va començar tot massa ràpid, el Bernabé Zapata es va posar per davant de seguida i això va fer que no tingués cap moment de dubte i pogués anar imposant el seu joc. Va haver-hi molts jocs que van ser igualats però no van caure cap al meu costat i òbviament també es nota la inactivitat d’aquests mesos. Però bé, això rai… el més important era poder estar a casa, poder donar el cent per cent, que tot i el resultat (doble 6-1) crec que ho vaig donar tot i el més important era poder acomiadar-me bé.

Tommy Robredo: “Ho vaig donar tot, el més important era poder acomiadar-me bé”

Vas guanyar el Godó l’any 2004. Cap tenista català ho ha fet des d’aleshores…

No ho havia ni pensat. Hi ha l’era Rafa Nadal, de les últimes setze edicions n’ha guanyat dotze. Aleshores és molt difícil que d’altres jugadors puguin guanyar-lo, però és maco ser català i guanyar a casa perquè no és gens fàcil i quedarà allà sempre.

Tant de bo l’hagueren guanyat més catalans després de mi, no és allò que jo pensi “m’agradaria que cap la guanyés per ser jo el darrer”. Els torneigs hi són perquè la gent els guanyi i si és gent de casa doncs molt millor.

Què va significar aquella victòria del 2004?

Va ser molt especial. Guanyar un títol no és gens fàcil, n’he guanyat dotze en tota la meva carrera. Si un d’aquests el guanyes a casa amb 22 anys que tenia, és una cosa súper maca i una experiència inoblidable perquè guanyar un torneig, aixecar els braços i veure que tota la gent és coneguda ho fa molt especial.

Tommy Robredo va ser ovacionat en el seu últim partit com a professional a la pista del Reial Club de Tennis Barcelona / Barcelona Open Banc Sabadell

Si haguessis de quedar-te amb un partit de la teva carrera quin seria?

És molt difícil, hi ha hagut molts partits molt macos, molt emotius i disputats. No podria dir-te’n un.

I si haguessis d’escollir un dels títols que has guanyat, quin seria?

Tampoc ho sé, cada títol és diferent. El més important és el Masters d’Hamburg, però potser en aquell moment jo venia jugant molt bé i estava tranquil i veies que podia passar. Però hi ha altres títols que no te’ls esperes o algun que et fa més il·lusió pel moment en què arriba, es fa difícil decidir-se per un.

I si poguessis canviar el resultat d’algun patit?

Totes les derrotes. És una resposta vàlida? (riu)

Potser algun de quarts de final a Rolland Garros, per tenir l’opció de jugar unes semifinals i optar a disputar la final. L’any que perdo contra l’Albert Costa en cinc sets (2003)  jo estava jugant molt bé i hagués pogut tenir opcions de fer unes bones semifinals.

La final de València contra l’Andy Murray, que va ser espectacular i també és una final jugada a casa. No ho sé, molts partits d’aquests.

Tens alguna espineta clavada o algun repte que t’hagi quedat pendent assolir? 

Sí, cada setmana hi ha hagut reptes. Cada derrota, cada partit que s’escapa, cada partit que no has jugat bé… tot són espinetes. Però això és el que ens fa millorar, voler treballar més, voler seguir aprenent per guanyar la següent setmana.

Tommy Robredo: “Cada derrota, cada partit que s’escapa, cada partit que no has jugat bé és una espina clavada”

Què ve ara al tennis català i espanyol?

El que tenim avui dia: Bautista, Carreño, Davidovich, Albert Ramos i òbviament Rafa Nadal. Després Carlos Alcaraz, que ja és onzè al rànquing mundial. La gent més jove no la tinc tan controlada perquè no n’hi ha cap que despunti tant com Alcaraz, per exemple, però segur que hi ha gent jove que traurà el cap ben aviat.

El d’Hostalric ha posat punt final a vint-i-quatre anys de carrera al mateix lloc on va començar a jugar com a tenista professional / Barcelona Open Banc Sabadell

Com serà ara el dia a dia de Tommy Robredo?

Això s’ha d’anar veient. Ara aquestes setmanes tinc coses, però després encara he de veure què faré més endavant.

Seguiràs vinculat al món del tennis, com a entrenador, potser?

És una opció, això no obstant, s’ha de veure perquè tampoc vull viatjar gaires setmanes seguides. Si puc fer alguna col·laboració amb algun jugador, doncs podria ser. O la direcció d’algun torneig o un club. Però ara aquests mesos que venen vull estar tranquil i pensar-ho bé tot.

Què diries als nous jugadors que comencen a jugar al circuit professional?

Sempre dic el mateix, el més important és gaudir-ho molt perquè fer una feina que no t’agrada és molt complicat, si ho gaudeixen els serà tot més fàcil. Una és això, gaudir-ho molt, i l’altra és dedicar-hi el cent per cent perquè si les coses no surten però ho has donat tot pots estar tranquil. Si no hi has posat tota la dedicació et pots retreure coses i jo estic molt content perquè em puc retreure molt poques coses a la meva carrera i això quan acabes ho valores moltíssim.

Imatge de portada: @bcnopenbs

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!