Accentuadament en les darrers anys s’ha posat sobre la taula el paper sobre les seccions al club esportiu amb més socis i major pressupost del nostre país. Uns diuen que només s’haurien de mantenir les que generin recursos per si sols; d’altres que sense aquestes seccions, esports com l’handbol o l’hoquei patins tindrien un paper encara més residual en el panorama esportiu català; mentre que n’hi ha que es queixen del fet que club blaugrana prengui sistemàticament els millors jugadors als seus veïns.
En qualsevol cas, un debat intens que ens podria portar hores i hores. Però al que anàvem, què passa amb el segon club en nombre de socis a Catalunya? Què passa amb el Reial Club Deportiu Espanyol?
Els blanc-i-blaus, pioners del poliesportiu
Els més joves, d’entre els que encara tinc la sort (o no) d’incloure’m, tenim a l’equip del qual és soci l’il·lustre Quimet Cañellas com a un equip de futbol. Sense més, pioner en el futbol femení, però sense notícies més enllà de l’onze contra onze.
Lamentablement això és així en l’actualitat, però no sempre ho ha estat: no només l’Espanyol ha tingut fins a vuit seccions esportives al llarg dels seus 116 anys d’història, sinó que ha estat un dels impulsors en moltes d’elles.
Les seccions pioneres
El rugbi i l’hoquei herba. Dos esports dels que hem parlat abastament a la nostra revista, i dels que tenen una penetració més forta al nostre territori; dos esports en els quals el primer partit va portar l’actual marca RCDE a l’acta del partit.
En hoquei herba, s’enfrontarien al Calassanç, d’on sinó de Terrassa, en un partit a benefici de les víctimes del Rif disputat el 1912. La secció duraria uns pocs anys.
Pel que fa l’esport de l’ovalada, el 1921 es va disputar el primer partit a casa nostra entre l’Espanyol i un equip format per jugadors francesos a Catalunya. La secció de rugbi va perllongar-se més en el temps, però sense gaire èxit; acabaria desapareixent el 1983.
Les seccions exitoses
Curiosament i com hem vist, el fet de ser pioners en hoquei herba i rugbi, no va acompanyar-se d’èxits en aquestes disciplines. Si van tenir èxit seccions com la d’atletisme, hoquei patins, voleibol, bàsquet o ciclisme, amb el mític Miquel Poblet com a referent.
L’atletisme, esport dels esports, disciplina per excel·lència en el món fosburià, va ser un dels pals de paller del conjunt espanyolista, des de la creació de la secció el 1918 fins l’extinció el 1972. D’entre els i les atletes destacades en la secció d’atletisme, un nom apareix per sobre de la resta: Maria Víctor. L’atleta, l’avi de la qual fou un dels fundadors del Mundo Deportivo, destacà des de ben jove: va vèncer la Jean Bouin durant cinc edicions consecutives (1947-1951), i després va fer que el seu nom s’escrigués a la història dels records durant quatre dècades, amb els 2’02” en la prova de 800m. El record de l’atleta barcelonina encara perdura al poble on hi va viure pràcticament tota la vida, Palau -Solità i Plegamans, on el pavelló esportiu porta el seu nom.
En dues seccions l’Espanyol es va erigir com un autèntic rei de copes, ja que a les vitrines del club periquito hi podem trobar cinc Copes de la Reina de Voleibol (entre els anys 84 i 92) i fins a onze Copes del Rei d’hoquei patins, essent la última guanyada el 1962. Una secció nascuda vint anys abans de la mà del falangista Juan Antonio Samaranch i que va ser una de les fundadores del que avui dia es coneix com a OK Lliga.
La més coneguda
D’altra banda, una de les secciones més conegudes entre el públic català és la de bàsquet. Els periquitos van ser especialment poderosos en les dècades dels vint, trenta i quaranta, on guanyarien el Campionat d’Espanya. A partir d’aquí, la participació blanc-i-blava a l’elit del bàsquet fou intermitent: del 58 al 62 i l’any 70 per una banda, i del 84 al 88 en la darrera existència d’una samarreta de l’Espanyol en mànigues de tirant. Especificar que els periquitos, sota el nom de Gin MG-Sarrià, van arribar a disputar la Copa Korac de la temporada 86-87.
Una secció on per cert hi va jugar de jove un tal Josep Maria Bartomeu i Floreta, actual president de l’etern rival periquito.
Finalment, breu esment per a d’altres esports com el beisbol, el futbol sala, les bitlles o la petanca, els quals van tenir un pas més aviat testimonial per l’entitat perica.
