La ciutat de Lió es prepara per acollir el 13 i el 14 de maig la gran festa del rugbi europeu amb la disputa de les finals de la Champions Cup i la Challenge Cup (la primera i la segona competició continental a nivell de clubs).
El camp de les finals serà el Parc Olympique Lyonnais, també conegut com a Grand Stade de Lió, amb una capacitat màxima de gairebé 60.000 persones. Aquest nou estadi (gener 2016), propietat de l’Olympique de Lió serà la seu el divendres 13 de la final de la Challenge Cup entre els Harlequins i el Montpellier. El dissabte 14, al mateix escenari, s’hi disputarà la gran final de la Champions Cup entre el Racing 92 i els Saracens*.
Final de la Champions Cup
Racing 92 – Saracens
Dissabte 14 de maig a les 17:45
Àrbitre: Nigel Owens (Gal·les)
El Racing 92, fins l’any passat Racing Métro 92, és el resultat de la fusió l’any 2001 de l’històric Racing Club de France i de la secció de rugbi de l’US Métro (club esportiu dels transports públics de París). El Racing Club de France, fundat el 1892 en un departament al costat de París, ha guanyat el Bouclier de Brennus, que distingeix el campió del TOP14 (la lliga francesa), els anys 1892, 1900, 1902, 1959 i 1990.
El Racing 92 s’ha classificat derrotant a les semifinals a l’autèntic i famós equip de Leicester, els Tigers. Des que van recuperar la plaça dins del TOP14, el club parisenc s’ha fet un fart de gastar diners per mirar d’aconseguir els millors jugadors del moment, entre ells el mite Dan Carter
Jugadors a seguir: Dan Carter** (mig d’obertura), Juan Imhoff** (ala), Maxime Machenaud (mig de melé), François Van der Merwe (segona línia), Eddy Ben Arous (pilar)
El Saracens FC, també anomenats Sarries, és un club fundat el 1876 per estudiants de filologia de la Philological School de Marylebone, a Londres. Dos anys després de la seva fundació, els Saracens (anomenats així en honor a l’exèrcit de Saladí que va conquerir Jerusalem) es van fusionar amb els seus rivals i veïns anomenats… Crusaders.
El club londinenc té al seu palmarès dues Premiership (2011 i 2015) i dues Anglo-Welsh Cup (1998 i 2015). Cal tenir present que fins el 1987 no existia una lliga unificada a Anglaterra i no és fins el 1996, amb l’entrada del professionalisme al rugbi anglès, que es crea la Premiership.
Classificats per la final després de derrotar els London Wasps, ja fa uns quants anys que els Sarries són un dels equips punters a nivell europeu (subcampions de la Champions Cup l’any 2014) i que tenen una plantilla plena d’estrelles internacionals.
Jugadors a seguir: Owen Farrell** (mig d’obertura), Maro Itoje** (segona o tercera línia), George Kruis** (segona línia), Billy Vunipola** (tercera línia), Marcelo Bosch (centre), Chris Ashton (ala).
Final de la Challenge Cup
Harlequins – Montpellier
Divendres 13 de maig a les 21:00
Àrbitre: John Lacey (Irlanda)
L’Harlequin FC, coneguts més correntment com a Harlequins o Quins, és fundat el 1866 com a Hampstead Football Club. Tres anys després es va canviar el nom per Harlequin Football Club, cosa que va crear una divisió entre els seus membres (una escisió dels quals va formar el club embrió dels London Wasps). Els Quins són un dels equips fundadors de la Rugby Football Union, la federació anglesa de rugbi. Tenen la particularitat que juguen els seus partits a Twickenham Stoop, un camp situat al costat del mític camp on juga el XV de la Rosa.
Tot i ser un dels equips amb més història de la Premiership, només l’ha aconseguit guanyar el 2012. Pel que fa la Challenge Cup, els Quins han aconseguit aixecar tres vegades el títol d’aquesta segona divisió continental (2001, 2004 i 2011). S’ha plantat a la final després de derrotar el Grenoble francès.
Jugadors a seguir: Jack Clifford** (tercera línia), Mike Brown (full back), Danny Care (mig de melé), , Joe Marler (pilar), Jamie Roberts (centre), Chris Robshaw (tercera línia)
El Montpellier és el resultat de la fusió de l’Stade Montpelliérain i del Montpellier Université Club l’any 1986. Tot i que inicialment s’anomenà Montpellier Rugby Club, el 2003 es canvià el nom pel de Montpellier Hérault Rugby, en un intent de reivindicar-se en un departament, l’Hérault, on el rugbi sempre havia anat associat a Besiers, on hi ha el tercer club amb major nombre de títols de França (ara a segona divisió).
El MHR, gràcies al seu propietari (Mohed Altrad), ha gastat grans quantitats de diners els últims anys per mirar de firmar els millors jugadors del món (l’arribada del mite usapista Nicolas Mas n’és un exemple). Tanmateix, a hores d’ara només ha aconseguit un subcampionat del TOP14 francès (2011). El Montpellier ha assolit la final guanyant al Newport Gwent Dragons gal·lès.
Jugadors a seguir: Nicolas Mas (pilar), Bismarck Du Plessis (talonador), Nic White (mig de melé), Jesse Mogg (full back), Jacques Du Plessis (tercera línia), François Trinh-Duc (mig d’obertura).
*Les dues finals es podran veure en directe a través de Movistar+ (més informació al compte de Twitter @rugbycanalplus)
**Jugadors nominats al EPCR European Player of the Year 2016
