Article publicat a PetitPedagog
Diuen que el rugbi és un joc de “villans” jugat per homes… i dones. Bé, no se si és el millor concepte per ensenyar, educar i transmetre als més petits, però estic convençut que treballant amb i per els jugadors/es i fent un bon ús del rugbi, més enllà de la simple pràctica esportiva, podem tenir la oportunitat de transmetre una quantitat de valors, conductes, conceptes, hàbits… compromesos amb el creixement d’infants i joves.
Que de ben segur ompliran profitosament la seva motxilla, quelcom que no els pesarà, al contrari, els donarà ales i recursos al llarg de la seva vida.
Amb el rugby aprenen a lluitar, anar endavant, aixecar-se, respectar, aprendre, valorar, felicitar, guanyar, a riure… Però també, a caure per tornar a aixecar-se, a anar endarrere per agafar impuls, a esperar el millor moment, a equivocar-se tenint dret a rectificar i descobrir la capacitat d’aprendre i millorar, a perdre i plorar, però per sobre de tot això, aprenen a no estar sols, a comptar amb cada un dels companys que tenen al costat, inclús els que no estan i a ser conscients de que els altres també compten amb ells, som un equip, sempre fora i dins del camp.
En aquest magnífic esport, la figura educativa és imprescindible i força valorada. A diferència d’altres esports, els educadors i educadores tenen recursos per educar i formar, no tenen la veritat absoluta, simplement son una peça més de tot aquest engranatge formatiu. Respectats per aquells que en un futur ocuparan el seu lloc, per això és molt important exercir com a un bon líder i ser el referent que necessiten infants i joves, ja que molt possiblement el cicle de la vida farà que acabi posant-los davant d’un equip en un futur, liderant i transmeten tot allò que ells han rebut.
“El rugbi et fa sentir necessari sense ser imprescindible i et crea uns vincles amb les persones que juguen al teu costat davant amb els que volen que caiguis i els que donarien el que fos perquè no ho fessis, t’enganxa al compromís i sacrifici per tu mateix al servei dels altres i tot això…Tan sols dependrà d’ells mateixos mantenir-ho viu”.
I per acabar comparteixo una de les darreres experiències com a Escola de Rugbi, el Torneig de Les Abelles 2015 a València, on sortir de casa ens ajuda a créixer i millorar en tots els sentits.
Albert Casorrán
Pedagog i Psicòleg esportiu
Coordinador escola de rugby CRSC
Club Rugby Sant Cugat
Facebook Twitter Instagram
