Com tots sabem, el rugby és una disciplina diferent amb les seves pròpies normes i unes conductes socials que divergeixen de la majoria d’esports. La cavallerositat i l’esportivitat regnen i, més que rivals, en el rugby hi ha contrincants.
Per tant, no hi trobarem enemistats profundes que generin enfrontaments que vagin més allà del mer fet esportiu. Tot i així, la proximitat continua sent un motiu perquè els duels entre dos clubs siguin més intensos que amb d’altres equips. Aquest és el cas del Cornellà i la Santboiana, dos equips del Baix Llobregat que malgrat la distància esportiva i organitzativa actual durant molts anys han competit colze a colze.
Si parlem de rugby a Catalunya, sens dubte, ens hem de referir a la Santboiana. Sant Boi és el bressol d’aquest esport a Catalunya i a tot l’Estat. Baldiri Aleu va introduir-lo a la ciutat, després d’una estada a Tolosa on el va descobrir i practicar. L’any 1921, Aleu, amb l’ajuda de Michel Reynard Buisserin, funda la Santboiana i inicia una història d’èxit del rugby a casa nostra. La Santboiana és un club victoriós amb 7 campionats de lliga estatal, 12 Copes del Rei i 4 Copes Ibèriques al seu palmarès. Pocs clubs catalans, de qualsevol disciplina, tenen un bagatge com els santboians.
Anys després de la fundació de la Santboiana, un grup de cornellanencs que practicaven atletisme veien com una colla de joves de Sant Boi travessaven el riu Llobregat per una passarel·la per anar a entrenar rugby a un camp que hi havia a Sant Joan Despí, primer emplaçament de la Santboiana. Tant els va cridar l’atenció aquell esport que practicaven els santboians que el 1931 el Cornellà va fundar una secció de rugbi de la Santboiana al seu poble. Dos anys després, el Cornellà se separava de l’entitat mare tot i que des d’un bon inici ja havia competit amb el nom de Rugby Club Cornellà.
Durant molts anys la diferència entre tots dos clubs va ser considerable. Mentre la Santboiana era un dels clubs punters a l’Estat, el Cornellà anava a remolc dels seus companys de comarca. Passats els anys les dues poblacions van anar canviant radicalment les seves fisonomies, creixent a través de la immigració arribada de diversos llocs de l’estat espanyol. Amb els nouvinguts també van anar creixent les dues entitats.
És durant els anys 70 i principis dels 80 del segle XX que la rivalitat i igualtat entre els dos clubs arriba al seu punt àlgid. El Cornellà, tot i tenir un paper d’equip ascensor, arriba a jugar diversos anys a les principals categories del rugby estatal i aconsegueix nodrir-se de jugadors de qualitat, molts d’ells que havien jugat anteriorment a la Santboiana, com el mític Josep Garcia “Pitu”. Històricament havia passat el contrari, i els jugadors de nivell que sortien de Cornellà, se n’anaven a jugar a Sant Boi, on podien aspirar a competir amb els clubs punters de l’Estat.
És durant aquests anys que el Cornellà arriba a aconseguir la lliga la temporada 1978/1979 (al grup Llevant, ja que aquella temporada la lliga estava separada en quatre grups). L’embranzida del Cornellà encara durarà uns anys més, fins a la dècada dels vuitanta, tot i que li costava competir econòmica i esportivament tant amb la Santboiana com amb l’altre gran rival català, el FC Barcelona.
El darrer duel, fa més de 20 anys
Amb l’arribada de la professionalització en el rugby la darrera dècada del segle XX les diferències entre els dos clubs van anar creixent fins a l’actualitat, on el Cornellà juga a la Segona divisió Catalana contra el tercer equip de la Santboiana. I és que els cornellanencs no van poder suportar el cost que suposava aquells inicis de la professionalització en un món que fins llavors havia estat molt reticent a l’entrada del “pagar per jugar”.
El darrer duel oficial entre els primers equips de les dues entitats va ser la temporada 1994/1995, ja fa més de vint anys. Tot i que els darrers anys el Cornellà ha tornat a viure un impuls, serà difícil que el Baix Llobregat pugui tornar a gaudir de derbis de rugby en les principals categories. I és que, fins i tot en el rugby, el professionalisme ha marcat grans distàncies.
