©INPHO/Billy Stickland / www.photosport.nz

Una lliga mundial anual? La proposta que podria canviar el rugby internacional La World Rugby ha filtrat la possibilitat de crear un nou sistema per als test matches

La globalització és un colós que ho devora tot al seu pas, i el rugby no n’és una excepció.

La cerca de nous mercats, audiències i finançament han portat la World Rugby (WR) a prendre (“a priori”) una decisió que no ha agradat a jugadors ni aficionats, doncs prioritza el benefici econòmic per sobre dels criteris esportius.

Jonathan Sexton ha alçat la veu qüestionant el nou format. Foto irishtimes

El diari New Zealand Herald va publicar ahir una informació que s’havia convertit en un rumor les passades setmanes: la World Rugby vol reestructurar les competicions internacionals, creant una súper lliga mundial que inclouria els equips del Sis Nacions, els del Rugby Championship i el Japó i els Estats Units.

El format seria el següent:

  • Els equips del Sis Nacions jugarien el campionat de forma habitual
  • El Rugby Championship inclouria el Japó i els EEUU i es jugaria a partit únic
  • En la finestra de novembre, els conjunts del Rugby Championship jugarien contra tres dels rivals de l’hemisferi Nord en la gira habitual per Europa. A la finestra de juny, els del nord jugarien contra els rivals que els resten al Sud.
  • Segons la classificació, es disputarien unes semifinals i una final en una seu neutral (es parla de portar-la al Nord, amb Barcelona com a opció forta).
  • El retorn econòmic per a cada nació seria d’entre 10 i 14 milions de dolars.
  • La competició començaria el 2020.

La polèmica

Les crítiques a aquesta filtració (la World Rugby tan sols ha emès un comunicat cridant a la calma, no confirmant ni desmentin la informació) han estat ferotges, sobretot perquè mata les aspiracions de les nacions qualificades com a Tier 2 (Samoa, Fiji, Geòrgia, Canadà…). El nou sistema de competició no inclou ascensos ni descensos i condemna durant 12 anys (la WR ha fixat aquest termini per revisar el format) les seleccions més modestes a competir entre elles i tan sols podrien jugar contra les grans potències en els Mundials.

La decisió sembla anar a contracorrent de les peticions de les potències més modestes, que demanaven l’obertura de tornejos hieràtics com el Sis Nacions o el Rugby Championship a nacions emergents com Geòrgia o les illenques Fiji i Samoa.

Seleccions com Geòrgia quedarien relegades a un segon pla etern. Foto World Rugby

Un altre dels factors negatius és el desprestigi del Sis Nacions i el Rugby Championship, que perden valor com a competicions individuals ja que al final el que s’estan jugant és arribar a la final d’aquesta lliga mundial, i per tant ser coronat campió del Sis Nacions o del Championship podria perdre valor. Inclús el Mundial podria arribar a qüestionar-se, doncs cada any es veuria un torneig en el qual competeixen els millors equips per un títol.

Per últim, però no menys important, jugadors de la talla de Kieran Read, Jonathan Sexton o Owen Farrell han encès l’alarma de l’enorme quantitat de partits d’alt nivell que s’exigirien a les 12 nacions principals, obligant-les a jugar any rere any entre elles en un calendari cada vegada més carregat i exigent que no sembla preocupar-se per la salut dels jugadors.

Perdria prestigi el Sis Nacions? Foto Billy Stickland

Amb tots aquests arguments en contra, la pilota està a la teulada de la World Rugby, que com sol ser habitual calla quan es troba en l’ull de l’huracà. El nou format sens dubte ampliaria horitzons i butxaques, però condemnaria el rugby a un show constant que obviaria tradicions, progressions i lògica esportiva a parts iguals. La WR vol més diners. Però a quin preu?

La Fosbury 32 mira al futur!