Kazan ha acollit del 2 al 7 de novembre el campionat d’Europa de natació en piscina curta. La cita, deslluïda en part per l’absència d’algunes de les grans estrelles d’aquest esport (d’Adam Peaty a Katinka Hosszú), ha servit per donar el tret de sortida a la segona part d’una temporada molt carregada amb els Jocs Olímpics com a eix central del calendari. Sigui com sigui, a Kazan el cartell d’inscrits era molt potent, amb estrelles ja consagrades (Sarah Sjöstrom, Kliment Kolesnikov) i amb molt talent de futur (des d’Anastasia Kirpichnikova a Evgeniia Chikunova, passant per Analia Pigrée). Un campionat que es pot qualificar de transició per la presència de nedadors joveníssims i veterans de luxe.
Un cas paradigmàtic és el del CN Sant Andreu, capaç de comptar alhora en un mateix campionat internacional amb la segona nedadora més veterana de l’europeu i una jove que debutava en una convocatòria sènior d’aquest calibre. Entre Jessica Vall (1988) i Emma Carrasco (2005) hi ha 17 anys de diferència i moments vitals completament diferents, amb la segona començant a discernir el seu futur com a estudiant i la primera planificant una aturada el 2022 per intentar ser mare. Vall, per cert, ha tornat a ser finalista en un europeu als 200 metres braça, un altre resultat excel·lent que brilla a la piscina curta amb llum pròpia gràcies al podi mundialista de Kazan (2015) i també amb una medalla d’or sonada a l’europeu (2017).
El salt d’Analia Pigrée
Els campionats de Kazan seran recordats a casa nostra pels primers podis internacionals d’una nedadora nascuda a la Guaiana Francesa i que fa uns anys s’ha establert a la Catalunya Nord, a cavall entre Canet de Rosselló i Font-Romeu, per perfeccionar la seva tècnica com a nedadora i com a esportista d’alt nivell. La història d’Analia Pigrée neix en una d’aquestes col·lectivitats d’ultramar franceses que persisteixen com a realitat colonial en ple segle XXI, es miri com es miri. El país sud-americà, a tocar de Surinam i del Brasil, va viure el creixement d’una nedadora forjada a la capital de Caiena, de poc més de 60.000 habitants. La seva progressió a la piscina la va catapultar a participar en cursos organitzats per Malia Metella, institució esportiva a la Guaiana Francesa en ser la seva primera medallista olímpica de la història.
Enrolada al Cercles des Nageurs de Cayenne, els seus resultats la van portar davant un dilema evident: podia quedar-se a la Guaiana o fer el salt a França per millorar el seu rendiment esportiu i fer carrera com a nedadora professional. Decidida, Analia Pigrée va seguir les passes d’antics companys de club a la Guaiana com Jean-Marc Délices o Kyllian Brenon i va fer el salt a Font-Romeu, al prestigiós Centre d’Entrenament en Altitud ubicat a la Cerdanya. A principis de 2019, en un reportatge de la Federació Francesa de Natació, Pigrée explicava que va arribar un mes de setembre al nostre país i que poques setmanes després va veure nevar per primera vegada a la seva vida, un fet impossible en un clima tropical com el de Guaiana.
Doble medalla a Kazan
Filla d’esportistes, Pigrée és un dels noms estel·lars d’un club de natació de referència, el Canet 66, que continua aplegant medalles allà on va. De fet, en aquest campionat d’Europa la jove nedadora de la Guaiana Francesa ha aconseguit excel·lents resultats a la piscina fins al punt de batre el rècord que havia aconseguit l’any 2008 una institució al club rossellonenc, Laure Manaudou. Amb 20 anys Pigrée tanca l’europeu amb una plata als 50 esquena i un bronze als 100 esquena i amb una progressió insòlita que l’ha portat a millorar les seves marques personals en vuit ocasions durant el campionat.
Un èxit incontestable per a una esportista que va volar milers de quilòmetres quan era la majoria d’edat encara quedava molt lluny i que comença a veure els fruits de l’esforç fet i d’una aposta vital que la podria convertir en olímpica a París 2024 si és capaç de seguir millorant els seus registres, també, a la piscina de 50 metres.
