Tancar una trajectòria esportiva a l’elit després d’assolir grans èxits és una decisió difícil. Hi ha esportistes que la prenen obligats per les lesions i d’altres que esperen que sigui el declivi del cos el que els porti a canviar de vida. Judit Ignacio ha decidit plegar quan ho ha cregut convenient, amb ganes de tancar una etapa central de la seva vida i donar pas a altres camins. La nedadora del CN Sabadell ho ha anunciat aquest dimarts a través d’un escrit a les xarxes socials:
Judit Ignacio plega després d’una trajectòria marcada per la seva doble participació olímpica a Londres 2012 i a Rio 2016, amb una presència a les semifinals dels 200 papallona de 2012 com a millor resultat. Aquests mèrits olímpics fan escassa justícia a l’enorme talent de la nedadora catalana, a qui no ens hauria estranyat veure en una final olímpic atès el seu gran nivell esportiu. Ignacio té dues medalles al seu palmarès en campionats d’Europa, amb una medalla de plata el 2014 i una altra de bronze el 2016. El 2014 l’única que va interposar-se en el seu camí cap al títol va ser Mireia Belmonte, que coincidia amb Ignacio en la seva prova estrella i el nom que ha fet ombra (sense perseguir-ho) a la següent generació de grans nedadores del nostre país. La tercera, aquell dia, va ser Katinka Hosszú.
Precocitat estel·lar
Cridada a ser una estrella de la natació després de guanyar el primer títol estatal als 100 papallona amb 15 anys, proclamar-se campiona del món i d’Europa júnior i pujar en dues ocasions al podi dels Jocs de la Joventut, Ignacio va confirmar l’espurna de brillantor dels Jocs de 2012 colant-se a la final del campionat del món dels 200 papallona de l’any següent a Barcelona i mantenint un alt nivell en tot el cicle olímpic fins a Rio. En els darrers anys ha concentrat els seus esforços en les competicions nacionals i de club, oferint un gran rendiment i acumulant diverses medalles d’or als estatals.
Més enllà dels seus èxits esportius, Ignacio ha combinat la natació amb la formació com a psicòloga, ha sigut un puntal per a Cata Corró i la seva història de superació per tornar a la natació després de ser doblement operada d’un tumor cerebral (han estat companyes de pis) i s’ha implicat com a esportista en causes solidàries i en la formació de joves nedadors. Sens dubte, un perfil completament allunyat dels esportistes unidimensionals i de qui Bart Kizierowski, reputat entrenador polonès que ha tingut a les seves mans a campions olímpics dels EUA, va arribar a dir que era la nedadora amb més talent a qui havia entrenat.
