Foto de l'Europa guanyadora de l'any passat. Foto: Laver Cup

Europa, favorita a ‘la Ryder del tennis’ Ginebra acull aquest cap de setmana la tercera edició d'aquest torneig que enfronta el vell continent amb la resta del món

El seu naixement va ser polèmic però aviat es va demostrar que l’empresa de Federer havia encertat de ple amb la creació de la Laver Cup, «la Ryder del Tennis». Tres dies consecutius d’enfrontaments entre Europa i jugadors de la resta del món que amb premis astronòmics han aconseguit captivar a les grans estrelles del tennis mundial.

Després de dues primeres edicions d’èxit, aquest cap de setmana (de divendres 20 a diumenge 22) Ginebra tornarà a convertir-se en l’epicentre del tennis mundial deixant molt enrere els tornejos oficials de l’ATP. Sense puntuar encara en el circuit mundial, la veritat és que la Laver Cup ha arribat per a quedar-se i tornarà a ser un dels tornejos de tennis amb més seguiment d’aquest any.

Europa, llançada a pel triplet

El format de competició és especialment atractiu: sis jugadors (més un suplent) per combinat, tres partits individuals i un de dobles per dia i una puntuació creixent durant el torneig: el divendres les victòries donen un punt, el dissabte 2 i el diumenge 3. Els seleccionadors (Bjorg i McEnroe, per acabar de reblar el clau de l’èpica) han d’afinar bé qui juga cada partit i dosificar les «victòries segures» per al diumenge. Estratègia i olfacte.

Malgrat això tothom sap que Europa ho hauria de fer molt malament per a no endur-se el seu tercer títol consecutiu. Els seus set jugadors formen part actualment del top 11 del rànquing ATP: Nadal, Federer, Thiem, Zverev, Tsitsipas, Fognini i Bautista (suplent). El seu únic punt feble, potser, són els dobles i la manca de compenetració. Per trobar-li alguna cosa.

Un calaix de sastre ben potent

L’equip de la resta del món arriba disposat a sorprendre amb noms menys potents. Venen a ser un calaix de sastre però d’aquells que amaguen sorpreses i comodins inesperats. La llista la configuren Raonic, Isner, Kyrgios, Shapovalov, Sock, Fritz i Thompson (suplent). Atents al rendiment de l’australià Kyrgios, que acostuma a créixer-se en aquesta competició, potser també per l’al·licient econòmic: els jugadors que guanyin la competició s’enduran uns senyors 250.000 dòlars, un premi equivalent a disputar els quarts de final d’un Masters 1000 de l’ATP. La pela és la pela!

Ja tenim aquí la Fosbury 34!