Aina Cid puja al podi europeu per tercer any consecutiu La remera d'Amposta s'endú la medalla de bronze fent parella amb Virginia Díaz

Amb plaça assegurada per als Jocs, Aina Cid continua sumant èxits a les grans competicions internacionals.

Aquest estiu una de les esportistes catalanes cridades a lluitar pel podi olímpic és Aina Cid. Fa cinc anys, a Rio, va colar-se a la final A fent parella amb Anna Boada i va endur-se un diploma olímpic merescut i prometedor. Des d’ençà el llarg cicle olímpic cap a Tòquio ha estat farcit de podis internacionals malgrat el canvi de Boada per Díaz. El darrer és un tercer lloc al campionat d’Europa disputat a Itàlia aquest cap de setmana, una medalla de bronze que se suma a l’or i la plata obtinguda el 2019 i el 2020 i que certifica una enorme estabilitat a l’elit del rem europeu.

Aina Cid i Virginia Díaz no van tenir un accés senzill a la final, guanyant-se un lloc finalment a la repesca. A la final quatre de les sis embarcacions partien com a candidates al podi, en una lluita frenètica resolta en menys de dos segons entre el primer lloc i l’ingrata quarta posició en una modalitat de dos sense timoner que és realment exigent per a les remeres. La campiona olímpica Helen Glover, ara al costat de Polly Swann, va fer valer l’experiència guanyadora per enfilar-se fins al primer lloc de la final per davant les romaneses Ailincai i Buhus, que van ser segones a tot just 29 centèsimes. Cid i Díaz van haver de patir fins al final per garantir-se el tercer lloc al podi per davant les gregues Kyridou i Bourmpou, que es van quedar sense podi per mig segon.

D’aquesta manera el camí cap a Tòquio, la cita més esperada de l’any per als remers, continua avançant a bon ritme i amb resultats prometedors per a l’ampostina, que ja fa molts mesos que té plaça garantida com també la té Manel Balastegui. Cal recordar que els seus èxits la van convertir en l’esportista catalana de 2020 per la UFEC, en un reconeixement poc habitual per a una disciplina com el rem.

El somni d’una medalla olímpica a Tòquio és certament difícil, atès que a les rivals europees que han demostrat tenir un nivell molt similar al de Cid i Díaz s’hi ha de sumar les sempre potents parelles neozelandeses, candidates a tot, així com les australianes, les canadenques, les nord-americanes, xineses o sud-africanes. Moltes opcions en una disciplina on l’estat de forma i els petits ajustos són decisius a l’hora de definir l’accés a la final i també la lluita per les medalles.

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!